Efecte batocrómico
En l'espectroscopía, es denomina efecte batocrómico o desplaçament batocrómico al fenomen que es verifica quan la llongitut d'ona d'absorció d'una substància es desplaça cap a llongituts d'ona més grans o de menor energia, per efecte del solvent o per la presència de distints sustituyentes químics; també es coneix com a corriment al roig.[1] El fenomen opost, és dir el corriment d'una banda cap a llongituts d'ona menors o de major freqüència, es denomina efecte hipsocrómico. Un eixemple d'efecte batocrómico, descrit per primera volta pel científic alemà Richard Willstätter (1872-1942) ho oferixen les antocianinas. Estos pigments vegetals canvien de color d'acort a l'acidea (al pH) de la solució en la que es troben. Aixina, el color roig anaranjado de la pelargonidina en condicions àcides vira al roig intens-violeta de la cianidina en condicions neutres i al roig púrpura-blava de la delfinidina en condicions alcalinas.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Universitat Nacional de Colòmbia. Energia de vibració de les molècules. [enllaç trencat] Consultat el 15 d'abril de 2009.
- ↑ "On plant pigments". 1915. Conferència Nobel de Richard Willstätter
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto batocrómico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.