Anar al contingut

Placa calefactora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Placa calefactora de laboratori en superfície de ceràmica sobre la que s'ha colocat una placa d'un material polímero termoplàstic injectat (4 mm de gruixa), colocades sobre un full de paper siliconado antiadherente), en la finalitat de conseguir el seu reblandecimiento (entorn a 80 °C) per a facilitar la seua cort.

Una placa calefactora és un chicotet aparat de sobretaula, portàtil i autònom, que posseïx un o més elements de calefacció elèctrica, i que s'ampra per a calfar recipients en líquits,[1] de forma controlada.

Us en el laboratori

[editar | editar còdic]

En el laboratori, les plaques calefactoras s'utilisen generalment per a calfar el material de vidre o el seu contingut. Posseïxen un selector de potència que permet ajustar l'emissió tèrmica i el temps necessari per a calfar un determinat recipient.

Una placa analògica típica té unes dimensions aproximades de 300 x 300 mm i una superfície de ceràmica capaç de resistir l'atac químic. Alcancen temperatures màximes en la superfície de fins a 450 °C, encara que per lo general no s'ampren temperatures tan elevades.

Les seues aplicacions són molt variades, encara que predomina el calfament de recipients en líquits com gots de precipitats, matraces de fondo pla... Es deuen complir les instruccions d'us i manteniment i complir els requisits de seguritat per a evitar accidents.[2]

Placa calefactora de laboratori acoplada a un agitador magnètic empleada per a preparar substàncies químiques i dissolució.

Algunes plaques també contenen un agitador magnètic, permetent que el líquit calfat s'agite de forma automàtica si introduïm en ell un chicotet iman o barra d'agitació.

Us en la cuina

[editar | editar còdic]

La calefactora es pot utilisar com un sol aparat, pero a sovint s'utilisa com a substitut d'un dels cremadors de gas de la hornilla de la cuina, que s'utilisen en la preparació d'aliments, per lo general en llocs a on una cuina de gas no seria convenient ni pràctica. Degut a que una placa calefactora aïllada es pot moure fàcilment d'un lloc a un atre, es deu prestar atenció per a assegurar que hi haja espai suficient entre l'aparat i l'ubicació de materials combustibles. Ademés, una placa calefactora no deu estar ubicada en un lloc a on el control de potència de l'aparat siga accessible als chiquets i atres persones que no estiguen familiarizadas en l'operació.

Este tipo d'equip de cuina funciona típicament en electricitat, no obstant, les plaques calefactoras de combustió de gas no eren infreqüents en el XIX i el XX i encara estan disponibles en diferents mercats al voltant del món. Les plaques calefactoras poden ser ambientalment admissibles, si la calor generada en elles prové de recursos renovables. Ademés, el baix cost de les plaques (per lo general poc més de 20 € per una placa de 1000 Vats) els permet ser utilisades en el món en desenroll o per aquelles persones que tenen un presupost llimitat. Com a tal, les plaques calefactoras es poden considerar una tecnologia apropiada.

Algunes plaques calefactoras s'ampren en cuines professionals per a mantindre la temperatura dels aliments ya cuinats, en bones condicions de calor i seguritat alimentària.[3]


Referències

[editar | editar còdic]