Polinisació per engany
La polinisació per engany és un mecanisme de polinisació per mig del com les plantes en flors transferixen el polen d'un individu a un atre sense otorgar recompenses al polinisador.[1] L'estratègia de no produir recompenses només és exitosa si la freqüència dels individus que no produïxen recompenses és menor a la dels que les produïxen (selecció segons la freqüència).
Este tipo de polinisació ocorre en individus que gogen els beneficis de l'interacció planta-polinisador, pero no paguen els costs (inversió d'energia). Es considera un tipo de mimetisme batesiano, ya que les flors "enganyen" activament als polinisadors per mig de la seua semblança en les flors que sí produïxen recompenses. La polinisació es realisa a través de polinisadors inexpertos o explotant els biaix sensorials instintivos dels mateixos.[2][3]
La polinisació per engany ocorre en aproximadament 32 famílies d'angiosperma. De les 7500 espècies que la porten a terme, 6500 són orquídees.
Condicions per a l'evolució per engany
[editar | editar còdic]- Costs de producció de recompenses elevat, no produir-les constituïx un aforro de recursos important.
- Polimorfisme en la producció de recompenses entre les flors.
- La polinisació depén de les equivocacions dels polinisadors durant el forrajeo.[2]
Tipos de polinisació per engany
[editar | editar còdic]- Enganye alimentici. Estructures morfològiques que s'assemblen a l'aliment dels polinisadors com pseudopolen, pseudonectarios i pseudoflores (flors estèrils) o olor a carronya (per eixemple Symplocarpus foetidus). Senyalen la presència de recompenses sense proveir-les o les produïxen en menor cantitat.[4]
- Enganye de lloc de anidamiento o refugi. Estructures morfològiques que imiten llocs de oviposición i/o refugi.
- Engany sexual. Les flors funcionen com a llocs de apareament o simulen a les femelles de certs grups d'insectes a través d'aromes o formes.[4][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1998).The American Naturalist.152(5)
- 696–705.doi:10.1086/286200.
- ↑ 2,0 2,1 Botanical Sciences.(64)
- 57.ISSN 2007-4476.doi:10.17129/botsci.1582.Consultat el 24 d'octubre de 2019.
- ↑ Science.139(3558)
- 877–883.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.139.3558.877.Consultat el 24 d'octubre de 2019.
- ↑ 4,0 4,1 Australian Journal of Botany.57(4)
- 287.ISSN 0067-1924.doi:10.1071/BT08154.Consultat el 24 d'octubre de 2019.
- ↑ Revista Mexicana de Biodiversitat.87(4)
- 1321–1327.ISSN 1870-3453.doi:10.1016/j.rmb.2016.08.001.Consultat el 24 d'octubre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polinización por engaño» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.