Anar al contingut

Plasmodesmo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:3-plasmodesmos-dibujo.png
Els plasmodesmos són canals microscòpics que travessen les parets celulars de les plantes conectant la citoplasma de les cèlules

Es diu plasmodesmos a cada una de les unitats contínues de citoplasma que poden travessar les parets celulars, mantenint interconectadas les cèlules contínues en organismes pluricelulares en els que existix paret celular, com les plantes o els fongos.[1] Permeten la circulació directa de les substàncies de la citoplasma entre cèlula i cèlula comunicant-les, travessant les dos parets adjacents a través de perforació acoplades, que es denominen punteaduras quan solament hi ha paret primària. Cada plasmodesmo és recorregut a lo llarc del seu eix per un desmotúbulo, una estructura cilíndrica especialisada del retícul endoplasmático.[2]

En trobar-se units entre sí els protoplastos de les cèlules vives per mig de plasmodesmos, constituïxen un simplasto únic.[3] El moviment de substàncies a través dels plasmodesmos es denomina transport simplástico.[4] Les parets celulars, els lúmenes de les cèlules mortes i els espais intercelulares que rodegen al simplasto formant també un continu, es contraponen baix el nom de apoplasto; el moviment de substàncies en ell es coneix com a transport apoplástico.

Els plasmodesmos es formen en cèlules vegetals que s'originen a partir de la divisió d'una mateixa cèlula mare. Quan ha ocorregut la cariocinesis, la cèlula vegetal mare s'ha convertit en una cèlula en dos núcleus fills, es produïx a continuació la citocinesis, que pren una forma distinta en cèlules vegetals que en cèlules nuetes, sense paret, dels animals. Durant la divisió de la cèlula vegetal es posa en marcha la formació de paret entre els dos núcleus, en el pla equatorial de la cèlula, dins de vesícules procedents del aparat de Golgi. Esta paret no es completa, sino que conserva les perforació a través de les quals es manté la continuïtat de la citoplasma en forma de plasmodesmos. cal senyalar que per un plasmodesmo solament poden ser transportades substàncies de fins a 800 daltons.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lodish, Harvey (2005). Biologia celular i molecular (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9789500613743.
  2. Velasco, Juan Manuel; Romer, {{{nom2}}}; Salamanca, {{{nom3}}}; López, {{{nom4}}} (2009-05). Biologia 2º Bachillerat (en és), Editex, p. 103. ISBN 978-84-9771-591-1.
  3. Ávalos, Susana Valéncia (2018-11-14). Introducció a les embriofitas (en és), UNAM, Direcció general de Publicacions i Foment Editorial. ISBN 978-607-02-6209-8.
  4. Vindas, Eugenia Flores (2013-01-01). La planta: estructura i funció (en és), Institut Tecnològic de Costa Rica. ISBN 978-9977-66-293-0.