Pleura
La pleura és una membrana serosa d'orige mesodèrmic que recobrix abdós pulmons, el mediastino, el diafragma i la part interna de la caixa toràcica. Segons lo que cobrixca es classifica en pleura parietal que és la part externa en contacte en la caixa toràcica, el mediastino i la cara superior del diafragma, i la pleura visceral és la part interna que està en contacte en els pulmons.
Classificació
[editar | editar còdic]Pleura parietal
[editar | editar còdic]La pleura parietal és la part externa, en contacte en la caixa toràcica, el mediastino i la cara superior del diafragma i es dividix en tres porcions: costal, mediastínica i diafragmàtica.[1]
- Porció costal o costovertebral: és la que recobrix les superfícies internes de la paret toràcica (l'esternó, les costelles, els cartílecs costales, els músculs i els cossos vertebrals). Es troba separada dels ossos i músculs per la Fascia Endotorácica.[1]
- Porció mediastínica: és la que es troba recobrint les cares laterals del mediastino i es continua anterior i posteriorment en la porció costal i inferiorment en la porció diafragmàtica. Superior a la raïl del pulmó, la porció mediastínica es reflectix anteroposteriorment entre l'esternó i la columna vertebral. En l'hilio del Pulmó, es reflectix lateralment en la raïl per a continuar com la pleura visceral.[1]
- Porció diafragmàtica: és la que recobrix la cara superior del diafragma, llevat en dos llocs, una a on el diafragma es fusiona en el pericardi i en les insercions costales d'est. La fascia frenicopleural, una làmina membranosa derivada de la fascia endotorácica, conecta esta porció pleural en les fibres musculars del diafragma.[1]
Pleura visceral
[editar | editar còdic]La pleura visceral és la part interna en contacte en els pulmons que es forma quan la pleura parietal es reflectix lateralment en el Hilio pulmonar. Conté el lligament Pulmonar que viaja des de l'esòfec fins al mediastino i cau per baix del hilio, terminant en un tall lliure.[1]
Pleura cervical
[editar | editar còdic]Existix també una pleura cervical que cobrix el ápex/vèrtiç del pulmó (una part del pulmó que descolla de l'obertura toràcica superior cap a la raïl del coll). És una extensió apical de les porcions costal i mediastínica de la pleura parietal. Forma una cúpula 2-3cm per damunt del terç mig de la clavícula i es reforça per una banda fibrosa derivada de la Fascia Endotorácica, la Membrana Suprapleural (Fascia de Sibson), que s'inserta en la vora interna de la clavícula i pansa sobre la raïl del coll per a aplegar a insertar-se en les apófisis transversas de C7.[1]
Cavitat pleural
[editar | editar còdic]La cavitat pleural és un espai virtual entre la pleura parietal i la pleura visceral. Posseïx una capa de líquit casi capilar. El volum normal de líquit pleural contingut en esta cavitat és de 0,1 a 0,2 ml/kg de pes.
| Composició i pH normal del líquit pleural | |
|---|---|
| Volum | 0,17 ± 0,162 ml/kg |
Cèlules
|
1.000-5.000 0-2% 64-80% 18-36% 0,5-1% |
| Proteïnas | 1-2 g/dl |
| LDH | <50% del valor del plasma |
| pH | 7,37-7,45 |
El moviment de líquit entre els fulls parietal i visceral, està determinat per l'equació de Starling del transport de líquits i pel drenage limfàtic, lo que permet l'entrada i eixida de líquit i proteïnes en forma balancejada per a mantindre un volum i concentració constant de proteïnes.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pleura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.