Pla coster
En geografia, un pla coster és un àrea de gran ample, poca vida i adjacent a la costa del mar, que es troba separada de l'interior per atres característiques geogràfiques.
Un dels plans costers més grans del món es troba en la part occidental de Sudamérica.
El pla coster suroriental de Norteamérica és notable per la seua diversitat d'espècies. El pla coster del Golf de Norteamérica s'estén al nort des del golf de Mèxic a lo llarc del baix riu Mississipi fins al riu Ohio, que està a una distància d'uns 800 km.
Durant el periodo cretácico, l'àrea central d'Estats Units estava coberta per una mar poca profunda, que va desaparéixer en emergir el terreny. Es varen trobar en l'oest de Kansas grans fòssils d'aus aquàtiques, cridades Hesperornis i Ichthyornis, lo que indica que esta mar posseïa abundància de peixos.
El pla coster que va a lo llarc del curs baix del riu Mississipi pot estar associat en esta mar, que va existir fa 100 millons d'anys.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Plano costero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.