Germinació

Llavors de girasol, solament tres dies despuix de la germinació.

Lapsus de temps de girasol en secció travessera del sol. Mostrant cóm creixen les raïls i la part superior de la planta.

La germinació (del llatí germinatio, -ōnis) és el procés per mig del qual un embrió es desenrolla fins a convertir-se en una planta. És un desenroll gradual que es porta a terme quan el embrió s'unfla i la coberta de la llavor es trenca. Per a conseguir açò, tota planta requerix d'elements bàsics per al seu desenroll: temperatura, aigua, diòxit de carbono i sals minerals.

Formació de la llavor

Les etapes de formació de la llavor són:

1. Fecundació i desenroll de l'embrió, la llavor es desenrolla des d'un anterozoide situat en l'interior del tubo polínico d'una flor. Est aplega al ovari ingressant per la micropila al òvul, a on es produïx la fecundació. Posteriorment, l'òvul es transforma en llavor i l'ovari en pericarpi o frut. En el desenroll de la llavor es poden distinguir tres estats en acabant de que s'haja efectuat la polinisació:

1. Acumulació de reserves alimentícies: estes es fabriquen en les parts verdes de la planta i són transportades a la llavor en desenroll. En les llavors denominades endospérmicas, les reserves alimentícies es depositen fòra de l'embrió, formant el endospermo de la llavor. En les llavors anomenades no endospérmicas, el material alimentici és absorbit per l'embrió i almagasenat en contenidors especials denominats cotiledones.
2. Maduració: durant esta fase, se seca la llavor i se separa la conexió en la planta mare, tallant el suministrament d'aigua i formant un punt de debilitat estructural del que es pot separar fàcilment la llavor madura.

La majoria de les llavors entren en un periodo de latencia (o inactivitat metabòlica) despuix de la seua completa maduració. En este periodo, la llavor pert la major part de la humitat que tenia. I és precisament esta sequetat (deshidratació) el factor principal que garantisa la viabilitat de la llavor i la seua capacitat per a posar fi a l'inactivitat, créixer i convertir-se en una nova planta. Este periodo de latencia varia d'espècie a espècie: algunes llavors moren ràpidament si se sequen massa, pero existixen llavors de molta antiguetat, que han germinat despuix de molts centenars d'anys.

Característiques

Es diu germinació al procés pel que es recomença el creiximent embrionari despuix de la fase de descans. Este fenomen no es desencadena fins que la llavor no ha segut transportada fins a un mig favorable per algun dels agents de dispersió. Les condicions determinants del mig són: El aigua, oxigen, i temperatura apropiada. Cada espècie preferix per a germinar una temperatura determinada; en general, les condicions extremes de fret o calor no favorixen la germinació. Algunes llavors necessiten passar per un periodo de dormancia i, despuix d'est, també un temps determinat d'exposició a la llum per a iniciar la germinació.

Durant la germinació, l'aigua es difon a través de les envoltura de la llavor i aplega fins al embrió, que durant la fase de descans s'ha secat casi per complet. L'aigua fa que la llavor s'unfle, a voltes fins a l'extrem d'esgarrar la envoltura externa. Diverses enzimes descomponen els nutrients almagasenats en el endospermo o en els cotiledones en substàncies més senzilles que són transportades per l'interior de l'embrió cap als centres de creiximent. L'oxigen absorbit permet a la llavor extraure la energia continguda en estos sucres de reserva, i aixina poder iniciar el creiximent.

La radícula és el primer element embrionari en brotar a través de la envoltura de la llavor. Forma pèls radicals que absorbixen aigua i subjecten l'embrió al sol. A continuació escomença a allargar-se el hipocótilo, que espenta la plúmula, i en molts casos el cotiledón o els cotiledones, cap a la superfície del sol.^{cita requerida}

Els cotiledones que ixen a la llum formen clorofila i porten a terme la fotosíntesis fins que es desenrollen les fulls verdaderes a partir de la plúmula. En algunes espècies, sobretot de gramíneas, els cotiledones no alcancen mai la superfície del sol, i la fotosíntesis no comença fins que no es desenrollen els fulls verdaders; mentrestant, la planta subsistix a costa de les reserves nutritives almagasenades en la llavor. Des de que comença la germinació fins que la planta conseguix la completa independència dels nutrients almagasenats en la llavor, la planta rep el nom de plántula.