Potorous gilbertii
El potoro de Gilbert (Potorous gilbertii), a voltes denominat cangur rata de Gilbert, és un marsupial d'Austràlia. Es caracterisa per la seua cara puntaguda i pel tamany similar al d'un conill.[1] Viu en una menuda àrea costera de suroest de la Austràlia Occidental.[2]
El potoro de Gilbert és un dels eixemples més significatius del redescubrimiento d'espècies que es creïen extintes. Observat per primera volta en 1840, va ser descrit i nomenat en 1841 com Potorous gilbertii per John Gould en honor al naturaliste i explorador anglés John Gilbert, qui ho descobrira en King George Sound, en la costa sur d'Austràlia Occidental.[3] Despuix d'això, no varen existir albiraments de l'espècie durant més de sigle i mig (pese a una busca exhaustiva efectuada en els anys setanta) raó per la que durant 85 anys se li va considerar extinta,[3] fins que "dos rars animals" varen ser trobats per l'investigadora Elizabeth Sinclair (qui intentava capturar quokkas per a un estudi genètic) en la Reserva Natural Two Peoples Bay en 1994. Els anàlisis posteriors a la troballa varen confirmar que, en efecte, es tractava del redescubrimiento d'eixemplars de l'enigmàtic animal.[3][4]
Hui per hui, el potoro de Gilbert és un dels mamífers més rars del món.[5] Actualment la UICN ho classifica dins de la categoria d'espècie en perill crític d'extinció. S'estima la seua població és d'uns 40 individus, encara que s'ha tingut èxit en el seu programa de reproducció.
Hàbitat i dieta
[editar | editar còdic]El potoro de Gilbert viu baix de arbustos i xares espesses. És d'hàbits nocturns i durant el dia s'amaga baix la vegetació. La seua dieta consistix de múltiples varietats de trufas i fongos.[6] Austràlia posseïx una gran varietat de trufas.[7]
El potoro de Gilbert posseïx tres esmolades garres en les seues pates que li ajuden a cavar i extraure trufas del terreny. Després de la seua digestió, el potoro ajuda en la distribució de les espores, ya que les esporas germinen de les seues heces.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Coatney, Caryn. "Rare critters in a wild world down under." Christian Science Monitor 89.165 (22 July 1997): 14.
- ↑ Plantilla:MSW3
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2004).Wildlife Management Program.Departament of Conservation and Land Management.Albany, Austràlia Occidental:(32)Consultat el 21 de giner de 2019.
- ↑ (2003).Landscope.Departament of Conservation and Land Management.Kensington:18(4)ISSN 0815-4465.Consultat el 21 de giner de 2019.
- ↑ Gilbert's potoroo. Australian Geographic [serial online]. Octubre de 2007;88:116-116. Available from: Academic Search Complete, Ipswich, MA. Accessed 29 April 2009.
- ↑ Stephen Jackson. "Natural History of Potoroos and Bettongs: Reproduction, Biology, Diet, and Conservation." Journal of Mammalian Evolution 15.3 (Sep. 2008): 203-204. 14 Apr. 2009
- ↑ Nguyen V.P., Needham A.D. and Friend J.S. (2005). A quantitative dietary study of the critically endangered Gilbert's potoroo, Potorous gilbertii. Australian Mammalogy 27: 1-6
- ↑ Hoke, Franklin. "Potoroos in the Outback." Environment 32.5 (Juny de 1990): 21-21. 14 d'abril de 2009
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Potorous gilbertii.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Potorous gilbertii.
- Gilbert's Potoroo at Western Austràlia Department of Environment and Conservation
- Gilbert's Potoroo (Potorous gilbertii) Recovery Pla