Azolla
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Azolla, cridat comunament falaguera d'aigua, falaguera flotant, doradilla o yerba de l'aigua (en inglés: "fairymoss" o "mosquit-fern"). És un gènero de falagueres aquàtiques que suren lliurement en l'aigua pertanyent a la família Azollaceae (atres autors la consideren pertanyent a la família Salviniaceae).[1] Estes plantes aquàtiques són organismes de fàcil propagació que s'adapten a diferents climes i altituts. Durant molts anys s'ha estudiat el seu potencial com biorremediador d'aigües contaminades, suplement en l'alimentació animal, aixina com fertilisant orgànic. No obstant, pel seu caràcter invasivo (per la seua ràpida propagació) ha segut la causa de problemes ambientals en diverses fonts d'aigua al voltant del món.[2][3]
Morfologia
[editar | editar còdic]Són plantes aquàtiques flotants, de fulls chicotets en raïls curtes. Frondes dividits el color del qual oscila entre roig i púrpura a ple sol i de vert pàlit a vert azulado en l'ombra. Creix molt ràpit, ideal per a cobrir la superfície. Ajuda a controlar el desenroll d'algas en llimitar la lluminositat en el mig aquàtic. Són intolerants a l'aigua salada.[4]ya que estan acostumades a un atre tipo de bioma aquàtic.
Suren en la superfície de l'aigua per mig de chicotetes escamas molt numeroses, que se superponen estretament com a fulls, en les seues raïls surant baix l'aigua. Formen relacions simbiòtiques en la cyanobacterium Anabaena azollae, que dona a la planta la capacitat de fixar nitrogen del aire.
Per la seua capacitat de fixació de nitrogen, s'usen per a incrementar la productivitat de l'agricultura en parts del surest d'Àsia. Quan els camps d'arròs s'inunden en primavera, li'ls pot inocular en Azolla, que per la seua ràpida multiplicació, cobrix l'aigua, suprimint malezas. Quan les Azolla moren, contribuïxen en nitrogen que després l'arròs prendrà per les raïls, i com els camps d'arròs se sequen, totes les Azolla eventualment moren, fent un excepcional abonament vert, podent entregar més de 9 tonellades per hectàrea a l'any de proteïna.[5] Aixina, Azolla pot reemplaçar agroquímicos.
Azolla és també considerada maleza en moltes parts del món, cobrint cossos d'aigua tant que no es veu l'aigua. Aixina es deriva el nom 'falaguera mosquit', per la creència de que cap mosquit pot penetrar la coberta verda de falagueres per a posar les seues ous en l'aigua. Azolla té fama de ser capaç de créixer tan ràpit de duplicar el seu biomassa en tres dies en bones condicions.
Moltes de les espècies poden produir grans cantitats d'antocianinas en sol lluent, creant una intensa coloració rojosa i donant la sensació de cobrir-se la superfície acuosa d'una estora roja.
Pot créixer en temperatures fresques, en prolongades gelades en hivern, i a voltes no poden passar el hivern aixina. Són utilisades com planta ornamental.
Es pot trobar en tota Amèrica, en Àfrica, Índia, Japó, Austràlia, Nova Zelanda i Hawái.
Taxonomia
[editar | editar còdic]A pesar de la seua llarga història el gènero Azolla posseïx una taxonomia que és molt controvertida.
En 1725, Feuillée va descriure una planta en Perú que era amprada per a millorar la producció d'ous de gallina. El va denominar a esta planta com Muscus squamosus aquaticus elegantissimus. Encara que en un atre nom, les seues ilustracions fan clarament referència a lo que hui coneixem com Azolla. Degut a que el nom donat per est; és anterior a Linneo, el mateix no pot considerar-se.[6]
Quí va introduir el gènero Azolla Lam. va ser Jean-Baptiste Lamarck en 1783, en el primer volum de l'Encyclopédie Méthodique, Botanique, sent la Azolla filículoides Lam. l'espècie tipo. Va ser inclosa dins de la família Salviniaceae junt en el gènero Salvinia.[7] Després en 1810 Brown, la va classificar dins de la família Marsileaceae. I posteriorment en 1902 Sadebeck, la va restituir en la família Salviniaceae. No obstant, en 1903 Wettstein va ser el primer en considerar a Azolla com a pertanyent a una família monotípica designada com Azollaceae, dita proposta va començar a ser acceptada i seguida des de 1954 en contar en el respal de Reed.[8]
Espècies
[editar | editar còdic]El gènero Azolla, es dividix actualment en dos seccions (alguns autors els reconeixen com subgéneros) Euazolla i Rhizosperma. Esta separació es basa en el número de gomes i en els tricomas de les másulas.[8][9] Encara que s'han descrit numeroses espècies (i existixen més de 20 noms registrats relacionats en Azolla), actualment solament es reconeixen sis o sèt principals i unes atres són considerades varietats d'estes.[10]
Secció Euazolla
[editar | editar còdic]Totes les espècies en tres gomes en el megasporocarpo i glochidia en forma de flecha pertanyen la secció Euazolla. Tots estos tàxons tenen una notable semblança morfològica.[8]
- Azolla filiculoides Lam
- Azolla cristata Kaulf. (este nom té prioritat sobre Azolla caroliniana Willd.)
- Azolla mexicana C. Presl.
- Azolla microphylla Kaulf.
- Azolla rubra R. Br.
Es creu que estes espècies són originàries de regions templades, subtropicales i tropicals que van des d'Amèrica del Nort fins a Amèrica del Sur. No obstant, en 1991 es varen recomanar que les espècies A. caroliniana, A. mexicana i A. microphylla anaren considerades com una mateixa espècie per la seua afinitat taxonómica i al seu comportament en condicions deficients de fòsfor.[11]
Secció Rhizosperma
[editar | editar còdic]La secció Rhizosperma inclou les espècie en nou gomes en el megasporocarpo i glochidia absent o en tricomas interns de les másulas.[8]
- Azolla nilotica Decne. ex mett.
- Azolla pinnata R.Br.
La A. nilotica és originària d'Àfrica Oriental i es pot trobar des de Sudan fins a Moçambic. La A. pinnata té dos varietats i els seus patrons de distribució són diferents. Azolla pinnata var. imbricata és originària Àsia subtropical i tropical, per una atra part Azolla pinnata var. pinnata es troba en Àfrica i és coneguda com a cep africà.[11]
En 1993, els biòlecs Richard Saunders i Keith Fowler varen propondre una atra classificació supraespecífica. Varen considerar que les diferències entre la A. nilotica i totes les demés espècies de Azolla són suficients per a establir un nou subgénero. Est va ser denominat Tetrasporocarpia (esporocarpos agrupats en quatre) que inclou solament A. nilotica. D'esta manera, les seccions descrites anteriorment s'inclourien dins d'un subgénero cridat Azolla. La secció Euazolla permaneixeria igual, mentres que la secció Rhizosperma, solament inclouria A. pinnata R. Br. i els seus subespecies.[8][9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Revista de Ciències Biològiques i de la Salut (Biotecnia).XX(1)
- 32-40.Consultat el 16 de febrer de 2020.
- ↑ J. Selva Andina Biosph. [online]. 2016, vol.4, n.2.Consultat el 4 de febrer de 2020.
- ↑ Revista Cims Vol.3 Nº2.Consultat el 4 de febrer de 2020.
- ↑ (anglés) Azolla Project
- ↑ «China: propagació de l'azolla i tecnologia del biogás a chicoteta escala».
- ↑ Systematics and Geography of Plants.74(2)
- 301-318.Consultat el 17 de febrer de 2020.
- ↑ Revista de la Facultat d'Agronomia (LUZ).20
- 156-167.ISSN 0378-7818.Consultat el 15 de febrer de 2020.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Revista de Ciências Agrárias.23(3-4)
- 120-138.Consultat el 22 de febrer de 2020.
- ↑ 9,0 9,1 Botanical Journal of the Linnean Society.109
- 329-357..Consultat el 17 de febrer de 2020.
- ↑ «Azolla». The Plant List. Consultat el 17 de febrer de 2020.
- ↑ 11,0 11,1 Hasan, Mohammad R.; Chakrabarti, {{{nom2}}} (2009). «Floating aquatic macrophytes – Azolla», Use of algae and aquatic macrophytes as feed in small-scale aquaculture. A review (en Anglés), Roma: FOOD AND AGRICULTURE ORGANIZATION OF THE UNITED NATIONS, p. 17. ISBN 978-92-5-106420-7.
- Quintero, L. R. i R. Ferrara-Cerrato 2000. Azolla falaguera fijador de nitrogen i el seu potencial en Mèxic. En. J.J. Penya Cabriales (ed). La fixació biològica de nitrogen en Amèrica Llatina: L'aporte de les tècniques isotòpiques. Irapuato. Mèxic
- Germplasm Resources Information Network: Azolla
- Flora de Norteamérica: Azolla
- Flora de China: llista de spp. Azolla
- aquaplant.tamu.edu
- plants.usda.gov
- royalbcmuseum.bc.ca
- Simbiosis falaguera & Cyanobacterium [1] archivat en Wayback Machine.
- Azolla Project, del Darwin Center for Biogeology. [2]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Azolla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.