Polaina


Les polainas són una penyora que protegix la cama des del genoll fins al turmell en el cas de la polaina llarga i des del turmell fins al empeine del peu en el cas de la polaina curta.
Les polainas són miges o calcetins sense peu que es coloquen en l'exterior de la bota i del pantaló. També tenen us com "Tovalleta Tubular" o "Tubo de Coll" (Bragas de coll)
Tenen forma tubular i s'enganchen al peu, segons la necessitat de subjecció, per una cinta, sirga o correja. Segons el seu us, s'utilisen diferents tipos de tancaments – cremallera, botons, etc. – si be la majoria s'ajusten per elasticitat.
Històricament, les polainas han segut penyora de llauros i pastors. Les polainas de cuiro han format part de diferents uniformes militars com a complement de la bota. S'ajustaven per botons, enganches o trenat.

Actualment, s'ampren per a abric dels chiquets i també com a protecció contra pedres, humitat i brutea en montanyisme i atres deports d'aventura. En este cas, s'utilisen materials resistents que incrementen la retenció calorífica del calcer. Sol tractar-se de penyores impermeables en tancament elàstic superior i enganche rígit al peu.
Les polainas curtes varen ser indumentària típica dels estrats burguesos en el XIX i inicis de el XX, en tals casos (cobrint la bocamanga del pantaló i el empeine del calcer) més que complir en la funció d'abric complien en una funció d'adorn simbòlic (com en cert modo els capells cofeta, bombín i homburg o les cadenillas en la cintura per als rellonges de faltriquera).
Segons el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, en germanía es coneixien pel nom de grullas.[1]
Polainas de montanya o «guetres»
[editar | editar còdic]Les polainas de montanya o «guetres» són unes fongues de material impermeable que es coloquen en les cames per damunt de les botes. La seua funció és la d'evitar que entre en la bota neve, aigua o chicotetes pedres.[2]
Existixen dos tipos de polainas, unes altes, que apleguen fins a baix del genoll, i atres baixes, que solament alcancen mija cama. Segons la funció per a la que es desige es deuen usar unes o unes atres: les altes per a la neu o aigua, i les baixes per a un atre tipo de protecció com a pedres, branques o atres materials.
Estructura
[editar | editar còdic]En la part superior solen dur una goma elàstica per a impedir que esvaren cap a avall. La subjecció baix la bota més habitual és la sirga d'acer, pero les més resistents són les correges de neopreno o de uretano. Cal ser molt cuidadosos a l'hora de posar la hebilla per a que no quede en la vora de la solga i no s'esclafe en caminar. Cremalleres laterals per a facilitar la posada. Les millors duen una solapa en tancament de velcro que impedix entre la humitat per elles. En la part inferior, per davant, duen un chicotet gancho per a subjectar la polaina a les cordoneres de la bota, quedant d'eixe modo subjectes i aportant major subjecció. Les dos polainas no són, per tant, iguals, sino simètriques. Una per a la cama dreta i una atra per a l'esquerra. En posar-les, les cremalleres deuen quedar en la part externa, en els ganchitos de les cordoneres per davantera i per arrere
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Polaina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.