Pleuston

Archiu:Pink-wing flying fish.jpg

Pleuston

Archiu:Portuguese Man-O-War (Physalia physalis).jpg

Eixemplar de carabela portuguesa o "botellita blava".

Es denomina pleuston [del grec clàssic πλευστόν, adjectiu verbal neutre: "lo que sura"; i este a la seua volta de πλέω: "navegar, surar"] al grup de plantas i animalés, tals com gastrópodos (o bactèrias) que el seu hàbitat és la superfície mateixa de les aigües tant en mijos marinos com a continentals (llac, estanys, estanys, rieres).

La paraula pleuston va ser utilisada per primera volta per Carl Schroeter en 1896. El pleuston ho formen organismes vius macroscòpics i microscòpics.

Eixemples

Alguns eixemples de plantes del tipo pleuston són algunes cianobacterias, els falagueres Azolla i Salvinia i les plantes de llavor llentilles d'aigua, Wolffia, Pistia, camalote i Hydrocharis.

Entre els animals es troba per eixemple els insectes de l'orde Hemiptera i de la família Gerridae que posseïxen la característica de poder caminar i posar-se sobre la superfície de l'aigua sense afonar-se. Això és possible gràcies a una cera repelent a l'aigua que prevé que es trenque la tensió superficial de la superfície. Un atre eixemple és la carabela portuguesa, que és un sifonóforo, el qual posseïx un bufa d'aire (denominada neumatoforo o vés-la) la que li permet surar en la superfície de l'oceà.

Bibliografia

Archiu:Wolffia-Spirodela.jpg

Llentilles d'aigua en un estany. De major a menor: Spirodela polyrhiza, llentilla menor i Wolffia arrhiza.

• Adolf Steuer: Die Entwicklung der deutschen marinen Planktonforschung. Zu Ernst Hentschels sechzigstem Geburtstag am 25. Februar 1936 (In: Die Naturwissenschaften. Wochenschrift für die Fortschritte der regnen und der angewandten Naturwissenschaften 24. Jahrgang, Verlag von Julius Springer (Berlín), Heft 9, 28. Februar 1936, S. 129-131)

• Invitation to Oceanography -2008- Paul Pinet - ISBN 0-7637-5993-7, ISBN 978-0-7637-5993-3