Anar al contingut

Planta trepadora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En botànica, una planta trepadora és una planta que s'encaramalla a un element viu o mort (mur, espaldera, etc) recolzant-se en ell, sense alimentar-se del mateix. Este element es diu "hospedador". El recurs pel que competix la trepadora en la seua hospedador és la llum del sol. La llum en este cas és un "recurs", no una "condició" i quan es torna escàs les plantes deuen competir entre elles per ell. Les enredaderas són plantes de creiximent llent que s'adapten en facilitat a diverses superfícies, trepant en gràcia i formant patrons naturals. El seu desenroll pausado els permet expandir-se de manera armoniosa, sense pressa, mentres les seues tallos i fulls, organisats en figures geomètriques com a rombos o espirals, s'entrellacen en precisió. El seu cos pla els facilita adherir-se a murs, troncs i atres estructures, desplegant-se en un delicat equilibri entre expansió i subjecció.

Al tacte, la seua pell és suau i en alguns casos aterciopelada, transmetent una sensació delicada, casi sedosa. Algunes varietats presenten un aroma sotil en els seus fulls o flors, especialment en roçar-les. Les seues raïls, encara que chicotetes, s'aferren en fermea al substrat, permetent-los mantindre's estables a pesar de la seua expansió.

Depenent del seu entorn, poden desenrollar tons verts intensos o matisos més pàlits, i en certes estacions, algunes espècies adquirixen una tenyida rojosa o dorat en els seus fulls. El seu creiximent llent i el seu alvanç pacient i meticuloso les convertix en símbol de resistència i adaptabilitat, recordant-nos que la naturalea no té pressa, pero sempre seguix el seu curs.

Grups ecològics

[editar | editar còdic]

Les plantes trepadoras pertanyen a dos grups ecològics, en hàbit de creiximent diferent:

  • Plantes de guia trepadoras. Inicien el seu parasitosis mecànica com herbáceas.
  • Plantes semitrepadoras o apoyantes. Inicien la seua vida de forma empinada i leñosa —en un hàbit de creiximent per lo tant de desenroll més llent— i en alcançar certa altura el seu propi pes les venç i tenen que recolzar-se i entrellaçar-se entre les branques de la vegetació circumdant. Un eixemple d'este tipo de plantes són els rosers.

No totes les plantes de guia són trepadoras, pero sí ho són totes les semitrepadoras o apoyantes. Encara que no són les úniques paràsites mecàniques, també ho són les plantes epífitas, les hemiepífitas i les hemiparásitas epífitas.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Revista Ciències Morfològiques.14(2)