Poljé de la Nava
El poljé de la Nava és un poljé situat junt a la serra de Cabra, en el terme municipal de Cabra (Còrdova), Espanya, dins del parc natural de les Serres Subbéticas. És un ampli replanell o vall allargada de fondo pla, situada a uns 900 metros d'altitut, en una extensió d'uns 4 km², rodejat d'abruptes serres calcàreas en les que predomina el relleu càrstic.[1]
Situació i accessibilitat
[editar | editar còdic]S'accedix des de la carretera autonòmica A-339, entre les localitats de Cabra i Priego de Còrdova, per la carretera comarcal CO-6212 que s'inicia en el parage conegut com a “Venda dels Peleu-vos” i ascendix fins al Picacho de la Serra de Cabra.
La Nava està circundada pel picacho de Cabra (o picacho de l'Ermita, 1.217 m), la serra de Lobatejo (1.380 m) i la serra de Camarena.[2]
En un de les seues vores es troba la cascada de les Chorreras, un chicotet bot d'aigua de règim estacional.
Composició del sol
[editar | editar còdic]En la composició del sol del poljé de la Nava predominen les margas del Mioceno mig (entre -15 i -8 millons d'anys) i materials detrítics formats a partir de sediment depositats en una mar poca profunda a partir de materials calizos erosionats i transportats pels rius en un periodo comprés entre -200 millons d'anys (a l'inici del Jurásico) fins a fa -25 millons d'anys (Era Terciaria). Des de llavors, eixos materials varen començar a emergir despuix de complexos processos tectónicos que els varen sometre a compressió, deformacions, fractures, apilamientos i cabalgamientos que, junt a l'intensa erosió de les roques calcàrees han modelat el relleu circumdant actual.[1]
Estos materials arcillosos formen un sol impermeable assentat sobre calcàrees oolíticas del jurásico mig (-170 a -150 millons anys) dispostes a la seua volta sobre calcàrees blanques del jurásico inferior (-210 a -170 millons anys). Per esta escassa permeabilidad, La Nava es encharca en temporada de pluges i és travessada per un chicotet riu estacional que la drena, el riu Bailón, un dels escassos cursos d'aigua de la zona. Les serres circumdants són rocoses i posseïxen una altíssima permeabilidad que explica l'existència de fenomens càrstics (lapiaces, dolinas, alvencs, coves...) i de manantiales en la perifèria.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Parc Natural Serres Subbéticas - Patrimoni geològic i geodiversidad. Conselleria de Mig ambient. Junta d'Andalusia.
- ↑ Ruta Del Califato. Les rutes del llegat andalusí. Fernando Olmedo. Fundació El llegat andalusì, 2007. ISBN 8496395383 Pág. 67
- Este artícul conté una traducció derivada de «Poljé de la Nava» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.