Pont de Brooklyn

Pont de Brooklyn

El pont de Brooklyn (conegut inicialment com a pont de Nova York i Brooklyn) unix els districtes de Manhattan i Brooklyn en la ciutat de Nova York, Estats Units. Es va construir entre 1870 i 1883, i en el moment de la seua inauguració era el pont colgante més gran del món (medix 1825 metros de llarc, i la llum entre pilars és de 486,3 metros), récort de llum fins que en 1889 es construïx el pont de Forth, en Escòcia, en una llum màxima de 521 m. També va ser el primer suspés per mig de cables d'acer. Des de llavors, s'ha convertit en un dels símbols més reconeixibles de Nova York.

És un emblema de l'ingenieria de el XIX per lo innovador que va anar en aquell llavors l'us de l'acer com a material constructiu a gran escala. Actualment encara es troba en us. La figura del pont s'utilisa en fotografies tipo skyline (tipo perfil urbà o horisó) per a representar a la ciutat de Nova York.

El 12 d'abril de 2017, el parc va ser inclós en la Llista indicativa d'Estats Units, els bens que el país remet a l'UNESCO en considerar-los candidats a ser declarats Patrimoni de la Humanitat.

Història

El pont ho va dissenyar una firma d'ingeniers propietat de John Augustus Roebling, de Trenton (Nova Jersey). Roebling i la seua firma havien construït anteriorment ponts colgantes més menuts, com l'aqüeducte de Delaware en Lackawaxen (Pennsilvània), el pont colgante de Cincinnati (Ohio) i el pont colgante de Waco (Texas), que va servir com a prototip per al proyecte final del Pont de Brooklyn.

Durant el procés de construcció, Roebling es va fracturar greument un peu quan un ferry va chocar contra un moll; poques semanes més vesprada, va morir de tétanos a causa de l'amputació dels dits del peu. El seu fill, Washington Roebling, li va succeir en el càrrec, pero va sofrir una malaltia causada pel seu treball en els pous de fonamentació, el síndrome de descompressió o "malaltia dels buços". L'esposa de Washington, Emily Warren Roebling, es va convertir en el seu ajudant, deprenent ingenieria i comunicant les instruccions del seu marit als ajudants sobre el terreny. Quan el pont es va obrir al públic, ella va ser la primera persona en creuar-ho. El seu marit, en canvi, rares voltes va visitar la seua obra, ya que vivia en Trenton (Nova Jersey) durant el procés de construcció.

La construcció del pont de Brooklyn va començar el 3 de giner de 1870, i va concloure tretze anys més vesprada, el 24 de maig de 1883. El primer dia ho varen creuar més de 1800 vehículs i 150 000 persones. En la seua construcció es varen gastar 15,1 millons de dólars i varen morir 27 persones.

Característiques

Arcs i cablejat del Pont de Brooklyn.

El pont està construït en pedra calcàrea, granit i ciment. El seu estil arquitectònic és neogótico, en els seus característics arcs apuntats en les dos torres laterals.

Pese a que en l'época en que es va construir no es realisaven proves d'aerodinàmica als ponts (esta tècnica solament va començar a amprar-se en els anys cinquanta de el XX), l'estructura oberta del pont va evitar que hi haguera problemes d'estabilitat pel vent. Ademés, Roebling havia calculat que en els soports de cable metàlic el pont era sis voltes més resistent de lo estrictament necessari, lo que explica que encara es mantinga en peu quan gran part dels ponts colgantes construïts en la mateixa época no es mantenen. Per una atra part, durant la construcció es va descobrir que J. Lloyd Haigh, encarregat de proporcionar el cable per al pont, havia substituït l'elegit originalment per un atre d'inferior calitat. Quan es va descobrir el trueque, era massa vesprada per a desmontar la part ya construïda, en la qual cosa la seua resistència es va reduir, segons els càlculs de Roebling, a sol quatre voltes l'estrictament necessària.

En el moment de la seua inauguració, el pont de Brooklyn era el pont colgante més llarc del món (un 50% més llarc que cap construït anteriorment). Ademés, durant molts anys les torres que ho sostenen a abdós costats varen ser les estructures més altes de l'hemisferi occidental. Actualment, el pont dispon de sis carrils per a vehículs (llevat camions i autobusos), i una passarela independent para bicicletas i peatons. Des dels anys 1980 està allumenat per les nits per a accentuar la seua silueta.

Justificació del pont de Brooklyn

El pont de Brooklyn és una obra d'ingenieria de caràcter d'infraestructura, la principal funció de la qual és la d'unir per via terrestre l'illa de Manhattan en la zona de Brooklyn, per la creixent demanda de les persones que viuen allí, i necessiten desplaçar-se als seus treballs en Manhattan. Anteriorment, este recorregut era fet en ferry a través del riu Este. Este trayecte moltes voltes era perillós, per la gran velocitat del riu, i el clima canviant de la ciutat per les seues quatre estacions. Ademés el viage sempre es feya una miqueta llarc i tediós, per la qual cosa la municipalitat de Nova York va decidir eixecutar la construcció d'esta estructura.

Context

El pont de Brooklyn en l'One World Trade Center i l'edifici del 8 Spruce Street, Nova York, Estats Units.

El pont de Brooklyn és més que un pont que creua l'East River; és tot un símbol de la ciutat de Nova York que ademés va marcar una fita en l'història en utilisar per primera volta en este tipo de construccions l'acer i per ser durant 20 anys el pont colgante més llarc del món.

Quan en 1852 l'ingenier i propietari d'una companyia metalúrgica cridat John Augustus Roebling no va poder aplegar a Brooklyn en el Atlantic Avenue-Fulton Street Ferry pel gèl que cobria el riu, va idear la solució en la construcció d'un pont. Tres anys més vesprada ya havia desenrollat el proyecte que ell mateixa denominaria com una grandiosa obra d'art.

L'idea de Roebling va ser rebuda en entusiasme pels governants de Manhattan i Brooklyn, per llavors ciutats independents, pero el respal econòmic ho va trobar en William C. Kingsley, que, per les seues influències polítiques, va pressionar per a que una empresa privada poguera construir i administrar la construcció d'un pont que unira les dos ciutats. En 1867 es funda la New York Bridge Company, que seria l'encarregada d'administrar els fondos públics de les ciutats de Nova York i Brooklyn per a la construcció i manteniment del pont.

L'1 de juny de 1869 s'aprova el disseny del pont, pero cinc dies despuix Roebling sofrix un accident quan un trasbordador que entrava en el moll de Brooklyn esclafa el seu peu. A pesar de l'amputació de l'extremitat, va morir a causa del tétano. El seu fill, Washington, es va fer càrrec del proyecte, i el 3 de giner de 1870 s'inicia la construcció.

Les obres des del seu inici varen ser molt dures. Es va recórrer a 600 obrers immigrants que varen tindre que treballar en condicions miserables i perilloses. Per a l'excavació del terreny per baix del riu, a on es construirien arcones neumàtics, es va utilisar dinamita. Els continus accidents i l'aeroembolismo, malaltia ocasionada pels canvis de pressió en l'aigua, va provocar la mort de 20 obrers. El mateix Washington va sofrir els efectes de dita malaltia i va quedar postrat en el llit. A través de la finestra del seu apartament en Brooklyn, va supervisar i va dirigir les obres gràcies a l'ajuda de la seua dòna, Emily, qui donava les órdens pertinents a ingeniers i constructors.

En agost de 1876, les vores de Manhattan i Brooklyn són unides per primera volta a través d'un cable d'acer. Per a demostrar la seua resistència, el mestre mecànic E. F. Farrington va creuar el East River esgolant-se pel cable montat en una cadira. En febrer de 1877 es finalisaria la construcció de les torres de anclaje i els pilars que quedarien units de forma provisional a través d'una passarela peatonal. Els dos pilars, d'estil gòtic en doble arcada i una altura de 84 metros, solament eren superats per la torre de la Trinity Church, en Wall Street.

Fins a eixe moment, el cable d'acer solament s'havia amprat en la construcció de ferrocarrils, pero no en estructures com la dels ponts, en els que s'havia utilisat el ferro. Els quatre cables d'acer encarregats de subjectar la plataforma del pont unixen les torres de anclaje en cada vora del riu en els pilars. Cada cable té un diàmetro de 40 centímetros i està compost per 19 fils d'acer. En octubre de 1878 es completa l'instalació dels cables principals i es procedix a instalar els cables de suspensió i els voltons de la plataforma del pont. En total, més de 23 000 quilómetros de cable de suspensió subjecten el pont.

En orige el pont estava dissenyat per a albergar en els extrems dos calçades de doble via per a carruages i cavalleria, dos vies de tramvia en el centre i una plataforma peatonal elevada. El tram principal del pont, que unix els dos pilars, té una llongitut de 486 metros i un esgambi de 26 metros.

Al començament de 1883 termina la construcció del pont. En total havia costat 15.1 millons de dólars, duplicant-se el presupost inicial. El 23 de maig de 1883, el president Chester Arthur i el governador Grover Cleveland ho varen inaugurar oficialment. El peage per a creuar-ho es va establir en un centau.

Emplaçament

El sentit del pont és NO – SE (noroest – surest), i busca fer una perpendicularidad en la seua base sobre el riu, per a evitar la major erosió possible a causa de la força de tracció produïda pel riu. El seu emplaçament també té en conte buscar l'àngul adequat que generara la distància més curta entre abdós vores.

Traçat

La principal raó del seu traçat va ser la busca d'un punt d'interconexió en la zona sur de Manhattan en Brooklyn, per lo que es va optar per buscar una llínea recta que unira abdós zones. Per a açò, es va usar la tecnologia disponible en eixa época (teodolit – instrumente de trànsit, com també nivells de precisió).

Excavació

Les dos torres varen ser construïdes a cada costat del riu, i en abdós vores es va trobar roca. La roca a travessar en les sangues de Manhattan i Brooklyn era una combinació d'esquistos, gneis i granit, en resistències a compressió simple de 80 a 200 MPa i dos falles.

La roca de Manhattan té un historial estructural complex, per vàries fases de deformació superpostes. Estos processos varen determinar l'aparició d'una massa de roca intensament plegada i localment cizallada, totalment recristalizada i en zones de fundició. La fase de plegat més important es representa pels plecs asimètrics i els associats que definixen l'estructura regional de Manhattan.

Les discontinuïtats de la massa de roca apareixen com a materials metamòrfics i juntes provocades per l'activitat tectónica i el procés de granitización. La foliación, les discontinuïtats de la foliación i atres discontinuïtats presenten una gran variació de tamanys, típica per a este tipo de roca que ha soportat episodis tectónicos majors com els processos de plegat, trencaments en formació de falles i intrusions. L'existència de quatre famílies dominants de juntes en la zona de proyecte ha segut confirmada per la cartografia geològica de la roca i per sondejos dirigits.

Fundacions (fonamentacions)

Les basamentas són sòlides estructures cúbiques de mampostería de pedra, que medixen 119 per 132 metros en la base, elevant-se fins a uns 27 m per damunt del nivell de l'aigua. El seu pes és d'aproximadament 60 000 tonellades cada una, que s'utilisa per a resistir la tracció dels cables.

Els anclajes extrems disten 283 m de les torres, naixent des d'avall, des de les riberes del riu. A mida que alvancen cap a les torres, les catenàries principals van elevant-se de forma elegant fins a alcançar la coronació de les torres, a 84 m d'altura. En el va entre les dos torres, la curva de les catenàries pot assemblar-se, a major grandea, en la forma invertida de l'arc iris.

Estructura

El pont de Brooklyn és un icon cultural altament reconeixible; era el somi de John A. Roebling, l'inventor del cable d'aram i un ingenier constructor de ponts. El prototip del pont atirantado o colgante, dissenyat en 1867, era una estructura similar, encara que més chicoteta sobre el riu Ohio en Cincinnati. Les estupendes torres gòtiques es varen construir completament de granit. La plataforma de trànsit penja d'arams retortillats d'acer en un diàmetro de 5 centímetros amarrats a partir de dos grans parells de cables, les anomenades catenàries, de 65 centímetros de diàmetro. Cada cable es compon de 5296 arams d'acer (la llongitut total usada d'aram és 23 106 m). Cada u dels quatre cables és capaç de sostindre una càrrega viva de 12 000 tonellades.

Paviment

El pont consta de sis carrils (tres en cada sentit) fets de ciment rígit. Estos complixen les especificacions estàndar de 3.30 metros d'ample. Ademés, existix un nivell superior que és usat per al tràfic de peatons i bicicletes.

Movilitat

Té un tràfic diari en promig de 145 000 vehículs, i actualment és una de les múltiples vies d'accés pel riu Este. El tràfic està restringit, degut a que l'altura màxima és de 10 peus (3,40 metros).

El pont de Brooklyn en la cultura popular

Archiu:Brooklyn Bridge at Dusk.jpg

Vista nocturna del pont de Brooklyn.

Archiu:Manhattan4 amk.jpg

El pont vist des de Brooklyn.

El pont de Brooklyn s'ha convertit en una image habitual en distintes formes de cultura popular, des dels còmics al cine i la televisió.

Lliteratura

• José Martí va publicar en 1883 un artícul denominat El pont de Brooklyn, en el periòdic L'Amèrica, sobre l'inauguració del pont. Este artícul va ser més vesprada inclós en el seu llibre Escenes nortamericanes, recopilat per la seua albacea Gonzalo de Quesada i Aróstegui. En l'artícul es destaquen les comparacions metafòriques entre certs animals (com la serp) i l'estructura metàlica del pont.

• El poeta moderniste nortamericà Hart Crane va utilisar el pont de Brooklyn com a metàfora central i com estructura organisadora del seu segon llibre i el més important en matèria de poesia, El pont. Este llibre pren la forma d'un poema llarc que comprén huit parts, començant en una oda (Proemi: Per al pont de Brooklyn) i terminant en una visió transfigurada del pont com a símbol unificador d'Amèrica ("Atlantis"). Crane va viure breument en un apartament en vistes al pont, que, més vesprada es va enterar, una volta va albergar a Washington Roebling, el constructor del pont de Brooklyn i el fill del seu arquitecte, John A. Roebling.
• Federico García Lorca va incloure en el seu Poeta en Nova York una peça extraordinària titulada Ciutat sense somi (Nocturn del Brooklyn Bridge).

• En la segona temporada de la série de TV L'edat dorada, es tracta la construcció del pont i el reconeiximent al treball de la Sra. Roebling, especialment en el capítul 5: «A l'alcanç de la mà».

Galeria d'imàgens

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Vore també

• Anex:Registre Nacional de Llocs Històrics en Manhattan (abans del carrer 14)
• Anex:Registre Nacional de Llocs Històrics en Brooklyn
• Anex:Ponts colgantes més llarcs del món
• Història de Nova York (1855-1897)
• Arquitectura de Nova York

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pont de Brooklyn.
• Informació sobre el pont de Brooklyn en la pàgina oficial de l'Ajuntament de Nova York.
• ^{[enllaç trencat]}