Placa microtituladora

Placa microtituladora

Plaques microtituladoras en 96, 384 i 1536 pocillos

Una placa microtituladora, placa de microtitulación, o microplaca és una placa en múltiples pocillos que s'utilisen com a menuts tubos d'ensaig. La microplaca s'ha convertit en un utensili estàndar en l'investigació analítica i clínica en microbiologia, i en laboratoris de diagnòstic. S'usa molt freqüentment en l'ensaig de inmunoabsorción lligat a enzimes (ELISA), base d'una de les més modernes proves de diagnòstic mege en sers humans i animals.

Estructura

Una microplaca normalment té 6, 12, 24, 96, 384 o inclús 1.536 pocillos disposts en una matriu rectangular de format 2:3. Alguns fabricants inclús han dissenyat microplacas en 3.456 o fins a 9.600 pocillos, i ha segut desenrollada una "cinta matriu" que proporciona una banda contínua de microplacas gravada en una cinta de plàstic flexible.

Ensaig TPHA para eritrocits en una microplaca.

Cada pocillo d'una microplaca pot contindre normalment entre unes decenes de nanolitros i varis milílitros de líquit. També es pot utilisar per a almagasenar pols seca o com a bastidor per a recolzar tubos de vidre. Els pocillos poden ser circulares o quadrats. Per a aplicacions d'almagasenament de composts, els pous quadrats en tapa ajustada de silicona són els preferits. Les microplacas es poden almagasenar a baixes temperatures durant periodos prolongats, es poden calfar per a aumentar la taxa d'evaporament del dissolvent dels seus pous i inclús poden ser sagellades en calor o en paper de plàstic transparent. En la década de 1990 vàries companyies varen desenrollar microplacas en una capa incrustada de material de filtre, i en 1992, la primera microplaca per a extracció en fase sòlida va ser desenrollada per Porvair Sciences. Açò va permetre que per primera volta una cromatografía en columna simple poguera ser portada a terme en l'espai d'una microplaca. Hui en dia hi ha microplacas para casi totes les aplicacions en l'investigació de ciències de la vida, com la filtració, separació, detecció òptica, almagasenament, mescles de reacció o cultius celulars.

L'enorme creiximent en els estudis sobre cèlules vives ha donat lloc a una nova gama de microplacas modificades que estan especialment dissenyades para cultiu de teixits. Les superfícies d'estos productes es modifiquen per mig de descàrrega de plasma per a facilitar el creiximent de les cèlules adherentes.

Lavador de microplacas de Biotek Instruments.

Vàries empreses han desenrollat robots per a manejar específicament microplacas SBS. Estos robots poden ser:

• Dispensadores de líquits, que aspiren o dispensen mostres de líquit des d'i cap a eixes plaques,
• Desplazadores de plaques, que les transporten entre els diferents instruments,
• Apiladores de placa, que almagasenen microplacas durant estos processos,
• Depòsits de plaques, per a un almagasenage a més llarc determini.
• Incubadores de microplacas, per a garantisar la temperatura constant durant la prova.

S'han dissenyat instruments llectors de plaques, que pot detectar events específics biològics, químics o físics en les mostres almagasenades en estes plaques.

Fabricació i composició

Les microplacas es fabriquen en diversos materials. El més comú és el poliestireno, utilisat per a la majoria de microplacas de detecció òptica. Pot ser de color blanc per l'adició de diòxit de titani per a una detecció d'absorbancia òptica o lluminiscència, o de color negre per l'adició de carbó per a ensajos biològics de fluorescència. El polipropileno s'utilisa per a la fabricació de plaques subjectes a canvis de temperatura, tals com a almagasenament a -80 °C i ciclado tèrmic. Té excelents propietats per a l'almagasenament a llarc determini de composts químics nous. El policarbonat és barat i fàcil de molejar i s'ha utilisat per a les microplacas disponibles per a la reacció en cadena de la polimerasa (PCR), un método d'amplificament de ADN. Les cicloolefinas s'utilisen en la producció de microplacas que transmeten la llum ultravioleta per al seu us en ensajos o proves de nou desenroll.

Erro al crear miniatura:

Microplaca per a ensajos químics i biològics.

El procés de fabricació més comuna és el molege per injecció, que s'utilisa per al poliestireno, polipropileno i cicloolefinas. La conformació al buit es pot utilisar en plàstics suaus com el policarbonat. Les microplacas compostes, tals com les plaques de filtració, les plaques d'extracció en fase sòlida i inclús alguns dissenys alvançats de plaques per a PCR utilisen components múltiples que es molegen per separat i després s'unixen en el producte terminat. Les plaques ELISA ara es pot montar a partir de dotze tires de huit pocillos separats, lo que resulta més fàcil i de menor cost si la placa només va a ser parcialment usada.