Ponts de Khodaafarin

Erro al crear miniatura:

Ponts de Khodaafarin

Ponts de Khodaafarin (en persa: پل خداآفرین‎;

• ;

• ) són dos ponts medievals per a creuar el riu Llaures, construïts en pedra i utilisant arcs múltiples, entre els sigles XI i XII. Els ponts estan entre la frontera en Iran - dins del comtat de Khoda Afarin - en la vora al suroest i en Azerbaiyan - part de la Raión de Cəbrayıl.

En novembre de 2020, Anar Karimov, ministre de cultura d'Azerbaiyan, va comunicar la seua intenció de poder incloure els ponts i la ciutat de Shusha, recuperats recentment pel govern, en el llistat de llocs Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO.

Història

Els ponts formaven part de la República Socialista Soviètica d'Azerbaiyan, i d'Azerbaiyan despuix de l'independència sorgida despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica.

En la guerra de l'Alt Karabaj (1991-1994), Azerbaiyan va perdre el domini i est va passar a formar part de la República de Nagorno-Karabakh no reconeguda des de 1993.

Durant el conflicte de l'Alt Karabaj de 2020, el 18 d'octubre els ponts varen ser presos baix control d'Azerbaiyan segons va anunciar el seu president İlham Əliyev per Twitter. El 16 de novembre de 2020 president i primer vicepresident d'Azerbaiyan varen visitar les regions recentment lliberades de Jabrayil i el pont de Khodaafarin.

Disseny

Separats per una distància d'entre setcents o huitcents metros, el primer pont en ruïnes té onze arcs i va ser construït entre el XI i XII i està en les proximitats del embassament de Khoda Afarin construït per Iran. El segon pont, més gran i que encara es manté en peu, té quinze arcs i data d'el XIII. La llongitut del pont gran és d'uns 200 metros, l'ample és de quatre metros i cinquanta centímetros, el punt més alt està a dèu metros sobre el nivell de l'aigua. El gran pont es va construir en adoquinar de riu (rompeolas i voltes) i rajola cuita a esquadra (parapete superior). Els rompeolas per a protegir els estribos del pont quan puja el nivell de l'aigua, són de planta triangular i estan construïts en adoquinar del riu. En el revers, els rompeolas tenen forma semicircular.

El pont menut, de la mateixa manera que el gran, utilisa afloraments rocosos com estribos i, de la mateixa manera, té diferents tamanys de llum. En la part mija del riu, els vans són més llarcs i, per lo tant, més alts i més propencs a les vores, els vans són més menuts tant en ample com en alt. La llongitut total del pont més chicotet és de 130 metros, l'ample és de 6 metros i l'altura màxima és de 12 metros sobre l'aigua.

Bibliografia

• Mamed-zade (1983). Acadèmia de Ciències d'Azerbaiyan (ed.). Art de la construcció d'Azerbaiyan (des de l'antiguetat fins al sigle XIX) (PDFPDF) (en ru), Bakú.
• Patrimoni. Revista azerbaiyana internacional. - 2004.(9)

4-7.