Protoplasto
Protoplasto, del grec antic πρωτον (primer) + πλασσειν (molejar), inicialment la paraula es referix al primer cos organisat d'una espècie.
En biologia un protoplasto és una cèlula de planta, bactèria o fonc que ha perdut total o parcialment el seu paret celular,[1] per ad açò s'usen mecanismes enzimáticos que degraden els peptidoglicanos que la componen. Quan s'elimina totalment la paret celular es formen protoplastos; quan la paret només s'elimina parcialment es formen esferoplastos.[2]
Els protoplastos s'obtenen de bactèries Gram positiva i els esferoplastos de bactèries Gram negativa.[2]
Obtenció i manteniment de protoplastos
[editar | editar còdic]Els protoplastos s'obtenen del mesófilo del full en plantes, i també a partir de suspensions celulars.[3]
Són mantinguts en mig de cultiu celular que permeten nutrir adequadament la cèlula; açò contempla el suministrament de macronutrientes i micronutrientes, incloent molècules orgàniques que siguen necessàries, com vitamines.
Estes cèlules, en carir del reforç mecànic que otorga la paret celular, queden més proclius a destruir-se per diferències de pressió osmótica sobre el mig.[2] En el cas d'un mig hipertónico respecte al mig intracelular, es pot produir una crenación del protoplasto. A la seua volta, un mig hipotónico pot produir citólisis del protoplasto. És per açò que el mig de manteniment deu estar ajustat de manera que no hi haja diferències osmóticas significatives en les cèlules mateixes.
Aixina mateix, es deu controlar les temperatures en les quals es mantenen els protoplastos, la qual cosa dependrà del tipo que siguen (fúngico, bacterià o vegetal).
Adicionalment, els protoplastos vegetals requerixen un control de la lluminositat de cultiu.
Us de protoplastos
[editar | editar còdic]S'usen els protoplastos en l'estudi del comportament de la membrana plasmática, incloent l'ingrés de macromoléculas i virus.
També s'usen àmpliament en la transformació genètica de bactèries i de cèlules vegetals. En estar desprovistos de paret, és més fàcil introduir ADN exógeno en els protoplastos, que en les bactèries o cèlules vegetals íntegres. D'ahí que els protoplastos són àmpliament usats en ingenieria genètica de Bactèries i en l'estudi de l'expressió temporal de gens en plantes. Per un atre costat, a partir d'un protoplasto es pot regenerar una planta completa usant micropropagación, una tècnica moderna usada en cultiu de teixits vegetals.
Finalment, també s'usen protoplastos en el mejoramiento genètic vegetal. Per a això s'usa una tècnica coneguda com a fusió de protoplastos, en la que protoplastos de diferents plantes es forcen a fusionar-se per a generar teixits híbrits.[3] D'esta forma es pot generar: Plantes poliploides, fusionant dos plantes de la mateixa espècie, lo que du a una duplicació del número de cromosomes que posseïxen respecte a les plantes originals. Plantes que posseïxquen cromosomes de distintes espècies o varietats en una mateixa planta, a partir de la fusió de dos plantes diferents.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Propagacion Asexual de Plants (en és), Corpoica. ISBN 9789588210575.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 EUNED. INTRODUCCIÓN A LA MICROBIOLOGÍA (2a ed.), p. 48. ISBN 9789968313582.
- ↑ 3,0 3,1 Cubero, José Ignacio (2002). Introducció a la millora genètica vegetal, Mundi-Prensa Llibres, pp. 565. ISBN 9788484760993.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Protoplasto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.