Pohoří na Šumavě

Pohoří na Šumavě

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

Carrer principal: l'iglésia a la dreta, cases noves a l'esquerra.

L'iglésia en Pohoří na Šumavě va ser completada en 1791, la seua torre es va derrocar definitivament el 30 de maig 1999. Darrere de l'iglésia (esquerra) hi ha unes enrunes de l'antiga escola, ya remoguts.

Pohoří na Šumavě (en alemà Buchers, Bucherwald, Buchers bei Kaplitz, Buchers im Böhmerwald, chec Buchoř, Puchéř (1869-1910) o Půchoří) és una municipalitat antiga checa que es troba en la Regió d'Bohemio Meridional. Des de la década de 1970, el poble va ser abandonat i en l'actualitat es renova, igual que el catastre del mateix nom, que pertany al poble de Pohorská Veus. No va rebre el nom de “Pohoří na Šumavě” fins a 1923.

El poble està situat en els monts de Nové Hrady, a uns 35 km al suroest de la ciutat de Český Krumlov, a 43 km al sur de České Budějovice, i a 165 km al sur de Praga.

Història

En l'Edat Mija Pohoří es trobava en el territori de la granja de Vés-lišín; llavors hi havia en el lloc solament un bosc cridat en llatí Fagosilvanum, en alemà Buchenwald, abdós noms referint-se a les hages que creixien allà. En 1524 a la riera local ho varen cridar Pohorzie.

El primer assentament junt a Pohoří va ser un taller que fabricava el vidre, fundat pel comte Filip Emanuel Buquoy. Pohoří mateixa sorgia gradualment des de 1758 a lo llarc de la carretera a Freistadt. El desenroll del poble va ser prou ràpit, aixina que quaranta anys més tart ya tenia 68 cases en 116 famílies. Entre 1793 i 1796, els seus terrenys varen ser repartits d'una manera sistemàtica.

En regularitat se celebraven ací mercats semanals i des de 1802 era el poble una municipalitat autònoma parroquial. Segons el cens de 1890, hi havia 186 cases en 1323 habitants (1077 alemans i 246 checs).

Els habitants es guanyaven la vida per agricultura i obres manuals domèstiques. Una de les activitats més freqüents era la pintura d'imàgens santes baix del vidre, que s'exportaven a tota Europa. Poc a poc s'establien més professions i institucions, com una cerveseria, taller de herrería, corregau-vos postals, teléfon o telégraf. També hi havia un grup de bombers voluntaris, un forn, una pasticeria, dos venedors de ganado, un relojero, huit posades, una juguetería, un ruedero, un herrador, dos sastrerías, un bar, un moledor, dos sabaters, una partera, quatre tendes d'abarrotes, dos tabaquerías, dos carpinteros, un albañil, etc.

Despuix de la Segona Guerra Mundial varen ser els habitants de nacionalitat alemana expulsats. Els pobladors nous provenien en la seua major part de Romania i Hongria. Aparte de la llabor en el bosc s'ocupaven de la crío d'ovelles i fabricació de formages d'ovella. Despuix de 1951, quan vivien allí uns 70 habitants, va aplegar a ser el poble una part de la zona de la Cortina de Ferro. Despuix de 1955 quedaven només 23 cases poblades per 72 persones. A finals dels anys 1990, moraven encara 35 habitants i hi havia una llínea d'autobús de la ciutat de Trhové Sviny. Des de 1978 no hi ha hagut habitants permanents i la majoria de les cases ha segut arrasada per l'eixèrcit.

Junt a l'iglésia hi ha un cementeri parcialment conservat i preservat. Al costat de la carretera principal hi ha un monument a les víctimes de la Primera Guerra Mundial en l'inscripció Nie wieder Krieg! (“¡Guerra mai més!”).

Des de 1961, Pohoří ya no és una municipalitat autònoma. Fins a 1980 era part de la municipalitat de Pohorská Veus; entre l'1 de giner de 1981 i el 30 de juny de 1990, de la municipalitat de Benešov nad Černou, i a partir de l'1 de juliol de 1990 va tornar a ser part de la municipalitat de Pohorská Veus.

Renovació

En l'estiu de 2006 hi havia en Pohoří una casa nova i tres atres cases s'estaven construint. Tres anys més tart hi havia tres cases noves i dos cases antigues. De les construccions antigues es quedaven només el tors de l'iglésia i el cementeri. En 2020 es va iniciar la construcció d'una atra casa nova. Hi ha llínees d'autobús que conecten en els pobles veïns de Leopoldov, Bělá o Malont i Pohorská Veus. Des de l'entrada del país en l'espai de Schengen s'ha remogut la barrera fronteriça en el pas fronteriç entre Pohoří i Stadlberg (Àustria), i és possible usar el pas en coches que pesen menys de 10 tonelladas.

També va ser reconstruïda la part oriental de l'iglésia, tasca finançada majorment per la societat austríaca Bucherser-Heimat-Verein i per donacions voluntàries. Es varen asfaltar els carrers dins del poble i es va reparar part de la carretera que conecta Pohoří en Leopoldov. En 2012 es va construir, en el lloc de l'antiga parròquia, un edifici d'una forma casi idèntica. En el cementeri es van restaurant les inscripcions de les tombes.