Anar al contingut

Cortina de Ferro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cortina de Ferro



Els térmens cortina de ferro[1][2] i teló d'acer[3] són dos locucions històriques que prové de les expressions Eiserner Vorhang (en alemà) i Iron Curtain (en anglés). Abdós fan referència a la frontera política, ideològica, i en alguns casos també física, entre l'Europa Occidental (bloc capitaliste) i Europa Oriental (bloc comuniste), despuix de la Segona Guerra Mundial.

Orige

[editar | editar còdic]

En Alemània, la locució va ser usada per Joseph Goebbels,[4] ministre de Propaganda nazi, i Lutz Schwerin von Krosigk, últim canceller d'Alemània abans d'establir-se la Comissió Aliada de Control, en maig de 1945. Goebbels va declarar el 25 de febrer de 1945 en un artícul titulat «L'Any 2000», en el periòdic semanal Dones Reich:

Si els alemans baixen les seues armes, els soviètics, d'acort en l'apany al que han aplegat Roosevelt, Churchill i Stalin, ocuparan tot l'est i el surest d'Europa, aixina com gran part del Reich. Un teló d'acer (ein eiserner Vorhang) caurà sobre este enorme territori controlat per l'Unió Soviètica, darrere de la qual les nacions seran degollades. La prensa judeua en Londres i Nova York seguirà aplaudint provablement.
Joseph Goebbels, Ministre de Propaganda del Tercer Reich[5]

A la seua volta, Winston Churchill va utilisar la versió anglesa de l'expressió per a referir-se a la frontera física i ideològica que va dividir a Europa en dos blocs despuix de la Segona Guerra Mundial. Churchill va popularisar la locució en una conferència en Estats Units en 1946, quan va dir:

Des de Stettin, en el Bàltica, a Trieste, en l'Adriático, ha caigut sobre el continent (Europa) un teló d'acer.
Winston Churchill[4]

La frontera descrita per Churchill dividia als Estats socialistes, encapçalats política, econòmica i militarment per l'Unió Soviètica, i els Estats capitalistes, alineats en els Estats Units.

L'us metafòric de la locució, en alemà, Eiserner Vorhang, se li atribuïx primer a Goebbels en 1945. No obstant, és l'expressió iron curtain utilisada per Winston Churchill, en 1946, la que més es coneix, entre atres consideracions perque ya figurava com a locució en anglés en designar un teló metàlic que, en cas d'incendi, s'usa com tallafocs en els teatres. La primera «cortina de ferro» es va instalar en 1794 en el teatre Drury Lane.[6]


Encara que la traducció lliteral és «cortina de ferro», locució usada sobretot en Hispanoamèrica —per eixemple, pel diplomàtic i estadiste Alberto Lleras—,[7] el Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola solament arreplega: «teló d'acer».[3] No obstant, els editors d'esta última obra aclarix que, encara que no incloguen cortina de ferro en el seu diccionari, «en Espanya es traduïx l'expressió per “cortina de ferro” i “teló d'acer”, pero la segona està molt més difosa».[8]

Despuix de la Segona Guerra Mundial

[editar | editar còdic]

La divisió també es va fer palesa en dos sistemes militars contraposts, l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort (1949) i el Pacte de Varsòvia (1955), aixina com en les aliances econòmiques, el Pla Marshall per un costat i el Consell d'Ajuda Mútua Econòmica per un atre. Esta divisió en dos blocs enfrontats en les seues concepcions polítiques, militars i econòmiques va donar lloc a la situació coneguda com Guerra Freda (la qual es prolongaria fins a fins de la década de 1980).

De fet, la majoria dels països a l'est de la cortina de ferro es varen resignar a ser satèlits de l'Unió Soviètica, en acabant de que, cap al final de la Segona Guerra Mundial, esta alvançara sobre els restants de l'Europa fins a llavors ocupada pels nazis. Esta sobirania llimitada o tutelada va quedar confirmada pel sofocamiento del alçament germà-oriental de 1953, per la fallanca revolució hongaresa de 1956 (que va dur al fusilament del líder reformiste Imre Nagy en 1958) i per l'invasió soviètica de Checoslovàquia en 1968 (Primavera de Praga). En particular, despuix de produïda esta última, el govern de Leonid Brézhnev va elaborar la denominada doctrina Brézhnev, en la que s'establix que «lo que afecta a un país socialiste afecta al socialisme com un tot», l'Unió Soviètica es arrogaba el dret d'invadir militarment qualsevol país de la seua àrea d'influència en l'Europa Oriental. El sorgiment del combatiu sindicat polac Solidaritat en 1980 va tendir a confirmar l'estat de tensió ideològica interna que es vivia darrere del «teló d'acer».

Únicament la RFS de Yugoslàvia del mariscal Josip Broz “Tito” i la RPS d'Albània d'Enver Hoxha conseguirien, encara tenint sengles governs marxistes, mantindre una relativa independència de l'Unió Soviètica. Ya en 1948, tan sol tres anys despuix de finalisar la Segona Guerra Mundial, Tito va trencar en el règim d'Iósif Stalin. A pesar d'haver proclamat la seua neutralitat front a abdós blocs, el líder yugoslavo va mantindre una forma de govern socialiste, argumentant que el seu “marxisme-leninisme era més pur que el soviètic”cita requerida. Per la seua banda, el estalinista Hoxha ho va fer a partir de la década de 1960, en acabant de que el per llavors nou premier soviètic Nikita Jrushchov, a partir del seu posteriorment famós discurs secret del 25 de febrer de 1956, començara a denunciar públicament els excessos i crims comesos en vida per Stalin. Davant eixa nova situació internacional, despuix de produït el cisma ideològic chinenc-soviètic, el líder albanés va decidir trencar en l'URSS i prendre partit per la China del llavors dirigent Mao Zedong.


A l'oest del teló d'acer, Finlàndia i Àustria mantenien també una política de relativa neutralitat respecte als blocs, buscant mantindre relacions cordials en l'Unió Soviètica. En els mijos de comunicació d'alguns països occidentals, es va falcar el terme de «finlandización» per a descriure, en sentit negatiu, una política exterior que segons dits mijos s'acomodava per a servir als interessos soviètics.

El 19 d'agost de 1989 es va celebrar el Pícnic Paneuropeo per iniciativa d'Hongria, sent el primer pas per a la caiguda del teló d'acer. En este event els hongaresos i austríacs varen obviar les fronteres soviètiques i es varen reunir simbòlicament.

Caiguda

[editar | editar còdic]

Despuix d'un periodo d'estancament econòmic i polític baix Brezhnev i els seus successors immediats, l'Unió Soviètica va disminuir la seua intervenció en la política del Bloc de l'Est. Mijaíl Gorbachov (secretari general des de 1985) va reduir l'adheriment a la doctrina Brézhnev,[9] que sostenia que si el socialisme es vea amenaçat en algun estat, els demés governs socialistes tenien l'obligació d'intervindre per a preservar-ho, en favor de la "Doctrina Sinatra". També va iniciar les polítiques de glasnost (obertura) i perestroika (reestructuració econòmica). En 1989 es va produir una onada de revolucions en tot el Bloc de l'Est.[10]

Davant el Mur de Berlín, el 12 de juny de 1987, Reagan va desafiar a Gorbachov a anar més llunt: "Secretari General Gorbachov, si busca la pau, si busca la prosperitat per a l'Unió Soviètica i Europa de l'Est, si busca la lliberalisació, ¡venja a esta porta! Sr. Gorbachov, ¡òbriga esta porta! Sr. Gorbachov, derribe este mur".

En febrer de 1989, el politburó hongarés va recomanar al govern dirigit per Miklós Németh desmantellar el teló d'acer. Németh va informar primer al canceller austríac Franz Vranitzky. Despuix va rebre una autorisació informal de Gorbachov (que va dir "no hi haurà una nova 1956) el 3 de març de 1989, el 2 de maig del mateix any el govern hongarés va anunciar i va començar en Rajka (en la localitat coneguda com la "ciutat de les tres fronteres", en la frontera en Àustria i Checoslovàquia) la destrucció del Teló d'Acer. Per a la relació pública, Hongria va reconstruir 200 m del teló d'acer per a que poguera ser tallat durant una cerimònia oficial del ministre d'Assunts Exteriors hongarés, Gyula Horn, i el ministre d'Assunts Exteriors austríac, Alois Mock, el 27 de juny de 1989, que va tindre la funció de "cridar a la llibertat a tots els pobles europeus que seguixen baix el jou dels règims nacional-comunistes".[11]

No obstant, el desmantellament de les antigues instalacions fronterices hongareses no va obrir les fronteres, ni es varen eliminar els estrictes controls anteriors, i l'aïllament pel Teló d'Acer seguia intacte en tota la seua llongitut. A pesar de desmantellar la tanca, ya tècnicament obsoleta, els hongaresos volien evitar la formació d'una frontera verda aumentant la seguritat de la frontera o resoldre tècnicament la seguritat de la seua frontera occidental d'una atra manera. Despuix del derrocament de les instalacions fronterices, els galons dels guàrdies fronteriços hongaresos, fortament armats, es varen endurir i seguia havent orde de disparar.[12][13]


En abril de 1989, la República Popular de Polònia va llegalisar l'organisació Solidaritat, que va obtindre el 99% dels escans parlamentaris disponibles en juny.[14] Estes eleccions, en les que els candidats anticomunista varen obtindre una sorprenent victòria, varen inaugurar una série de revolucions pacífiques anticomunista en Central i Europa de l'Este[15][16][17] que finalment va culminar en la caiguda del comunisme.[18][19]

L'obertura d'una porta fronteriça entre Àustria i Hongria en el Pícnic Paneuropeo del 19 d'agost de 1989 va posar llavors en marcha una reacció en cadena, al final de la qual ya no hi havia RDA i el Bloc de l'Est s'havia desintegrat. L'idea d'obrir la frontera en una cerimònia va partir d'Otto von Habsburg i va ser plantejada per ell a Miklós Németh, el llavors primer ministre hongarés, que va promoure l'idea.[20] El propi Pícnic Paneuropeo es va desenrollar a partir d'una reunió entre Ferenc Mészáros, del Fòrum Democràtic Hongarés (MDF), i el president de l'Unió Paneuropea. Otto von Habsburg, en juny de 1989. L'organisació local de Sopron es va fer càrrec del Fòrum Democràtic Hongarés, els demés contactes es varen realisar a través de von Habsburg i el ministre d'Estat hongarés Imre Pozsgay. Es va fer una àmplia publicitat del pícnic previst per mig de cartells i octavillas entre els estiuejadors de la RDA en Hongria. l'Unió Paneuropea va distribuir mils de fullets invitant a un pícnic prop de la frontera en Sopron.[21][22] Els organisadors locals de Sopron no sabien res de possibles refugiats de la RDA, pero varen pensar en una festa local en participació austríaca i hongaresa.[23] Més de 600 alemans orientals que varen assistir a el "Pícnic paneuropeo" en la frontera hongaresa varen trencar el Teló d'Acer i varen fugir a Àustria. Els refugiats varen travessar el teló d'acer en tres grans onades durant el pícnic baix la direcció de Walburga Habsburg. Els guàrdies fronteriços hongaresos havien amenaçat en disparar a qui creuara la frontera, pero aplegat el moment no varen intervindre i varen permetre que la gent creuara.


Va ser el major moviment de fugida d'Alemània Oriental des de la construcció del Mur de Berlín en 1961. Els patrocinadors del pícnic, Otto von Habsburg i el ministre d'Estat hongarés Imre Pozsgay, que no varen estar presents en l'acte, varen vore l'event planejat com una oportunitat per a posar a prova la reacció de Mijaíl Gorbachov davant una obertura de la frontera del Teló d'Acer.[24] En particular, es va examinar si Moscou donaria a les tropes soviètiques estacionades en Hongria l'orde d'intervindre.[25] Despuix del pícnic paneuropeo, Erich Honecker va declarar en el Daily Mirror del 19 d'agost de 1989: "Habsburg va distribuir panflets fins a Polònia, en els que s'invitava als estiuejadors d'Alemània de l'Est a un pícnic. Quan venien al pícnic, se'ls donaven regals, menjar i marcs alemans, i després se'ls convencia per a que vingueren a Occident". Pero, en l'èxodo massiu durant el Pícnic Paneuropeo, el posterior comportament vacilante del Partit Socialiste Unificat d'Alemània Oriental i la no intervenció de l'Unió Soviètica, es varen trencar els dics. Aixina es va trencar el soport del Bloc de l'Est. Llavors, decenes de mils d'alemans orientals informats pels mijos de comunicació es varen dirigir a Hongria, que ya no estava disposta a mantindre les seues fronteres completament tancades ni a obligar a les seues tropes fronterices a utilisar la força de les armes. Els dirigents de la RDA en Berlín Oriental no es varen atrevir a tancar completament les fronteres del seu propi país.[26][27]

En una sessió històrica celebrada entre el 16 i el 20 d'octubre, el Parlament hongarés va aprovar una llegislació que prevea eleccions parlamentàries multipartidistas i una elecció presidencial directa.[28]

La llegislació va transformar Hongria de República Popular en la República, va garantisar els drets humans i civils i va crear una estructura institucional que assegurava la separació de poders entre les branques judicial, llegislativa i eixecutiva del govern. En novembre de 1989, despuix de les protestes massives en Alemània Oriental i la relaixació de les restriccions fronterices en Checoslovàquia, decenes de mils d'habitants de Berlín Oriental varen inundar els llocs de control a lo llarc del Mur de Berlín, creuant a Berlín Occidental.[28]

En la República Popular de Bulgària, al sendemà dels #creuament massius a través del Mur de Berlín, el líder Todor Zhivkov va ser derrocat.[29] En la República Socialista Checoslovaca, despuix de les protestes d'aproximadament mig milló de checoslovacs, el govern va permetre viajar a occident i va abolir les disposicions que garantisaven al partit comuniste governant el seu paper de liderage, lo que va precedir a la Revolució de Vellut.[30]En la República Socialista de Romania, el 22 de decembre de 1989, els militars rumans es varen posar del costat dels manifestants i es varen tornar contra el governant comuniste Nicolae Ceauşescu, que va ser eixecutat despuix d'un breu juí tres dies despuix.[31] En la República Socialista Popular d'Albània, el 3 de juliol de 1990 va entrar en vigor un nou paquet de normes que donava dret a tots els albanés majors de 16 anys a posseir un passaport per a viajar a l'estranger. Mentrestant, centenars de ciutadans albanesos es varen congregar entorn a les embaixades estrangeres per a solicitar asil polític i fugir del país.


El Mur de Berlín va permanéixer oficialment vigilat despuix del 9 de novembre de 1989, encara que la frontera interalemana havia deixat de tindre sentit. El desmantellament oficial del Mur per part dels militars d'Alemània Oriental no va començar fins a juny de 1990. L'1 de juliol de 1990, dia en que Alemània Oriental va adoptar la moneda alemana occidental, varen cessar tots els controls fronteriços i el canceller d'Alemània Occidental Helmut Kohl va convéncer a Gorbachov de que abandonara les objeccions soviètiques a una Alemània reunificada dins de l'OTAN a canvi d'una important ajuda econòmica alemana a l'Unió Soviètica.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Díaz Arias, David (2005). «Un món dividit», Les rutes històriques de la globalisació, Sant Josep: Universitat de Costa Rica. OCLC 156908139. ISBN 978-9-977-67821-4.
  2. ↑ Plantilla:Cita Damer
  3. ↑ 3,0 3,1 d'acer Diccionario de la lengua española
  4. ↑ 4,0 4,1 Lozano Cutanda, Álvaro (22 de febrer de 2012). «9: "Un teló d'acer". Els inicis de la Guerra Freda», Stalin, el tirà roig. Història Incògnita (Lliure digitalLliure digital), Nowtilus S.L., pp. 403. ISBN 9788499673226.
  5. ↑ Goebbels, Joseph (en anglés). «The Year 2000.»
  6. ↑ «Eighteenth-century theatre». The Theatres Trust. Consultat el 4 de maig de 2016.
  7. ↑ Lleras, Alberto, Rebuig Villegas i Otto Morales Benítez: Antologia, pág. 54. Villegas Associats, 2007. En Google Books. Consultat el 4 de maig de 2016.
  8. ↑ Plantilla:Cita tuit
  9. ↑ Crampton 1997, p. 338
  10. ↑ I. Szafarz, "El marc jurídic de la cooperació política en Europa" en La canviant estructura política d'Europa: Aspects of International Law, Martinus Nijhoff Publishers. ISBN 0-7923-1379-8. p.221.
  11. ↑ Ungarn als Vorreiter beim Grenzabbau, orf.at, 2019-06-27.
  12. ↑ Andreas Rödder: Deutschland einig Vaterland - Die Geschichte der Wiedervereinigung (2009), p 72.
  13. ↑ Miklós Németh en Entrevista en Peter Bognar, Grenzöffnung 1989: "És gab keinen Protest aus Moskau"' (Alemà - Obertura de la frontera en 1989: No va haver protesta des de Moscou), en: Die Presse 18 d'agost de 2014.
  14. ↑ Crampton 1997, p. 392
  15. ↑ «Emmanuel, Solidaritat: Acte de Deu, la nostra resposta».Xlibris Corporation.
  16. ↑ «Judging Nonviolence: La disputa entre realistes i idealistes».Routledge (UK).
  17. ↑ (2002).«Un carnestoltes de revolució: Central Europe 1989».Princeton University Press.
  18. ↑ Padraic Kenney, Reconstruint Polònia: Workers and Communists, 1945 - 1950, Cornell University Press, 1996, ISBN 0-8014-3287-1, Google Print, p.4
  19. ↑ Padraic Kenney(2002).«Un carnestoltes de revolució: Central Europe 1989».Princeton University Press.
    p.2.
  20. ↑ Miklós Németh en Entrevista, TV austríaca - ORF "Report", 25 de juny de 2019.
  21. ↑ Hilde Szabo: Die Berliner Mauer begann im Burgenland zu bröckeln (El Mur de Berlín va escomençar a derrocar-se en Burgenland - alemà), en Wiener Zeitung 16 d'agost de 1999; Otmar Lahodynsky: Paneuropäisches Picknick: Die Generalprobe für donen Mauerfall (Pícnic paneuropeo: l'ensaig general per a la caiguda del Mur de Berlín - alemà), en: Profil 9 d'agost de 2014.
  22. ↑ Ludwig Greven "Und dann ging dones Tor auf", en Die Zeit, 19 d'agost de 2014.
  23. ↑ Otmar Lahodynsky "Eiserner Vorhang: Picknick an der Grenze" (Teló d'acer: pícnic en la frontera - alemà), en Profil 13 de juny de 2019.
  24. ↑ Thomas Roser: DDR-Massenflucht: Ein Picknick hebt die Welt aus donen Angeln (Alemà - Èxodo massiu de la RDA: Un pícnic rebuja el món) en: Die Presse 16 d'agost de 2018.
  25. ↑ "Der 19. August 1989 war ein Test für Gorbatschows" (alemà - El 19 d'agost de 1989 va ser una prova per a Gorbachov), en: FAÇ 19 d'agost de 2009.
  26. ↑ Michael Frank: Paneuropäisches Picknick - Mit dem Picknickkorb in die Freiheit (en alemà: Pícnic paneuropeo - En la cistella de pícnic cap a la llibertat), en: Süddeutsche Zeitung 17 de maig de 2010.
  27. ↑ Andreas Rödder, Deutschland einig Vaterland - Die Geschichte der Wiedervereinigung (2009).
  28. ↑ 28,0 28,1 Crampton 1997, pàg. 394-5
  29. ↑ Crampton 1997, pàg. 395-6
  30. ↑ Crampton 1997, p. 398
  31. ↑ Crampton 1997, p. 400

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cortina_de_Ferro&oldid=730500»