Pont Valentré

Pont Valentré

El pont Valentré (en francés: pont Valentré; en occità: pont de Balandras) és un antic pont de pedra medieval de França que creua el riu Lot, a l'oest de la chicoteta ciutat de Cahors, en el departament de Lot. Oferix hui, en les seues tres torres fortificadas i els seus sis arcs precedits de pilars puntaguts, un eixemple excepcional d'arquitectura defensiva medieval, convertit en el símbol de la vila de Cahors.

El pont va ser objecte d'una classificació al títul de monument històric de França, part de la primera llista de monuments històrics del país —la llista de monuments històrics de 1840— que contava en 1034 bens.

També és, des de 1998, un dels bens individuals inclosos en «Camins de Santiago de Compostela en França», inscrit en el Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco (n.º ref. 868-052).

Història

Construït en els temps de les guerres franc-angleses, el pont Valentré, pel que encara es penetra en la ciutat de Cahors, constituïx un eixemple rar d'arquitectura militar francesa d'aquella época, i és un dels ponts medievals fortificados més bells que subsistixen encara.

La seua construcció va ser decidida pels cònsuls de la vila en 1306, i la primera pedra va ser colocada el 17 de juny de 1308. Tenia una funció de fortalea, destinada a defendre la ciutat contra els atacs provinents del sur. No obstant, no va ser atacada ni pels anglesos, ni per Enrique IV.

En forma de llom d'asno o arc escarpado, en 138 metros, de llongitut, sis grans arcs gòtics de 16,50 m, perfectament conservats, en uns alvanços almenados i en forma de pico, dominat per tres torres almenadas de planta quadrada i uns matacanes que dominen l'aigua des d'una altura de 40 metros. Dos barbacanas protegien el seu accés, pero la del costat de la ciutat ha desaparegut.

La construcció devia dur a la creació d'un segon eix comercial este-oest, puix l'existent fins a llavors estava orientat de nort a sur. Açò va supondre una important modificació qui anava a repercutir en tota la ciutat. El pont estava protegit espiritualmente per una capella dedicada a la Verge en el castillete (fortalea) occidental. Va ser acabat en 1378.

La llegenda del pont Valentré

El diable i la pedra.

Pont Valentré, vista superior

El fet de que es eternizase la seua construcció, puix va durar més de mig sigle, va donar naiximent a la llegenda que cada habitant de Cahors es complau en contar. Exasperado per la llentitut de les obres, el mestre d'obres firma un pacte en Satanás. El diable posarà tot el seu coneiximent al servici de la construcció, i si eixecuta totes les seues órdens, ell li entregarà la seua ànima a canvi. El pont s'eleva ràpidament, les obres acaben, el contracte aplega al seu terme. Per a salvar la seua ànima, ya que pretén no terminar els seus dies en l'infern, el mestre d'obres li demana al diable que vaja en un garbell o cedazo a per aigua a la font dels Cartujos (que es troba a l'atre costat del riu, en la part exterior de la ciutat) per a calmar la set dels seus obrers. Evidentment Satanás torna sense aigua i pert la seua aposta. Dispost a venjar-se, el diable retorna cada nit per a llevar l'última pedra de la torre central, hui cridada Torre del Diable, i cada dia els albañil la tenen que tornar a colocar.

En 1879, es va fer una restauració del pont, i l'arquitecte Paul Gout va manar colocar en el buit buit una pedra esculpida en la efigie del dimoni que no va tornar a desaparéixer, puix el dimoni s'havia quedat definitivament en el lloc en les garres presoneres del ciment.

Informació bàsica

• Li Diable du pont Valentré, de Joël Polomski, adaptat de l'obra: “Légendaire du Quercy" de Robert Martinot, ISBN 2-9518 916-0-1.

Maurice Scelles - Cahors. Li pont Valentré - pp.99-108 en Congrès archéologique de France. 147ⁱ session. Quercy. 1989 - Société Française d'Archéologie - Paris - 1993

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pont Valentré.