Portadora-I

La Portadora-I (anglés:I-carrier) forma part del sistema PDH (Plesiochronous Digital Hierarchy) en la qual un grup de circuits E1 es pot empaquetar sobre enllaços E3, de major capacitat, entre dos centrals telefòniques. Açò permet a l'operador de rets proporcionar circuits privats E1 d'extrem a extrem entre clients ubicats en diferents països i que compartixen entre ells enllaços comuns d'alta capacitat.

En la pràctica solament s'usen les versions E1 i un E3. Físicament el E1 transmet 32 intervals de temps (timeslots) i el E3 transmet 512, pero un s'usa per a sincronisació de trames i un atre, normalment, per a senyalisació.

Els circuits E1 són prou comuns en la majoria de les centrals telefòniques i s'usen per a conectar grans i mijanes empreses en centrals remotes, o per a conexió entre centrals. Els circuits E3 s'usen per a conexions entre centrals, operadors nacionals i internacionals.

Format E1

E1 és un format de transmissió digital; el seu nom va ser donat per l'administració de la (CEPT). És una implementació de la portadora-E. El format de la senyal E1 du senyes en una taxa de 2.048 millons de bits per segon i pot dur 32 canals de 64 Kbps * cada u, dels quals trentaú són canals actius simultàneus per a veu o senyes en SS7 (Sistema de Senyalisació número 7). En R2 el canal 16 s'usa per a senyalisació per lo que estan disponibles 30 canals per a veu o senyes. E1 du en una taxa de senyes alguna cosa més alta que el T-1 (que du 1,544 millons de bits per segon) perque, a diferència de el T-1, no fa el bit-robbing i els huit bits per canal s'utilisen per a sifrar la senyal. E1 i el T-1 es poden interconectar per a us internacional: el E1 s'usa en tot lo món llevat Canadà, Estats Units i Japó.^{cita requerida}

Un enllaç E1 opera sobre dos jocs separats de cable, usualment és un cable coaxial. Una senyal nominal de 2.4 volts és codificada en polsos usant un método que evita periodos llarcs sense canvis de polaridad. La taxa de llínea és de 2.048 Mbit/s (full duplex, ej. 2.048 Mbit/s descarrega i 2.048 Mbit/s carrega) el qual està obert en 32 segments de temps (cridats Clave Slots), cada u té una tanda direccionar de 8 bit. D'eixa manera cada casella envia i rep un número de 8 bits muestreado 8000 voltes per segon(8 x 8000 x 32 = 2.048.000). Açò és ideal per a cridades telefòniques de veu, en a on la veu és muestreada en un número de 8 bit i eixa taxa de senyes és reconstruïda en l'atre extrem.

Una casella de temps (TS0) és reservat per a efectes de segmentación, i transmet alternadamente un patró arreglat. Açò permet al receptor detectar l'inici de cada trama i trobar cada canal en la tanda. Els estàndarts permeten que es realise un chequeo de redundància cíclica a través de tots els bit transmesos en cada segment, per a detectar si el circuit està perdent bits (informació), pero açò no sempre és usat.

Una casella de temps (TS16) és usualment reservada per a propòsits de senyalisació, per a controlar la configuració de la cridada i desmonte d'acort a varis protocols estàndar de telecomunicacions. Açò inclou senyalisació de canals associats (Channel Associated Signaling - CAS) en a on un joc de bits és usat per a replicar l'obertura i tancament del circuit (com si es despenjara i es marcara en un teléfon analògic). Sistemes més recents usen senyalisació de canal comú (Common Channel Signaling - CCS)com ISDN o sistema de senyalisació número 7 (SS7 - Signalling System 7) el qual envia menuts mensages codificats en més informació de la cridada, incloent Identificador de cridada (Caller ID), tipo de transmissió requerida etc. ISDN és usat normalment entre nodos locals de telefonia i negocis principals, mentres que SS7 és casi exclusivament usat entre nodos i operadors. SS7 pot manejar fins a 4096 circuits per canal de senyalisació, d'eixa manera és lleument més eficient en l'us total de la transmissió de l'ample de banda.

A diferència dels anteriors sistemes T-carrier desenrollats en Norteamérica, tots els 8 bits de cada mostreig estan disponibles en cada cridada. Açò permet el sistema E1 ser usat igualment be per a circuits de cridades de senyes, sense riscs de pèrdues d'informació.

Mentres que l'estàndart CEPT G703 especifica moltes opcions per a la transmissió física, s'utilisa de forma casi exclusiva el format HDB3.