Micropropagación

Micropropagación és el conjunt de tècniques i métodos de cultiu de teixits utilisats per a multiplicar plantes asexualmente de forma ràpida, eficient i en grans cantitats. La micropropagación s'utilisa per a multiplicar o propagar plantes noves, tals com aquelles creades per ingenieria genètica, mutagénesis o millora genètica. S'utilisa també la micropropagacion per a obtindre plantes lliures de malalties (tals com virosis) o obtindre grans cantitats de plantes que no es propaguen eficientemente.
Generalitats sobre els métodos
[editar | editar còdic]En la micropropagación, a partir d'un fragment (explanto) d'una planta seleccionada (cridada planta mare), s'obté una descendència uniforme, en plantes genèticament idèntiques, denominades clonés. El explanto més usat per als processos de propagació in vitro són els ulls vegetatius de les plantes. Els flascos que contenen les plantes s'ubiquen en estanteries en llum artificial dins de la cambra de creiximent, a on es fixa la temperatura en valors que oscilen entre els 21 i 23 °C, ademés de controlar la cantitat d'hores de llum. Per la seua banda, el mig de cultiu es compon d'una mescla de sals minerals, vitamines i reguladors de creiximent, sucre, aigua i agar. La composició del mig depén de l'espècie vegetal i de l'etapa del procés de micropropagación.
Fases del procés de micropropagación
[editar | editar còdic]Dins del procés de micropropagación es poden diferenciar vàries fases o etapes:
- 1: Desinfecció dels ulls de la planta i/o desinfecció de llavors
- 2: Introducció del material seleccionat in
vitro * 3: Multiplicació de brots
- 4: Enraizamiento
- 5: Aclimatació
Esta seqüència d'etapes comprén el cicle complet de la multiplicació de plantes in vitro i pot ser aplicada a diferents espècies vegetals.
Preparació de la planta mare
[editar | editar còdic]Per a poder establir el cultiu en condicions d'asèpsia, es deuen obtindre explantos en un nivell nutricional i un grau de desenroll adequat. Per a obtindre estos explantos és recomanable mantindre a les plantes mare, és dir la planta donant d'ulls, durant un periodo que pot oscilar entre unes semanes o varis mesos en un hivernàcul baix condicions controlades. En eixe ambient es cultiva la planta en condicions sanitàries òptimes i en un control de la nutrició i rec adequats per a permetre un creiximent vigoroso i lliure de malalties.[1]
Desinfecció del material vegetal
[editar | editar còdic]Una volta elegida la planta mare, s'extrauran els fragments a partir dels quals s'obtindran els explantos. Els explantos poden ser ulls, trossos de fulls, porcions de raïls o llavors. Abans d'extraure els explantos es farà una desinfecció dels fragments de planta mare per a eliminar els contaminants externs. Els contaminants més comuns són els foncs i les bactèrias que habiten en forma natural en l'ambient. Una volta desinfectat el material vegetal, es deu mantindre en condicions d'asèpsia. A efectes d'obtindre tals condicions, es treballa en cabines de fluix laminar per a extraure els explantos a partir del material vegetal. Estos explantes s'introduiran en un tubo de cultiu contenint mig de cultiu per a poder controlar la sanitat i la viabilitat, després de realisar la desinfecció del material en hipoclorito de sodi (aigua clorada comercial), pura o diluïda durant un periodo de 5 a 15 minuts, seguit per 3 a 4 enjuagues en aigua esterilisada.
Introducció del material in vitro
[editar | editar còdic]Després de la desinfecció superficial, les llavors o els ulls depenent del material seleccionat, es posen en mig de cultiu estèril. En un periodo d'una semana o quinze dies, comença el procés de germinació o regeneració de nous teixits vegetals, iniciant el cicle de cultiu in vitro.
Multiplicació dels brots
[editar | editar còdic]Durant esta fase s'espera que els explantes que varen sobreviure les fases anteriors originen brots (de procedència axilar o adventicia) en varis fulls. En la base de cada full hi ha un ull que es desenrollarà després de ser posada en contacte en el mig de cultiu. Periòdicament estos nous brots es deuen subcultivar en un nou mig per mig de divisions i resiembras en tubos de cultiu o atres recipients adequats. Estes operacions es realisen en la cambra de fluix laminar o en un lloc aïllat que nos permeta mantindre les condicions d'asèpsia. D'esta forma aumenta el número de plantes en cada repic o divisió de les plantes. El número de plantes que s'obté dependrà de l'espècie vegetal i de les condicions del mig de cultiu. El número de plantes que s'obté per la via de la micropropagación permet alcançar increments exponencials, considerant que tots els factors que afecten el creiximent hagen segut optimisats.
Elecció d'un mig de enraizamiento dels explantos
[editar | editar còdic]Per a arrelar els explantos s'utilisen principalment plantines individuals d'un tamany aproximat de 2 cm. Els brots obtinguts durant la fase de multiplicació es transferixen a un mig lliure de reguladors de creiximent o que solament continga hormones del tipo de les auxinas. Algunes espècies de plantes no necessiten passar per esta etapa i emeten les seues raïls en el mateix mig de cultiu a on desenrollen ulls nous, per lo tant el procés de multiplicació i enraizamiento transcorren en forma simultànea.
Aclimatació dels explantos arrelats
[editar | editar còdic]Els explantos recent arrelats són molt sensibles als canvis ambientals, de manera que l'èxit o el fracàs de tot el procés depén de l'aclimatació. En esta etapa les plantes sofriran canvis de diferent tipo que permetran l'adaptació de les mateixes a viure en condicions naturals. En el moment en que s'extrauen els explantos o plantines arrelats dels flascos, estan poc adaptats a créixer en un invernáculo, ya que estos explantes han arrelat i creixcut en ambients en una humitat relativa molt elevada i generalment tenen estomes (estructures responsables de regular la transpiració i pèrdua d'aigua en la planta) que no són completament funcionals front a descensos de la humitat relativa, i per lo tant massa llents per a evitar la dessecació del explante. Per una atra part, créixer en ambients tan humits també sol implicar la falta d'una cutícula en cera ben desenrollada, que representa la barrera física per a evitar la pèrdua d'aigua a lo llarc de tota la superfície de la planta. Els plantines arrelats, deuen ser aclimatados a les condicions d'humitat de l'hivernàcul disminuint progressivament la humitat relativa i incrementant progressivament l'intensitat de llum. Estos plantines es plantaran en contenidors (almacigueras) coberts per un plàstic, per a mantindre la humitat relativa elevada. L'elecció d'un substrat en bones característiques físiques, és clau per a l'èxit d'esta etapa. Per al transplant, elegim un substrat solt, poroso, en mescla d'arena torba, clafoll d'arròs cremat , per a permetre un desenroll i creiximent de raïls molt ràpit. Les mescles són diferents i molt variades d'acort a l'espècie en la que estem treballant. Després de retirar cuidadosadament el agar de les raïls per a evitar danyar-les, els plantines es enjuagan i es coloquen en almacigueras en la mescla de substrats seleccionada i coberts en nylon. Tots els dies es deu controlar el nivell d'humitat en les almacigueras. Si és necessari, s'aplica un rec en una pulverizadora manual, per a mantindre un ambient humit a nivell del substrat. Als 15 dies del transplant, es pot començar a alçar la cobertura de nylon en les hores de menor calor( enjorn en el matí o en l'última hora de la vesprada). Al començ les plantes es deixen mija hora per dia destapades. A la semana següent es deixen destapades durant una hora. Al més del transplant, es deixen tapades durant la nit i si hi ha creiximent de nous fulls, les plantes poden permanéixer destapades. Les condicions del cultiu in vitro , generen canvis en alguns aspectes anatòmics i fisiològics de les plantes, per esta causa, durant l'aclimatació, els canvis deuen ser molt graduals, per a minimisar l'estrés i tindre major taxa de sobrevivencia.
En l'actualitat existix un sinfín de protocols de propagació de plantes d'importància agroalimentària entre els que podem citar per a zarzamora, [2] [3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Castell, A. 2004. Propagació de plantes per cultiu in vitro: una biotecnología que nos acompanya fa molt temps. INIA, Uruguay. [1]
- ↑ Horticulturae.11(12)
- 1422.ISSN 2311-7524.doi:10.3390/horticulturae11121422.Consultat el 2026-01-15.
- ↑ Agriculture.15(14)
- 1505.ISSN 2077-0472.doi:10.3390/agriculture15141505.Consultat el 2026-01-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Micropropagación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.