Anar al contingut

Port de Manzanal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Montes de Leon 01.png
Port de Manzanal

El port de Manzanal, també del Manzanal, és un port de montanya en Espanya, ubicat a l'oest de la província de León, en els monts de León, unint el replanell central, sent la població d'Astorga el referent en este alvertent, en El Bierzo i, al seu través, en Galícia.

Història

[editar | editar còdic]

En el seu traçat es va implantar la calçada romana Via XX o per loca maritima en época romana, evolucionant a Camí Real de La Corunya,cita requerida posteriorment carretera de La Corunya (N-6) i autovia del Noroest (A-6).

Apareix descrit en l'undècim volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

MANZANAL: port en la prov. de Leon, part. jud. de Astorga; per ell passa la carretera que dirigix d'esta c. á la Coruña; á 3 1/2 leg. d'ella es troba circundado de serres, formant varis tumults la carretera; lo que es diu port serà de llarc poc mes d'una leg.; no carrega tant la neu com en el de Foncebadon, i rares voltes es posa intransitable quan la estacion no és molt crua.
(Madoz, 1848, p. 193)

Orografia

[editar | editar còdic]

En el port de Manzanal es distinguixen en claritat dos alvertents, la surest, orientada cap al replanell lleonés, i la nort-oest, orientada cap a la conca del Bierzo. La primera és menys pronunciada que la segona, sent considerada, a modo d'orientació, com un alt de tercera categoria per l'organisació de la Tornada ciclista a Espanya de 1957, quan passa este port procedent de Astorga, suponent uns 2.5 quilómetros de pujada, sense rampes exigents i en una pendent mija que ronda en tot moment el 5-6 %.

Dèu anys despuix, en 1967, també passa este regrés pel port de Manzanal, pero accedint des de l'alvertent berciana, sent considerat en este cas com a alt de 1ª Categoria, suponent una ascensió d'uns 17 quilómetros, en uns percentages pròxims al 20 % de pendent i un desnivell net de més de 700 metros de pujada.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. El Fòrum dels Ports de Montanya. «Tres pujades lleoneses desconegudes i dures». Consultat el 18 de novembre de 2019.