Podarcis guadarramae
_male_(14487390465).jpg){kind=link}
La lagartija lusitana (Podarcis guadarramae) és una espècie de reptil escamoso de la família Lacertidae. Podarcis guadarramae es compon de dos subespecies, Podarcis guadarramae guadarramae present en el Sistema Central i zones pròximes i Podarcis guadarramae lusitanicus, que es troba en el restant de la seua àrea. Abdós tàxons representen linajes pròxims entre sí, en alts nivells de divergència genètica en ADN nuclear i bàsicament sense fluix de gens nuclears entre ells. Abdós linajes podrien representar espècies diferents una volta que s'analisen les seues eventuals zones de contacte.
Descripció
[editar | editar còdic]Podarcis guadarramae guadarramae té el tamany corporal mig, el cap esclafat i cos esvelt i esclafat. Es caracterisa per tindre una gran proporció de taques negres en la coloració del cos. La banda vertebral és vestigial en la part anterior del cos o absent. Les bandes dorsolaterales pàlides en els machos són lluents i contrastades, més estretes que les bandes obscures supradorsolaterales, generalment formades per taques blancuzcas allargades. Les femelles presenten dos formes de coloració que són evidents inclús abans de la madurea sexual. Per un costat hi ha femelles reticuladas com els machos i per un atre hi ha femelles rayadas. El píleo té abundants taques negres. Esquena generalment pardo, rarament verda llevat en poblacions de montanya. Gola generalment blancuzca, excepcionalment rosada, en punts blancs abundants en machos. Pancha blancuzco, rosa o salmón, a voltes rojós, mai groguenc, en machos, blanc en femelles. Escamas ventrales marginals en una taca negra generalment quadrangular o redonejada, rara volta triangular. Iris de color blancuzco o taronja pàlit. Escut masetérico generalment menut o absent. El número de escamas dorsals en un renc en el centre del cos és té valors mijos de 59,9 en machos (ranc= 52-72) i 57,9 en femelles (ranc= 48-68). El número de poros femorales té un valor mig de 18,5 en machos (ranc= 15-23) i 17,7 en femelles (ranc= 15-20).
Podarcis guadarramae lusitanicus té un tamany alguna cosa menor que P. g. guadarramae. La llongitut de cap i cos té un valor mig de 51,5 mm en machos (ranc= 41,5-62,5 mm) i 48,7 mm en femelles (ranc= 40-60 mm). El cap és més esclafada que en P. g. guadarramae, un número més baix de poros femorales, 13 a 21 en machos (mija=16,5), i 12 a 19 en femelles (mija=15,6); també posseïxen un número menor de escamas dorsals, 47 a 66 en machos (mija= 56,9) i 46 a 61 en femelles (mija= 53,4).
Distribució
[editar | editar còdic]Endemisme ibèric de distribució restringida al centre-oest i noroest de la península ibèrica. L'àrea de distribució s'estén pel terç nort de Portugal alcançant pel sur la Serra dona Estrela. En Galícia ocupa només la mitat sur, estant àmpliament distribuïda en la major part de les províncies de Pontevedra i Orense. Pel nort, seguint la costa, alcança Ézaro (La Corunya) i per l'interior, penetra cap al nort seguint el curs dels rius Miño fins a Portomarín (Lugo), Lor fins a la serra de Caurel (Lugo) i Navia fins a Negueira de Muñiz (Lugo). També es troba a lo llarc del Sistema Central en les serres de Guadarrama, Béjar, Gredos, Penya de França, Gata i serres menors pròximes a estes, com la serra Paramera (Àvila) i serra de Clot de Manzanares (Madrit). Pel nort alcança en la província de Salamanca les localitats d'Alba de Tormes, Ciutat Rodrigo i La Alberca. Per l'est alcança el nort de la província de Segòvia i el sur d'Atienza (Guadalajara). Hi ha una població aïllada en el castell de Trujillo (Càceres). Es troba també en el noroest de Castella i Lleó, tenint el seu llímit surest en la serra de la Cabrera i en el Port de Manzanal (#León) i en la Cordillera Cantàbrica, pero sense aplegar a la costa a on és substituïda per P. liolepis.
La seua distribució inclou diverses illes de la costa gallega, com Sagres, Sálvora i Noro en La Corunya i Rua, Ons, Sant Clemente, Monteagudo, Sant Martín, Toralla, Estela de Fora i Estela de Terra en Pontevedra i Onça i Far. En la riga de Arousa es troba en les illes de Coroso, Xidoiro Pedregoso, Noro, Rua, Sálvora i Vionta.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Espècie rupícola, es troba en zones rocoses, pedregosas i murs en la major part de la seua àrea, llevat en zones arenenques en boscs de Pinus pinaster situades al nort del Sistema Central en Segòvia i Valladolit a on es troba en el sol.
Depredación
[editar | editar còdic]Entre els seus depredadors coneguts estan Timon lepidus, Coronella austríaca, Coronella girondica, Malpolon monspessulanus i Vipera latastei. Un atre depredador és el gat domèstic.
Entre els seus paràsits i patógenos se citen Apicomplexa, cestodos, nematodos i iridovirus.
Amenaces
[editar | editar còdic]En ser una espècie reconeguda recentment, no està inclosa en cap categoria d'amenaça. No obstant, l'extensió de la seua distribució i la seua abundància sugerixen incloure-la en la categoria de Preocupació menor LC. S'ha propost incloure a les poblacions de les illes Cíes, Ons, Onça, Sálvora i Noro en la categoria de “Vulnerable” i a les poblacions de les illes Sagres, Vionta i Herbosa en la categoria de “En Perill”.[1]
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Podarcis guadarramae.- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Podarcis guadarramae.- Este artícul conté una traducció derivada de «Podarcis guadarramae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.