Pont romà de Còrdova

Archiu:Puente romano y mezquita.jpg

Pont romà de Còrdova

El pont romà de Còrdova està situat sobre el riu Guadalquivir al seu pas per Còrdova, i unix el barri del Camp de la Veritat en el Barri de la Catedral. És també conegut com el pont Vell, ya que va ser l'únic pont en que va contar la ciutat durant vint sigles, fins a la construcció del pont de Sant Rafael a mitan de el XX. El 9 de giner de 2008 es va inaugurar la major remodelació que el pont Romà ha tingut en la seua història.

Archiu:Cordoba, Spain (11174784126).jpg

Vista del pont, en la torre de la Calahorra a la dreta.

Archiu:Puente Romano of Córdoba Spain.jpg

Vista del pont des de la torre de la Calahorra

Des de 1931, el pont, junt en la porta del Pont i la torre de la Calahorra, està declarat monument Històric-Artístic, per lo que és be d'interés cultural en categoria de monument. Ademés, forma part del centre històric de Còrdova que va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1994.

Història

Aulo Hircio, soldat i historiador del general de la República romana, escriu que el militar Juliol César en aplegar a la ciutat en l'any 45 a. C. despuix de la batalla de Munda, va tindre que travessar el riu creant un pas temporal en pedres. Açò no vol dir que no hi haguera atres ponts romans propencs, pero este pont en l'entrada sur de la ciutat no podria haver existit en anterioritat. Per lo tant, se sol datar de temps del primer emperador Augusto (27 a. C.-14 d. C.), quan Còrdova va adquirir el títul de Colónia Patricia i es va ampliar cap al Guadalquivir.

Alberga una llongitut d'uns 331 metros i està compost per 16 arcs, encara que originalment va tindre 17.

Va ser un dels més importants mijos d'entrada a la ciutat des de la zona sur de la península ibèrica per ser l'únic punt per a creuar el riu sense utilisar cap tipo d'embarcació. Provablement la Via Augusta que anava des de Roma fins a Càdis passava per ell.

Archiu:Batallademunda.svg Mapa del sur de la Península Ibèrica durant la Segona Guerra Civil Romana. En vert es marca la ruta seguida per Juliol César i el seu eixèrcit, i el roig les possibles ubicacions de la Batalla de Munda, entre estos i les tropes de Pompeyo.

Archiu:Via Augusta map-fr.svg Mapa de la Via Augusta en la Península Ibèrica. Este camí anava des de Càdis fins a Roma passant per Còrdova.

Al començament de la dominació musulmana, al voltant de l'any 720, és quan trobem referències a la primera gran reconstrucció pel vaig valdre Al-Samh ibn Malik al-Khawlani.

Trobem en el seu extrem sur la torre defensiva de la Calahorra i en el seu extrem nort la porta del Pont. Esta última va ser realisada per l'arquitecte Hernán Ruiz II en 1572, cridada erròneament pel poble cordovés com a Arc del Triumfo, a pesar de que mai va tindre esta funció, sino que va ser una de les portes de l'antiga muralla. En el centre del pont es troba el triumfo del Sant Rafael, el més antic dels Triumfos, que data de 1651, obra de l'escultor Bernabé Gómez del Riu.

Archiu:Vista de Córdoba - Siglo XVI.jpg Vista de Còrdova en el sigle XVI.

Archiu:Córdoba en 1860 - Alfred Guesdon.jpg Vista aérea de Còrdova en una obra del gravador francés Alfred Guesdon (1860).

Archiu:Puente romano, Córdoba - Carlo Bossoli.jpg La Torre de la Calahorra i el pont en una obra de Carlo Bossoli (XIX).

En temps més recents, el pont romà es va convertir en l'accés a la ciutat per als viagers que acodien des del sur de la mateixa, per lo que es va ubicar en la porta del Pont el fielato sur de la ciutat (oficina a l'entrada de les poblacions en la qual es pagaven els drets de consum). Ademés, el pont va ser partix integrant de la carretera nacional N-4, sent travessat pels viagers que baixaven des del centre d'Espanya cap a la zona sur i viceversa.

Archiu:Espagne Cordoue Mosquee Cathedrale Pont Romain - panoramio.jpg

Fotografia panoràmica de finals de el XX a on s'aprecia el pont abans de prohibir la circulació de vehículs en 2004.

L'1 de maig de 2004 va ser convertit en un pont peatonal, despuix de la construcció dels ponts de Sant Rafael en 1953 i el més recent Miraflores en 2003, vedándose al tràfic motorisat des dels seus primers vehículs casi un sigle arrere.

Identificació com a pont romà

Archiu:Roman bridge of Cordoba.JPG

Vista lateral del pont, a on es pot apreciar que els arcs de la dreta són ogivals, una tipologia molt poc usada en l'arquitectura romana i més pròpia de l'arquitectura medieval, com en el Pont d'Orense o el Pont de la Mesta.

A pesar de que popularment el pont s'ha identificat com a romà, a penes existixen vestigis que permeten catalogar-ho com a tal. Es poden resaltar varis aspectes constructius que delaten que, per lo manco, algunes parts del pont no són romanes. Per eixemple, varis arcs són de tipologia ogival, un tipo d'arc poc utilisat en l'arquitectura romana i que és més comuna en l'arquitectura medieval, lo que apunta a un possible treball de reconstrucció posterior. Atres ponts catalogats erròneament com a romans, com el Pont medieval d'Orense, són en realitat reconstrucció realisades sobre ponts romans derruïts per fortes riada.

Encara que és casi segur que en esta ubicació va existir un pont romà, és difícil pensar que dit pont ha aplegat de forma íntegra a l'actualitat.

Donada la força i intensitat de les riuades del riu Guadalquivir, cap la possibilitat de que el pont original es perguera fa sigles, i que en este lloc s'edificaren vàries generacions de ponts, aprofitant en major o menor grau partix dels anteriors (com ocorre en atres ponts com el d'Orense, el de Saragossa, el de Logronyo o alguns trams del de Mèrida; de les successives reconstrucció del qual es conserva documentació). Seguint esta teoria, ademés del primer i de l'actual, es pot assegurar que va existir un atre pont en época andalusí d'acort en la documentació de llabors de restauració i mencions bibliogràfiques que existixen d'esta época.

De fet, una de les referències més antigues que existixen del pont (recollida en la crònica Ajbar Maymua, de el XI), descriu una gran restauració portada a terme en el VIII pel governador d'al-Ándalus al-Sahm, en nom del califa Omeya Úmar II de Damasc, que menciona:

La ciutat de Còrdova estava derruïda per la part oriental i ademés tenia un pont pel que passava el seu riu. Hízole (al-Samh al califa), una descripció d'este i de les seues avingudes exponent-li l'impossibilitat de vadearle durant tot el hivern(...). Dícese que Úmar li va manar alçar el pont en la pedra del mur si no trobava pedra.

Este text ya indica que el pont estava destruït, o com a mínim, impracticable, quan els musulmans varen aplegar a la península ibèrica, i que el vaig valdre al-Sahm va alçar el pont utilisant sellars procedents de les muralles.

Archiu:Puente romano.Rio Guadalquivir en Cordoba.jpg

Vista del pont durant una riada en 2010.

Manuel Duren Fonts, no ho inclou en el seu anàlisis sobre ponts romans de Hispania, al no considerar que la seua fàbrica actual siga romana. Igualment Isaac Moreno Gall defén que no és correcte seguir catalogant-ho com a pont romà.

Segons anàlisis moderns d'Ildefons Ostos López, d'época romana només són visibles uns sellars (quatre hiladas) de l'estrebe dret baix la Torre de la Calahorra. Segons este mateix autor, les obres realisades en época de dominació musulmana, encara que mantingueren en gran mida la traça i utilisaren els mateixos materials que la romana, segurament varen canviar la seua fisonomia.