Poble circasiano
Els circasianos (idioma circasiano: Адыгэхэр, Adygekher) són una ètnia del noroest del Caucas[1] nativa de Circasia, que varen ser desplaçats en el curs de la conquista russa del Caucas en el xix, especialment despuix de la guerra rus-circasiana de 1864. En el seu sentit més estricte, el terme circasiano inclou les dotze tribus adiguesas (circasiano: Адыгэ, Adyge), tres d'elles democràtiques i nou aristocràtiques: Abzakh, Besleney, Bzhedug, Hatuqwai, Kabardian, Mamkhegh, Natukhai, Shapsug, Temirgoy, Ubykh, Yegeruqwai i Zhaney,[2] cada una d'elles representada per una estrela en la bandera verda i dorada del poble circasiano. No obstant, per les divisions administratives soviètiques, els circasianos també varen ser classificats en els següents pobles: adygueses (d'Adigueya), cherkasianos (de Karacháyevo-Cherkesia), kabardianos (de Kabardino-Balkaria) i shapsugianos (del krai de Krasnodar). No obstant, al marge d'esta classificació, els quatre pobles pertanyen al mateix grup ètnic.
Hui, aproximadament 800 000 circasianos permaneixen en la Circasia històrica, mentres que 4 500 000 viuen en atres llocs.[3]
Caterina, originària de Circasia va ser la mare de Leonardo dona Vinci. Era l'esclava d'un matrimoni de comerciants florentinos i de la seua trobada en el jove notari Piero dona Vinci va nàixer el geni de la Renaixença. [4]
Senyes rellevants
[editar | editar còdic]Població total
[editar | editar còdic]La sifra total de circasianos s'estimava a data de 2010 en uns 4-8 millons. Al voltant de 800 000 circasianos permaneixen en l'històrica Circasia (les actuals repúbliques circasianas d'Adigueya, Kabardia-Balkaria, Karacháyevo-Cherkesia aixina com el krai de Krasnodar i les partixes suroest del krai de Stávropol i l'óblast de Rostov), i unes atres viuen en la Federació de Rússia fòra d'estes repúbliques i krais. El cens rus de 2010 va registrar 718 727 circasianos, dels quals 516 826 són kabardianos, 124 835 són atres adygueses en Adigueya, 73 184 són cherkasianos i 3882 són shapsug.[5]
l'Organisació de Nacions i Pobles No Representats va calcular a principis de la década de 1990 que hi havia uns 3,7 millons de persones de «ètnia circasiana» (en més de 50 països),[6] fòra de les repúbliques circasianas titulars (lo que supon que solament una de cada sèt «circasianos ètnics» viuen en el seu lloc d'orige), i que d'estos 3,7 millons, més de 2 millons residixen en Turquia, 300 000 en el Llevant (en la seua majoria en Jordània i Síria) i Mesopotamia, i 50 000 en Europa Occidental i els Estats Units.
Regions en poblacions significatives
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: ; aproximadament 2 000 000[7]
- border|link=|20px Rusia: 720 000 (cens de 2010)[5]
- Plantilla:JOR: 65 000 - 180 000
- Plantilla:SYR: 80 000 - 120.000[8]
- class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Alemania: 40 000[9]
- Erro al crear miniatura: : 34 000
- Erro al crear miniatura: : 9000 - 25 000
- Erro al crear miniatura: : 23 000
- Erro al crear miniatura: : 12 000
- Erro al crear miniatura: : 4000 - 5000
- Erro al crear miniatura: : 2800
- Erro al crear miniatura: : 1600
- Erro al crear miniatura: : 1100
- Erro al crear miniatura: : 600 (cens de 1994)
- Erro al crear miniatura: : 500
Idiomes
[editar | editar còdic]- Circasiano (parlat pels adigueses de l'oest i els cabardinos; els dialectes extints d'ubijé adigués formaven part d'esta llengua).
Els circasianos parlen principalment l'idioma circasiano, un idioma del noroest del Caucas en tres dialectes principals i múltiples subdialectes. Molts circasianos parlen també turc, rus, anglés, àrap i hebreu; varen ser exiliats per Rússia a terres de l'Imperi otomà, a on viu la majoria d'ells en l'actualitat.[10]
Religió
[editar | editar còdic]- Predominantment musulmana.
- Minoria ortodoxa cristiana i catòlica, aixina com paganisme abjaso-circasiano.
La majoria dels circasianos són musulmans sunitas.[11]
Etnónimos
[editar | editar còdic]Els circasianos es referixen a sí mateixos com adigueses (també transcrito com adyga, adyge, adygei, adyghe, attéghéi). Es creu que el nom deriva de atté «altura», terme que designa a un montanyenc o montañés, i ghéi, «mar», el significat de la qual és «un poble que habita en un país montanyós prop de la costa», o «entre dos mars».[12][13]
El exónimo «circasiano» s'aplica ocasionalment als adigueses i abaza del nort del Caucas. El terme circasiano és una latinización de Siraces, el nom grec de la regió, cridada Shirkess pels jázaros i més vesprada els cherkesios. Este últim era el nom turc per als adigueses, els orígens dels quals es remonten a el XV; es va fer popular entre els comerciants i viagers genoveses medievals en Circasia.[14]
Els pobles turcs i els russos els criden Adigués cherkesios.[15]
A pesar de que posseïxen un endónimo i un exónimo rus pràcticament idèntics,[16] les autoritats soviètiques varen classificar en quatre grups distints als circasianos:
- Kabardianos, circasianos de Kabardia-Balkaria (circasianos que parlen l'idioma kabardiano ([enllaç trencat]), un dels dos pobles indígenes d'eixa república.
- Cherkesios Plantilla:Lang-ady, circasianos de Karacháyevo-Cherkesia (circasianos que parlen l'idioma cherkesio o circasiano), un dels dos pobles indígenes de la república que són en la seua majoria kabardianos de Besleney. El nom «cherkesio» és el exónimo rus de «circasiano» i es va utilisar abans de l'época soviètica per a designar a tots els circasianos.
- Adigueses, la població indígena de Kubán, que inclou a Adigueya i el krai de Krasnodar.
- Shapsug, els habitants indígenes tradicionals de Shapsugia. Viuen en el districte de Tuapse i en el districte de la ciutat de Lázarevskoye (abans Shapsugsky) de Sochi, tant en el krai de Krasnodar com en Adigueya.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Итоги Всероссийской переписи населения 2010 года в отношении демографических и социально-экономических характеристик отдельных национальностей. Приложение 2. Национальный состав населения по субъектам Российской Федерации». rosstat. gov. ru. Consultat el 2023-09-01.
- ↑ El País Semanal.
- ↑ 5,0 5,1 «ВПН-2010». www. gks. ru. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2013. Consultat el 11 de decembre de 2017.
- ↑ Unrepresented Nations and Peoples Organization (1998). Mullen, Christopher A.; Ryan, J. Atticus, eds. Yearbook 1997. The Hague: Kluwer Law International. pp. 67–69..
- ↑ Alankuş, Sevda; Taymaz, Erol (2009). "The Formation of a Circassian Diaspora in Turkey". Adyghe (Cherkess) in the 19th Century: Problems of War and Peace. Adygea, Russia: Maikop State Technology University. p. 2. Retrieved 4 May 2016. "Today, the largest communities of Circassians, about 5–7 million, live in Turkey, and about 200,000 Circassians live in the Middle Eastern countries (Jordan, Syria, Egypt, and Israel). The 1960s and 1970s witnessed a new wave of migration from diaspora countries to Europe and the United States. It is estimated that there llaure now more than 100,000 Circassian living in the European Union countries. The community in Kosovo expatriated to Adygea after the war in 1998.".
- ↑ «[1]». Consultat el 11 de decembre de 2017 (en en-US).
- ↑ Lopes, Tiago André Ferreira. "The Offspring of the Arab Spring" (PDF). Strategic Outlook. Observatory for Human Security (OSH). Retrieved 16 June 2013..
- ↑ «International Circassian Association». mcha. kbsu. ru. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 11 de decembre de 2017.
- ↑ «[2]». Consultat el 11 de decembre de 2017 (en ru-RU).
- ↑ Spencer, Edmund, Travels in the Western Caucasus, including a Tour through Imeritia, Mingrelia, Turkey, Moldàvia, Galícia, Silesia, and Moravia in 1836. London, H. Colburn, 1838. p. 6..
- ↑ Loewe, Louis. A Dictionary of the Circassian Language: in Two Parts: English-Circassian-Turkish, and Circassian-English-Turkish. London, Bell, 1854. p. 5..
- ↑ Latham, Robert Gordon (1862). Elements of Comparative Philology (en en), Walton.
- ↑ (chevalier.), Edouard Taitbout de Marigny (1837). Three voyages in the Black Siga to the coast of Circassia: including descriptions of the ports, and the importance of their trade: with sketches of the manners, customs, religion ... (en en), J. Murray.
- ↑ S. A. Arutyunov. "Conclusion of the Russian Academy of Sciences on the ethnonym "Circassian" and the toponym "Circassia." 25 May 2010. (in Russian).
__FORÇAR_TDC__
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo circasiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.