Planeta interior
Els planetes interiors són els quatre planetas més propencs al Sol, és dir: Mercurio, Venus, la Terra i Mart. Són chicotets i de densitat elevada (3-5 g/cm³) principalment per materials transparents i rocosos en una estructura interna ben diferenciada i en un tamany similar. La composició isotòpica d'estos cossos i la seua densitat variable (major en Mercurio i menor en Mart) oferixen importants pistes sobre la formació del sistema solar. Els quatre tenen superfícies sòlides en els tres últims posseint també una atmòsfera. L'estudi comparatiu dels quatre planetes permet estudiar l'evolució geològica en un context més ampli que el d'únicament la Terra.
Més allà de l'òrbita de Mart es troba el cinturó d'asteroides una regió del sistema solar en la que es troben abundants asteroides que no varen aplegar a formar mai un planeta.
Des del punt de vista astronòmic en cada u dels planetes més interiors Mercurio i Venus posseïxen elevats ànguls de fase i tant ell, com Júpiter, presenten un elevat moviment retrògrat en el seu moviment aparent observat des de la Terra. Els planetes interiors giren llentament sobre sí mateixos (Mercurio 58 dies, Venus 243 dies, i al voltant de 24 hores per a la Terra i Mart). Tots ells emeten un fluix d'energia molt inferior al que reben del Sol.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Planeta interior» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.