Potentilla erecta

Potentilla erecta (Potentilla erecta)

Potentilla erecta, cridada tormentila, sietenrama, consuelda roja o loranca és una planta herbàcea perenne de la família Rosaceae. Es distribuïx per tota Europa a on es troba en planures, praderias clares o montanyas, en terrenys humits i #àcit.

Descripció

És una planta baixa gitada perenne que alcança els 1-3 dm d'altura que creix en Àsia i Europa del nort, sobretot en els clars dels boscs en sols arenencs i dunas. Té el talle llarc endeble que alcança els 35 cm d'altura. Les fulls radicals tenen llarcs peciols. Les florés són de color groc en pétals amples que creixen en l'extrem d'un talle llarc. La corola i el cáliz estan dividits en quatre segments. Casi sempre té pétals més llarcs que els sàpia-hos. Té 20-25 estams.

Usos

Les fulls són lluentes i palmeadas en un llarc peciol en els fulls radicals. La raïl és grossa i en ella es prepara una loció utilisades per a detindre les diarrees. En temps de necessitat s'ha utilisat per a l'alimentació humana i per a teñir el cuiro de roig.

Esta planta ha segut molt utilisat en l'antiguetat pero l'introducció de la raïl de la ratania del Perú l'ha fet caure en desús.

Taxonomia

Potentilla erecta va ser descrita per (L.) Raeusch. i publicat en Nomenclator Botanicus [ed. 3] 152. 1797.

Citologia

Número de cromosomas de Potentilla erecta (Fam. Rosaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=28

Etimologia

Potentílla: nom genèric que deriva del llatí postclásico potentilla, -ae de potens, -entis, potent, poderós, que té poder; llatí -illa, -illae, sufix de diminutivo–. Aludix a les poderoses presuntes propietats tòniques i astringentes d'esta planta.

erecta: epítet llatío que significa "erecta".

Varietats acceptades

• Potentilla erecta var. strictissima (Zimmeter) Focke (en disputa la seua acceptació)
• Potentilla erecta subsp. strictissima (Zimmeter) A.J.Richards

Sinonímia

• Fragaria tormentilla Crantz
• Potentilla dacica Borb s ex Zimmeter
• Potentilla divergens Nyman
• Potentilla divergens (Rchb.) Poeverl.
• Potentilla favratii Zimmeter ex Favrat
• Potentilla laeta Salisb.
• Potentilla monacensis Woerl. ex Zimmeter
• Potentilla officinalis Gray
• Potentilla pubescens (Holler ex Woerl.) Poeverl.
• Potentilla reducta (Rouy & I.G.Camus) A.W.Hill
• Potentilla sciaphila Zimmeter
• Potentilla sylvestris Neck.
• Potentilla tetrapetala Haller f.
• Potentilla tetraphylla Haller f.
• Potentilla tormentilla Stokes
• Potentilla tormentilla (Crantz) Neck.
• Tormentilla adstringens Lindem.
• Tormentilla alpina Opiz
• Tormentilla dissecta Timb.-Lagr.
• Tormentilla divergens Rchb.
• Tormentilla erecta L.
• Tormentilla ericetorum Timb.-Lagr.
• Tormentilla gracilis Timb.-Lagr.
• Tormentilla montana Schur
• Tormentilla nodosa Schur
• Tormentilla officinalis Curtis
• Tormentilla officinarum Neck.
• Tormentilla orophila Timb.-Lagr.
• Tormentilla parviflora Wallr.
• Tormentilla recta Schur
• Tormentilla sessilifolia Stokes
• Tormentilla sylvestris Neck. ex Bubani
• Tormentilla tuberosa P.Renault
• Tormentilla vulgaris Hill

Noms comuns

• Castellà: cinc en branca, consuelda roja (11), estrellatas, pa i formage (2), sèt en branca (4), sèt en branca vulgar, sieteenrama, sietenrama (6), tormentila (6), tormentilla.(el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya)