Anar al contingut

Polaina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Polaina
Pernera.

Les polainas són una penyora que protegix la cama des del genoll fins al turmell en el cas de la polaina llarga i des del turmell fins al empeine del peu en el cas de la polaina curta.

Les polainas són miges o calcetins sense peu que es coloquen en l'exterior de la bota i del pantaló. També tenen us com "Tovalleta Tubular" o "Tubo de Coll" (Bragas de coll)

Tenen forma tubular i s'enganchen al peu, segons la necessitat de subjecció, per una cinta, sirga o correja. Segons el seu us, s'utilisen diferents tipos de tancaments – cremallera, botons, etc. – si be la majoria s'ajusten per elasticitat.

Històricament, les polainas han segut penyora de llauros i pastors. Les polainas de cuiro han format part de diferents uniformes militars com a complement de la bota. S'ajustaven per botons, enganches o trenat.

Botins i polainas.

Actualment, s'ampren per a abric dels chiquets i també com a protecció contra pedres, humitat i brutea en montanyisme i atres deports d'aventura. En este cas, s'utilisen materials resistents que incrementen la retenció calorífica del calcer. Sol tractar-se de penyores impermeables en tancament elàstic superior i enganche rígit al peu.

Les polainas curtes varen ser indumentària típica dels estrats burguesos en el XIX i inicis de el XX, en tals casos (cobrint la bocamanga del pantaló i el empeine del calcer) més que complir en la funció d'abric complien en una funció d'adorn simbòlic (com en cert modo els capells cofeta, bombín i homburg o les cadenillas en la cintura per als rellonges de faltriquera).

Segons el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, en germanía es coneixien pel nom de grullas.[1]

Polainas de montanya o «guetres»

[editar | editar còdic]
Polainas curtes de senderisme
Us de polainas en una ruta per Gredos.

Les polainas de montanya o «guetres» són unes fongues de material impermeable que es coloquen en les cames per damunt de les botes. La seua funció és la d'evitar que entre en la bota neve, aigua o chicotetes pedres.[2]

Existixen dos tipos de polainas, unes altes, que apleguen fins a baix del genoll, i atres baixes, que solament alcancen mija cama. Segons la funció per a la que es desige es deuen usar unes o unes atres: les altes per a la neu o aigua, i les baixes per a un atre tipo de protecció com a pedres, branques o atres materials.

Estructura

[editar | editar còdic]

En la part superior solen dur una goma elàstica per a impedir que esvaren cap a avall. La subjecció baix la bota més habitual és la sirga d'acer, pero les més resistents són les correges de neopreno o de uretano. Cal ser molt cuidadosos a l'hora de posar la hebilla per a que no quede en la vora de la solga i no s'esclafe en caminar. Cremalleres laterals per a facilitar la posada. Les millors duen una solapa en tancament de velcro que impedix entre la humitat per elles. En la part inferior, per davant, duen un chicotet gancho per a subjectar la polaina a les cordoneres de la bota, quedant d'eixe modo subjectes i aportant major subjecció. Les dos polainas no són, per tant, iguals, sino simètriques. Una per a la cama dreta i una atra per a l'esquerra. En posar-les, les cremalleres deuen quedar en la part externa, en els ganchitos de les cordoneres per davantera i per arrere


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».