Pont del Gard
El pont del Gard és un aqüeducte situat en el sur de França construït pel Imperi romà. Es troba junt al poble de Remoulins, en el departament de Gard. El pont es va construir durant el I d. C. i formava part de l'aqüeducte de Nîmes, una conducció hidràulica per gravetat de 50 quilómetros de llongitut que duya l'aigua d'un manantial en Uzès a la colónia romana de Nemausus (Nimes).[1]
Nom
[editar | editar còdic]Pont du Gard en francés (idioma original). El riu Gard, al que deu el seu nom el departament en el que es troba, no existix realment en este nom. El riu es forma per molts afluents, molts dels quals es diuen Gardon, i rep també el nom de Gardon.
Descripció
[editar | editar còdic]
Construït en tres nivells, el Pont té 49 metros d'alt i el nivell més llarc té 275 metros de llongitut.
- Nivell baix: 6 arcs, 142 metros de llongitut, 6 m de gruixa, 22 m d'altura
- Nivell mig: 11 arcs, 242 metros de llongitut, 4 m de gruixa, 20 m d'altura
- Nivell superior: 35 arcs, 275 metros de llongitut, 3 m de gruixa, 7 m d'altura
Sobre el tercer nivell discorre un camí i un conducte d'aigua d'1,8 m d'altura i 1,2 m de gruixa i una pendent de 0,4 % de graus.
Història
[editar | editar còdic]
Es va creure durant molt temps que el pont del Gard va ser construït al voltant de l'any 19 a. C.. No obstant, les excavacions recents sugerixen que es va realisar en el I d. C. La seua construcció s'atribuïx al gendre d'Augusto, Marco Vipsanio Agripa. Dissenyat per a dur l'aigua a través de la chicoteta vall del Gardon, va ser part d'un aqüeducte d'uns 50 km que duya l'aigua des dels naiximent propencs a Uzès fins a la ciutat romana de Nemausus (actual Nîmes). L'aqüeducte complet tenia una pendent de 34 cm/km (1/3000), descendia només 17 m en tot el seu trayecte i duya 20 000 000 de litros d'aigua diàriament.
Va ser construït per complet sense amprar argamasa. Les pedres de l'aqüeducte, algunes de les quals pesen fins a sis tonellades, es mantenen unides per grapas de ferro. La mampostería va ser elevada fins al seu lloc per mig de poleas accionadas per molts hòmens. Es va construir una complexa bastida per a aguantar l'aqüeducte mentres es construïa. La frontera encara té les marques de la seua construcció en forma de protuberàncies per les que s'unia a la bastida i caballetes en els pilars que sostenien els marcs semicirculares o cimbras sobre els que es varen construir els arcs. Es creu que es va tardar uns tres anys en construir-ho, i que varen participar en les obres de 800 a 1000 treballadors.
A partir de el IV es va descuidar el seu manteniment i els sediment varen escomençar a obstruir el conducte. En el IX va quedar inservible i la gent va escomençar a usar les seues pedres per als seus propis propòsits. No obstant, la major part del pont del Gard permaneix intacta.
Fins a el XVIII l'aqüeducte va ser usat com a pont que facilitava el tràfic a peu travessant el riu. Els pilars del segon nivell varen vore reduït la seua gruixa per a fer més espai per al tràfic, pero açò feya perillar l'estabilitat de l'estructura. En 1702 els pilars varen ser restaurats a la seua gruixa original per a salvaguardar l'aqüeducte. En 1743 es va construir un nou pont junt als arcs del nivell inferior, de tal forma que el tràfic rodat poguera creuar per allí. L'aqüeducte va ser restaurat en el XVIII, puix para llavors era un reclam turístic i va ser restaurat de nou durant el regnat de Napoleón III a mitan de el XIX.
La calitat extraordinària de la albañilería del pont ho va convertir en una parada obligatòria per als viagers mamposteros en el seu gira tradicional al voltant del país, molts dels quals varen deixar els seus noms inscrits en la pedra. Les marques realisades pels treballadors originals, en les que s'indiquen a on es devien situar les pedres, també es conserven: per eixemple, FRS II (significa frons sinistra II).
Des de 1985 el Pont du Gard està registrat com Patrimoni de la Humanitat. Senyala l'Unesco que
En 1998 el Pont du Gard es va vore afectat per una inundació que va causar greus danys en la regió. La carretera que du al pont i les instalacions propenques varen sofrir importants desperfectes, encara que l'aqüeducte en sí no es va deteriorar sériament.
El govern francés va patrocinar un proyecte de redisseny en cooperació en les autoritats locals, la UNESCO i l'UE, que va concloure en 2000. Es va fer peatonal l'àrea al voltant de l'aqüeducte i es varen millorar les instalacions destinades als visitants, lo que va incloure la construcció d'un museu. El proyecte va ser criticat pel seu cost (32 000 000 €) i per la pèrdua de bellea del paisage circumdant. Una atra conseqüència va ser que ya no es permet caminar a través del conducte. No obstant, el nou pla assegura que l'àrea propenca al Pont siga ara molt més silenciosa, per la prohibició del tràfic motorisat, i el nou museu proporciona al visitant un context històric més ric.
El pont del Gard és una de les cinc atraccions turístiques més visitades de França, en 1,4 millons de visitants en 2001 i està inclós en la llista de Grand site national.
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Mampostería del pont, mostrant els blocs de pedra que descollen que es varen utilisar per a recolzar el andamiaje durant la construcció del pont.
-
Detall del intradós d'un arc en el segon nivell del pont.
-
El pont de carretera al costat de l'aqüeducte.
-
El pont vist des d'aigües dalt.
-
Detall del pont vist des d'aigües avall.
-
Gravat del Pont du Gard realisat per Charles - Louis Clérisseau en 1804, que mostra l'estat ruïnós del pont al començament del sigle XIX.
-
Extrem oest del pont en 1891, mostrant les escales instalades per Charles Laisné per a permetre als visitants l'entrada en l'interior del conducte.
-
Entrada a l'interior de l'aqüeducte del Pont de Gard.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hodge, A. Trevor (2002). Roman aqueducts & water supply, 2 edició, London: Duckworth, p. 184. ISBN 978-0-7156-3171-3.
- ↑ Léger, Alfred (1875). «Acqueducs», Els travaux publics, els mines et la métallurgie aux temps dones Romains, la tradition romaine jusqu'à nos jours (en francés), Impr. J. Dejey & cie, pp. 551–676. OCLC 3263776.
- ↑ Pàgina de la UNESCO
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pont del Gard.- Structurae: Pont du Gard
- Situació del Pont du Gard (Michelin)
- La pàgina del Pont del Gard en Guia de Provença (en espanyol)
- Galeria de fotografies del Pont del Gard
- Cóm aplegar des de Aviñón
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente del Gard» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Ponts romans de França
- Aqüeductes romans
- Aqüeductes de França
- Grans Llocs de França
- Jaciments arqueològics de França
- Arquitectura de França del sigle I
- Ponts declarats Patrimoni de la Humanitat de França
- Monuments històrics de França classificats en 1840
- Edificis i estructures terminades en el sigle I
- Patrimoni de l'Humanitat