Polygraphia
Poligrafía (Polygraphia)[1] és una obra criptográfica[2] escrita pel monge i matemàtic Johannes Trithemius, publicada en 1518 i dedicada a l'esteganografía.[3]
Resenya
[editar | editar còdic]L'obra comprén cinc llibres i una clavícula.
- El Llibre I conté res menys que 376 alfabets (cridats "minucias" per l'autor) de 24 lletres (o "graus"): a cada lletra li correspon una paraula llatina (sustantiu, verp, adjectiu, etcétera), sent en total 9.024 paraules distintes.
- El Llibre II presenta 1176 alfabets en tres columnes, que formen 3528 dicció d'una "llengua universal", en a on cada lletra té com a equivalent un vocablo inventat (per eixemple "a" pot ser farax, basacha, damalo, salec, etcétera), pero capaç d'expressar números (d'1 a 10 serien abram, abrem, abrim, abrom, abrum, abral, abrel, abril, abrol i abrul).
- El Llibre III mostra 132 alfabets de dicció inventades, a les que cal llevar la segona lletra de cada paraula per a escriure mensages en clau.
- El Llibre IV reproduïx dos taules canòniques de transposició, una dreta de 80 alfabets i l'atra invertida de 98 alfabets, lo que permet infinites permutació, als que s'unixen dotze "rodes planisféricas" que comprenen cada una sis categories de 24 números respecte de les 24 lletres, de manera que permet elaborar gran cantitat d'escritura en sifres.
- El Llibre V és una colecció d'alfabets antics, etíope, normandos, màgics i alquímicos.
L'obra termina en alfabets de la seua invenció com el "tetragramático", format per 4 caràcters que es diversifican en 24 lletres, i el "enagramático", de 9 caràcters i 28 lletres, dels que dona eixemples d'escritura que semejan pertànyer a una llengua natural.
Relació en Esteganografía
[editar | editar còdic]Segons certs estudiosos abdós llibres, Esteganografía i Poligrafía,[4] no són sino una única obra presentada en dos parts diferenciades: la primera és metafísica i prou teòrica (aplega inclús a amagar un tractat complet de "angelología", o estudi dels àngels en els seus noms i jerarquia, entre les seues pàgines), i la segona és més pràctica i servix per a la codificació de mensages.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Trithemius, Johannes (2024). Soliman El-Azir (ed.). Poligrafía: Edició en castellà i llatí, Amazon. ISBN 979-8336059120.
- ↑ «Tipos de criptografia».
- ↑ «Esteganografia. Definició, tècnica i usasos freqüents.».
- ↑ «Poligrafía o l'art d'escriure en sifres d'un atre modo.».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polygraphia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.