Polícoro

Erro al crear miniatura:

El teseracto és el polícoro millor conegut: posseïx huit celes cúbiques, tres al voltant de cada vora. Està representat com a diagrama de Schlegel, en una proyecció d'un espai tridimensional, distorsionant la seua regularitat pero mantenint la seua continuïtat topològica.

En geometria, un polícoro (del grec poli, "molts" i cors, "espai") és un politopo de quatre dimensions. També es denomina polícoron, 4-politopo o poliedroide.

L'anàlec bidimensional d'un polícoro és un polígon, i el tridimiensional un poliedre.

L'us del terme polícoro no és estàndar. L'us de polychoron ha segut divulgat per Norman Johnson i George Olshevsky.

Característiques

Un polícoro té vèrtiçs, arestas, cares i celes. Un vèrtiç és la trobada de dos o més arestes. Una aresta és la trobada de dos o més cares, i una cara és la trobada de dos o més celes. Una cela és l'anàlec tridimensional d'una cara, i per lo tant és un poliedre.

Un polícoro és una figura tetradimensional tancada delimitada per celes que complix les següents condicions:

1. Cada cara deu unir exactament dos celes.
2. Les celes adjacents no es troben en el mateix espai tridimensional.
3. La figura no és un compost d'atres figures que complixen dites condicions.

Vore també

• Politopo
• Polícoro regular convexo