Portus
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
.jpg){kind=link}
Portus o Portus Romanus va ser un antic port de la ciutat clàssica de Roma, erigit per orde del emperador Claudio en l'any 46. Va ser construït prop de la desembocadura del riu Tíber, en la marge dreta del riu, a pesar de que, segons les fonts clàssiques, els experts de l'época varen desaconsellar esta localisació, ya que dita zona estava freqüentment coberta d'arena.
Orige i evolució
[editar | editar còdic]
El nou port devia substituir a l'anterior port fluvial d'Ostia, situat en la marge esquerra del Tíber front a Portus, i que va acabar sent pràcticament inutilisable per a barcos de gran calat per l'acumulació dels detritos depositats a lo llarc del temps en la desembocadura del Tíber. Per tant, era necessari un nou complex portuari que assegurara a Roma el suministrament tant de productes alimenticis (blat, oli, etc.) com de materials de construcció (pedres i marbreés rars i costosos usats per a enriquir i adornar la capital imperial) o artículs de lux, que remontaven el riu Tíber fins a Porta Portese.
El port estava constituït per dos molls que formaven un semicírcul, dins del com es trobava un imponent far construït en el caixco del barco que va transportar des d'Egipte l'obelisc destinat al Circ de Nerón en la Tossal Vaticà.
El posterior desenroll del port va ser favorit per l'emperador Trajano, qui en l'any 112 d. C. va manar reparar l'obra escomençada per Claudio, per llavors ya coberta d'arena, tal com els experts havien predit. D'esta forma, es va realisar una nova conca de forma hexagonal, conectada al port de Claudio per mig d'un canal situat al suroest del nou port. El sistema de canalisacions realisat durant el regnat de Claudio assegurava la conexió fluvial en Roma a través d'un segon canal que enllaçava el port en el riu Tíber, conegut com Fossa Traianea, al mateix temps que també era possible alcançar la capital per la ruta terrestre que suponia la Via Portuense.
L'escala fluvial de Portus va adquirir una importància cada volta major a lo llarc del temps, alcançant durant el regnat de Constantino I el Gran (313-314) la completa autonomia política i administrativa. D'esta época data també la nova denominació de Civitas Flavia Costantiniana Portuensis en honor a l'emperador, encara que la ciutat va seguir conservant el seu nom comú de Portus Romae o Portus Urbis.
Per la seua important posició estratègica, el port va sofrir numeroses incursions en el VI durant l'época de les invasions germàniques, i posteriorment, les incursions dels àraps en el IX.
Actualitat
[editar | editar còdic]
El parc arqueològic de l'actual localitat de Fiumicino constituïx un dels més interessants de les afores de la capital romana, i els seus restants reflectixen l'image de l'antiga ciutat de Portus. Gràcies a les numeroses campanyes d'excavació realisades a lo llarc dels anys, s'ha pogut reconstruir l'activitat d'esta antiga ciutat portuària al servici de Roma, lloc fonamental també en época moderna, com a evidència la seua elecció com episcopado. Es conserva una interessant muralla, i també una vasta necròpolis prop de la qual es troben els restants del Temple de Portunno, situat en la frontera oriental de la ciutat, en direcció a la Via Portuense.
També cal destacar el Museu dels Barcos, a on es conserva l'estructura d'algunes embarcacions trobades durant les excavacions, i també lo que queda de l'ordenació de la ciutat que testimonia la continuïtat de la seua tradició, com per eixemple l'edifici del Episcopado, recentment restaurat.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- S. J. Keay, Portus: An Archaeological Survey of the Port of Imperial Rome, British School at Rome, Roma 2006.
- V. Mannucci, Il parco archeologico naturalistico del Porte vaig donar Traiano, Roma, 1992. ISBN 978-88-7448-645-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Portus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.