Poma Jesuítica
La Poma Jesuítica de Còrdova (Argentina), és una poma urbana ubicada en ple centre de la ciutat, declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2000. Comprén: la Capella Domèstica, el Colege Nacional de Monserrat, l'Iglésia de la Companyia de Jesús, l'antiga sèu de l'Universitat Nacional de Còrdova i la Residència.
Els primers Jesuïtes varen aplegar al voltant de 1589, establint-se oficialment en 1599, d'esta manera Còrdova va passar a ser el punt central de tasques de evangelización de la Companyia de Jesús. En eixe any el Superior de l'orde, el pare Juan Romero, accepta (en nom de la companyia) la donació del predio del que forma part l'actual Poma Jesuítica.
És considerada la quinta maravella artificial de Còrdova.[1]
Ubicació
[editar | editar còdic]La poma es troba ubicada en ple microcentro i caixco històric de la ciutat. Els carrers que la rodegen són Duarte Quirós, Avinguda Vélez Sarsfield, Casers i Bisbe Trejo. Sobre esta última es troben els respectius ingressos al museu i Biblioteca Major de l'Universitat Nacional de Còrdova. Dita carrer du eixe nom en honor al fra Fernando Trejo i Sanabria.
Història
[editar | editar còdic]
L'ubicació geogràfica de Còrdova la convertia en un punt estratègic en el pla de conquista espanyol. El despoblació i la disgregació eren freqüents en aquella época, per lo tant era necessari afiançar l'ocupació, funció que va complir l'iglésia.
En 1570 el papa Sant Pío V va crear la diòcesis del Tucumán, que comprenia Tarija, Jujuy, Bota, Tucumán, Santiago del Estero, Catamarca, La Rioja i Còrdova. Els pares Franciscanos varen ser els primers en aplegar. El primer bisbe de la nova diòcesis va ser fra Jerónimo Villacarrillo, membre d'aquella congregació. Aixina mateix el primer cura i vicari de Còrdova va ser el llicenciat Francisco Pérez Herrera, qui ademés era capellà castrense de l'expedició conquistadora de Jerónimo Luis de Cabrera.
Còrdova pertanyia a la província jesuítica del Paraguay. Els primers Jesuïtes varen aplegar al voltant de 1589, establint-se oficialment en 1599, d'esta manera Còrdova va passar a ser el punt central de tasques de evangelización de la Companyia de Jesús. En eixe any el Superior de l'orde, el pare Juan Romero, accepta (en nom de la companyia) la donació del predio del que forma part l'actual poma jesuítica.
L'Orde religiosa va fundar en 1608 el Noviciado i en 1610 el Colege Màxim. En 1612 este últim va ser momentàneament traslladat a Santiago de Chile. El Colege Màxim que fins a 1613 impartia en Santiago de Chile classes de Filosofia i Teologia, és traslladat a Còrdova a raïl de l'idea que va tindre el bisbe del Tucumán fra Hernando Trejo i Sanabria en dotar a la ciutat d'una casa d'estudis superiors. Per a això donó baix promesa escriturada els seus futurs salaris fins a completar quaranta mil pesos. Dita sumixca equivalia a 5.000 mules o al voltant de 200 esclaus, per això a l'Universitat Nacional de Còrdova li la coneix també com La casa de Trejo. Eixe mateix any el bisbe Trejo i Sanabria va fundar l'atre convictorio de l'época, el de Sant Francisco Javier, que duraria solament fins a 1617, sent ocupat després el seu edifici pel de el Noviciado de la Companyia. Trejo va fallir en 1614 i, segons se sap, els Jesuïtes varen rebre la quarta part, no obstant varen finançar i varen concloure l'obra. En definitiva del Colege Màxim va derivar en 1613 la Universitat de Còrdova (hui Universitat Nacional de Còrdova), la quarta més antiga d'Amèrica.
En juny de 1671 és consagrada l'Iglésia de la Companyia de Jesús. Les obres de construcció varen ser dirigides pel pare Manuel de Cabrera. Ya en 1687 Ignacio Duarte i Quirós, presbítero, funda el Real Colege Convictorio de La nostra Senyora de Monserrat, el primer lloc de la qual va ser la casa de la família Duarte, en la segona quadra de l'actual carrer Casers.
La seua habilitació oficial va ser en abril de 1693. Casi noranta anys despuix, en 1782, es va traslladar a la sèu que ocupava el Colege Màxim (en la Poma Jesuítica), a on funciona fins a hui. En el solar contigu es trobava el rectorat de l'universitat, hui siti en Ciutat Universitària.
Les activitats de la companyia varen durar fins a 1767 quan per orde del rei Carlos III varen ser expulsats d'Amèrica. Les raons no varen ser donades pero historiadors pensen que va tindre que vore en el desenroll que varen alcançar la qual cosa s'hauria transformat als ulls de la corona en una amenaça política i competència econòmica. Es va establir en la Pragmàtica Sanció de la seua Magestad en Força de Llei expedida en Saragossa el 27 de febrer de 1767, dispon "el extrañamiento d'estos Reynos als Regulars de la Companyia, ocupació de les seues Temporalitat, i prohibició del seu restabliment en temps algun, en les demés precaucions que expressa". Bàsicament es va ordenar que sense pèrdua de temps s'expediren les instruccions convenients als virreyés del Perú, Nova Espanya i Nou Regne de Granada, als presidents, oidores i fiscals de les Audiències d'aquells districtes i del de Filipines, als governadors, arquebisbes, bisbes i cabildos de les iglésies metropolitanes i catedrals, etc., que en el major sigilo anaren al mateix temps i arresten als jesuïtes i els expulsen sense més tràmit.
El bisbat de Còrdova estava a càrrec de Manuel Abad i Plana i el que va eixecutar l'orde real va ser el sargent major Fernando Fabro, qui el 12 de juliol d'eixe mateix any va reunir a tots els religiosos i els va enviar a Buenos Aires en carreta i des de la ciutat porteña varen ser enviats a Itàlia a bordo de la Venus. Despuix de l'expulsió els seus bens varen ser confinats a una Junta de Temporalitat a on es varen dispersar i varen ser canviant d'amo, en molts casos varen terminar en mans de les famílies més pudientes.[2]
La primera imprenta de Sudamérica, que havien introduït els jesuïtes en 1765, es trobava desmantellada i en desús en els sòtols del colege Monserrat aixina va ser que en 1780 el virrey Juan José Vértiz va dispondre el seu trasllat a Buenos Aires per a posar-la en funcionament com a Imprenta dels Chiquets Expósitos i solucionar en lo produït part de la casa breçol (o Hospital de Chiquets Expósitos) que havia fundat en aquella ciutat. Aixina mateix els valiosos llibres de la companyia també varen ser enviats a Buenos Aires en 1810 per orde de la Junta de Govern per a contribuir a la fundació de la Biblioteca Nacional. Els mateixos varen retornar a Còrdova en 2001, actualment exhibits en el Rectorat de l'universitat.
Actualitat
[editar | editar còdic]La Poma Jesuítica, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2000. En dita poma es troben el Colege Nacional de Monserrat que encara funciona, la sèu de l'antic rectorat de l'Universitat de Còrdova convertit en museu, la Biblioteca Major de l'Universitat Nacional de Còrdova, la Residència, la Capella Domèstica i l'Iglésia de la Companyia de Jesús que encara hui oferix missa i és una de les iglésies més importants de la ciutat.
A partir de l'any 2016 la Subsecretaria de Planejament Físic de la UNC va proyectar i va eixecutar el Pla Integral d'Intervenció, que va comprendre a la segona poma jesuítica. Realisant una posada en valor del Refectorio Jesuítico, l'edifici de l'ex Institut Tècnic Universitari i el nou edifici del Centre Cultural UNC. [3]
El treball va implicar estudis en georradares per a la demarcació de les zones a excavar, relevamientos i posada en valor. Varen ser tan numerosos les troballes arqueològiques durant els distints estrats de les excavacions científiques que es va decidir l'armat d'un Museu de Lloc. Comprés per una colecció de troballes arqueològiques, places arqueològiques i les investigacions realisades.
L'objecte és revalorisar el llegat dels Jesuïtes, els materials i sistemes de construcció utilisats per esta Orde i els processos productius, socials i culturals que varen impulsar des dels seus orígens.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «LAVOZ.com.ar | Les sèt guanyadores». archiu.lavoz.com.ar. Consultat el 2024-09-14.
- ↑ L'administració i el destí de les temporalitat jesuíticas en el Riu de l'Argent, Ernesto J. Maeder, any 2000
- ↑ 3,0 3,1 «Va quedar inaugurat el Centre Cultural Passejada Còrdova de la Nova Andalusia» (en és). Universitat Nacional de Còrdova. Consultat el 2024-10-21.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- DÓMINA, Esteban. Història mínima de Còrdova, Tercera reimpressió (agost de 2007). ISBN 978-987-556-023-9. Edicions del Boulevard. Còrdova.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manzana Jesuítica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Història de la ciutat de Còrdova (Argentina)
- Patrimoni de la Humanitat en Argentina
- Arquitectura de la ciutat de Còrdova (Argentina)
- Sèt Maravelles de Còrdova
- Província jesuítica del Paraguay
- Arquidiócesis de Còrdova
- Turisme en la província de Còrdova (Argentina)
- Patrimoni de l'Humanitat