Tubo polínico
En botànica, el tubo polínico és una prolongació en forma de tubo que emeten els grans de polen després d'aterrisar en els estigmes de les florés i que actua com un transport dels gamets masculins des del gra de polen fins a l'òvul.
Funció
[editar | editar còdic]El tubo polínico germina en l'estigma, creix a través del estil i es dirigix cap al sac embrionari o gametòfit femení de les angiosperma, el qual s'ubica dins del òvul. Per dins del tubo viagen els núcleus generativos o gamets masculins. En aplegar a la zona de la micrópila, el tubo polínico la travessa i descarrega el seu contingut prop d'una de les sinérgidas del sac embrionari. Una volta descarregat el seu contingut, els núcleus generativos es fusionen en la oósfera i en els núcleus polars en un procés conegut com doble fecundació. Si ben molts grans de polen apleguen a l'estigma i germinen, solament un produirà la fecundació. El citoplasma, els gamets i el núcleu de la cèlula vegetativa es troben en la porció apical del tubo polínico. Més dalt es troba una jagantesca vacuola que aumenta de tamany per incorporació constant d'aigua.
Estructura
[editar | editar còdic]
La relació del tubo polínico en la intina del gra de polen no ha segut totalment aclarida. En microscopi òptic, el tubo sembla espentar als costats la capa de intina que hi ha en l'obertura del gra de polen; en microscopi electrònic la intina es veu contínua en la paret del tubo. El tubo creix sobre el teixit transmissor de l'estil, sobre les cèlules, entre elles o en les parets mateixes. Les parets celulars o les laminillas miges són dissoltes per enzimas pectinasas produïdes en l'extrem del tubo. El tubo polínico creix per allargament, essencialment per un procés de síntesis de paret celular en la seua extremitat, portat a terme per dictiosomas que aporten el seu contingut (pectina i hemicelulosas) per a constituir la paret celular.[1] El tubo seguix el seu desenroll sobre el teixit transmissor ovàric i aplega a l'òvul, al que pot penetrar generalment pel micrópilo (porogamia) o, excepcionalment per atres llocs (aporogamia, com per eixemple, pels tegumentos en Ulmus, o per la calaza en Casuarina) Els òvuls d'algunes plantes (Beta, Gasteria, Paspalum, Ornithogalum) presenten un exsudat micropilar viscós que conté proteïnes i carbohidrats que possiblement servix com a font nutricional i també com a guia per al tubo polínico.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ MARTIN W. STEER, JILL M. STEER. 1989. Pollen tube tip growth. The New Phytologist 111: 323-358
- ↑ Universitat Nacional del Noreste. Facultat de Ciències Agràries. Morfologia de plantes vasculars. Tema 24: Fecundació i embriogénesis en angiosperma [1] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 2 de maig d'abril de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tubo polínico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.