Cahors
Cahors (en francés oficial, pronunciat [kaɔʁ], Caors en occità i pronunciat [kaˈurs, ˈkɔws, ˈkɔw]), és una ciutat i [[{{#property:p31}}]]. Situada en la regió d'Occitània, en el departament de Lot, la prefectura del Lot és la ciutat principal del departament. És igualment la ciutat principal de la mancomunidad de Grand Cahors.
En 20.159 habitants en una aglomeració de 41.607 habitants, Cahors és la capital històrica de l'antiga província de Quercy. El seu gentilici en francés és cadurciens (antigament cahorsins) i en occità caorsins.
Elevada en un meandre del Lot, rodejada de tossals escarpadas i d'alts replanells calcàrees àrides, el caixco històric està dotat d'un ric conjunt patrimonial de gran diversitat, heretat notablement de l'Antiguetat i de l'Edat Mija.
La ciutat natal del polític Léon Gambetta i del poeta Clément Marot és reconeguda pel seu popular pont Valentré, inclós en la llista de Patrimoni Mundial de la Humanitat de l'UNESCO baix el reconeiximent de Camins de Santiago de Compostela, pel seu centre històric de carrers estrets i els seus rics palauets, per la Catedral de Sant Esteban i el seu claustre,[1] pel seu mercat tradicional premiat en 2018 com el mercat més bell de Migdia-Pirineus, pel seu mercat d'abasts de el XIX que constituïx l'ànima de la ciutat.
Lloc turístic d'importància, célebre per les seues vinyes multiseculares,[2] la seua riquea patrimonial i la seua gastronomia (trufa, foie gras, corder de Quercy, meló de Quercy, anous, safrà, formage de Rocamadour, mel de causses, pastis quercynois, etc.), Cahors és una localitat típicament meridional reconeguda baix la denominació de Villes et pays d’art et d’histoire i figurant entre els quaranta Grands sites Occitanie Sud de France ya que presenta un patrimoni històric, cultural i natural excepcional.
Dotada d'espais verts naturals en la ciutat, Cahors és igualment reconeguda baix la denominació de Jardins Remarquables. Destaca el Parc Tassart, situat darrere del Museu Henri-Martin, entre molts atres jardins secrets propencs als principals monuments de la ciutat.
Situada a una hora de Toulouse i de Brive-la-Gaillarde, el territori constituïx la porta d'entrada a la regió d'Occitània cap al Gran Sur de França. És el centre econòmic principal del departament en 640 comerços dels quals 500 es troben en el centre de la capital. Cahors conta igualment en múltiples sectors econòmics. Una pluralitat d'ells formen el teixit econòmic: turisme, patrimoni, energia, recursos agroalimentaris, salut, electrònica, servicis, mig ambient, etc.
Beneficiada d'un marc de vida de talla humana que es preserva, la ciutat conta, en el centre de la ciutat, en instalacions culturals, deportives, d'oci, d'ensenyança i de salut: teatre a l'italiana, complex cinematogràfic guardonat vàries voltes per la seua arquitectura contemporànea, centre universitari Maurice-Faure, museu Henri-Martin, centre hospitalari, complex aquàtic Divonéo, auditori, mediateca, conservatori de música i d'art dramàtic, escena de música actual Els Docks, alberc jovenil Li CHAI, etc.
Les animacions culturals i festives, aixina com l'àmplia oferta comercial, singularizan la ciutat de Cahors, fent del seu centre un lloc de vida, de comerç i de destí com a núcleu de vida. Ademés, els espais públics estan sent progressivament rehabilitats i el conjunt de carrers del site patrimonial remarquable ha segut terminat (places de Champollion, Metges, Libération, Saint-Priest, Républicains espagnols, îlot du Pont neuf, etc.), contribuint d'esta manera a posar de manifest la profunditat històrica i patrimonial dels edificis circumdants.
Geografia
[editar | editar còdic]Cahors llimita en les comunas de Mercuès, Calamane, Pradines, Arcambal, Lamagdelaine, Laroque-dones-Arcs, Trespoux-Rassiels, Labastide-Marnhac, Li Montat i Flaujac-Poujols.
.svg){kind=link}
| Noroest: Mercuès | Nort: Calamane | Noreste: Laroque-dones-Arcs |
| Oest: Pradines | Archiu:Rosa de los vientos.svg | Est: Arcambal i Lamagdelaine |
| Suroest: Trespoux-Rassiels | Sur: Labastide-Marnhac i Li Montat | Surest: Flaujac-Poujols |
Cahors se situa en una península rocosa rodejada pel riu Lot. l'istme queda en direcció nort i va ser tancat per fortificacions. El terreny a nort i sur de la ciutat s'eleva en les estribaciones del Massiç Central, cap a l'est. La zona més plana és la vall del riu, pero cal tindre en conte que la curva de Cahors no és un meandre sedimentario pla, sino una estructura rocosa fortament elevada sobre el nivell de les aigües.
El riu és navegable per a chicotetes embarcacions i hi ha esclusa per a facilitar el seu pas. El seu us com a via de comunicació ha segut molt important per a l'història local. Encara poden vore's els camins de sirga en les seues vores. Quatre ponts, entre ells el famós Pont Valentré, creuen el Lot en Cahors.
La ruta entre París i Toulouse travessa Cahors en sentit nort-sur, transversalment a l'eix del Lot. Este punt de la carretera RN20 era un dels tradicionals tapons de la ret de carreteres franceses, que es va intentar superar per mig de circumvalacions per l'oest. No obstant el problema no va quedar resolt fins a la finalisació del tram Cahors-Nord Cahors-Sud de l'autopista A20, en 2003, que passa alguns quilómetros a l'est del caixco urbà.
Demografia
[editar | editar còdic]Administració i política
[editar | editar còdic]En el referend sobre la Constitució Europea va guanyar el no en un 56,35% dels vots.
Alguns resultats electorals recents (primers regressos del sistema francés):
| extrema esquerra (dos llistes) | Llista d'esquerra (socialistes, comunistes i uns atres) | LlistaCaça i Peixca | dreta tradicional (dos llistes) | Front Nacional |
|---|---|---|---|---|
| 11,1% | 50,4% | 5,0% | 25,0% | 8,5% |
Els resultats electorals de les eleccions cantonals de 28 de maig de 2004 no són homogéneus, en estar Cahors repartit en tres cantones. És de senyalar, no obstant, que el Front Nacional no va presentar candidats en cap dels tres, que les forces d'esquerra tradicional (socialistes, comunistes i radicals) varen obtindre el 57,9% dels vots, la dreta tradicional (UMP i atres grups de dreta moderada) el 34,8%, i el restant es va repartir entre candidats d'extrema esquerra i verts que no concorrien en tots els cantones.
Economia
[editar | editar còdic]Segons el cense de 1999, la distribució de la població activa per sectors era:
| agricultura | indústria | construcció | servicis |
|---|---|---|---|
| 1,4% | 12,4% | 4,8% | 81,4% |
El vi de Cahors goja de AOC (denominació d'orige controlada) des de 1971.
Història
[editar | editar còdic]Cahors va ser la capital dels cadurcos. Romana des de el I de nostra era, els ocupants la varen cridar Divona, i varen fer us de la fons Divona, manantial d'aigua que encara suministra a la ciutat (fontaine dones Chartreux). En época romana varen ser famosos els seus teixits.
Va sofrir una gran destrucció en el VI pel pas dels austrasianos de Teodoberto. Va ser ocupada pels visigodos i els musulmans. Encara que la ciutat romana cobria casi tot el meandre del riu, despuix d'estos fets la ciutat es va reduir a l'espai entre l'actual bulevar Gambetta a l'oest i el Lot a l'est. Saint Didier, bisbe de Cahors de 636 a 655 va ser el gran reconstructor.
En el XIII, i gràcies als banquers lombardos establits en el lloc, es va transformar en un important centre financer. Este sorgiment també es va vore favorit per la geografia, en ser el riu una via de comunicació més segura que els camins de l'época. Tot això va generar un comerç important. De 1316 fins a la Revolució francesa els bisbes i els representants de real compartien el señorío de la ciutat. El papa Juan XXII, naixcut en la vila, va establir una universitat en 1331, que va perdurar fins a 1751 quan va ser absorbida per la de Toulouse.
A mitan de el XIV, la guerra dels Cent Anys va obligar a reorientar la vida de la ciutat cap a un programa de defenses, incloent el Pont Valentré, fortificado. En este conflicte la ciutat va passar a control anglés, ya que encara que no va anar mai conquistada -ni es va rendir a pesar de la pesta negra- el tractat de Brétigny la va assignar a Anglaterra. Solament l'orde del rei de França va fer que els habitants entregaren les claus de la ciutat a l'enemic, qui la va controlar fins a 1450, deixant-la en la ruïna.
El fi de la guerra va senyalar un reinicie immediat de l'activitat econòmica, sobretot de la construcció.
El renaixença, a diferència del cas de moltes atres ciutats del sur de França, va anar un periodo molt discret per a Cahors, a on les seues manifestacions varen ser poques.
En 1680, el bisbe acorda en els veïns extramuros de la vila l'autorisació per a traspassar les muralles, obrint una perspectiva nova per al desenroll urbà de la ciutat.
Caldrà esperar a el XIX per a assistir a l'eclosió de la vila. Es recobra tot el terreny de la curva del Lot, i s'elegix com a eix principal el vell fos de les fortificacions, actualment bulevar Gambetta (Léon Gambetta va nàixer en Cahors en 1838). L'altura dels edificis es homogeneiza a inicis de el XIX (creació de terrats). La vila posa en escena les seues institucions a lo llarc del bulevar, que conseguix llavors el seu aspecte actual: nou ajuntament (1837-1847), teatre (1832-1842), jujats (1857), biblioteca (1890). En 1879 es restaura la catedral.
Ademés, de Luis XVIII a la Tercera República, es mamprenen grans millores: sanejament i nivellació del terreny, realineamiento dels carrers, creació de molls en el Lot, de jardins i passejades, i embellecimiento general de la ciutat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Visitar la catedral Saint Etienne i el seu claustre | Cahors - Vallée du Lot - Oficina de turisme» (en és). és.cahorsvalleedulot.com. Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2021. Consultat el 2021-10-25.
- ↑ «Cahorsvalleedulot». Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2021. Consultat el 25 d'octubre de 2021.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cahors.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cahors» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.