Antocianina
Les antocianinas (del grec ἀνθός (anthos): ‘flor’ + κυανός (kyáneos): ‘blau’) són pigments hidrosolubles que es troben en les vacuolas de les cèlulas vegetals i que otorguen el color roig, púrpura o blava a les fulls, florés i fruts.[1] Des del punt de vista químic, les antocianinas pertanyen al grup dels flavonoides i són glucósidos de les antocianidinas, és dir, estan constituïdes per una molècula de antocianidina, que és l'aglicona, a la que se li unix un sucre per mig d'un enllaç glucosídico. Les seues funcions en les plantes són múltiples, des de la de protecció front a la radiació ultravioleta o la d'atracció d'insectes polinisadors; també esta substància pot ser potencialment fatal si és ingerida per gossos.[2]
El terme antocianina va ser propost en 1835 pel farmacèutic alemà Ludwig Clamor Marquart (1804-1881) per a descriure el pigment blau de la col lombarda (Brassica oleracea). En realitat, les antocianinas no solament inclouen als pigments blaus de les plantes, sino també als rojos i violetas.[3]
Estructura
[editar | editar còdic]Com es mostra en la següent taula, el grup fenilo en la posició 2 pot dur diferents sustituyentes.[4]
|
Antocianidina | R1 | R2 | R3 | R4 | R5 | R6 | R7 |
| Aurantinidina | -H | -OH | -H | -OH | -OH | -OH | -OH | |
| Capensinidina | -OCH3 | -OH | -OCH3 | -OH | -OCH3 | -H | -OH | |
| Cianidina | -OH | -OH | -H | -OH | -OH | -H | -OH | |
| Delfinidina | -OH | -OH | -OH | -OH | -OH | -H | -OH | |
| Europinidina | -OCH3 | -OH | -OH | -OH | -OCH3 | -H | -OH | |
| Luteolinidina | -OH | -OH | -H | -H | -OH | -H | -OH | |
| Pelargonidina | -H | -OH | -H | -OH | -OH | -H | -OH | |
| Malvidina | -OCH3 | -OH | -OCH3 | -OH | -OH | -H | -OH | |
| Peonidina | -OCH3 | -OH | -H | -OH | -OH | -H | -OH | |
| Petunidina | -OH | -OH | -OCH3 | -OH | -OH | -H | -OH | |
| Rosinidina | -OCH3 | -OH | -H | -OH | -OH | -H | -OCH3 |
Estabilitat
[editar | editar còdic]L'estabilitat de les antocianinas està determinada pel grau d'oxidació, la temperatura, la força iònica, l'acidea i l'interacció en atres radicals i molècules complexes.
El científic alemà Richard Willstätter (1872-1942) va ser el primer en descriure el canvi de color de les antocianinas, molècules en les que es produïx l'efecte batocrómico, que consistix que en canviar l'acidea, és dir el pH, es passa del roig anaranjado en condicions àcides, com el de la pelargonidina, al roig intens-violeta de la cianidina en condicions neutres, i al roig púrpura-blava de la delfinidina, en condicions alcalinas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wagner GJ. 1982. Cellular and Subcellular Location in Plant Metabolism. In: Creazy L, Hrazdina G. (ed) Recent advances in Phytochemistry. New York, Plenum Press; p. 1-45.
- ↑ «A mixed grape and blueberry extract is safe for dogs to consumix» (en en) (html). DMC Veterinary Research. Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2018. Consultat el 9 d'abril de 2018. «The European Pet Food Industry Federation (2013) considers only the grape or raisin itself to be potentially dangerous; grape-seed extracts per-es, llaure not considered to be a threat.»
- ↑ Raphael Ikan. 1991. Natural products: a laboratory guide. Academic Press, Califòrnia. ISBN 0-12-370551-7, pág. 19.
- ↑ International Union of Pure and Applied Chemistry IUPAC Goldbook. Interdivisional Commitée on Nomenclature and Symbols. Consultat l'1 d'octubre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antocianina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.