Pou de Jacob
El pou de Jacob (Be'er Ya'akov) és un accés a una corrent d'aigua subterrànea situat a 3 km al surest de Nablus, en l'actual campament de refugiats palestins de Balata, que es troba en el pas situat entre els monts Gerizim i Ebal, en Cisjordània (Palestina).
Història
[editar | editar còdic]La Bíblia relata en Gn 33:18-19 que Jacob va retornar de les terres de Faran a Canaán en tota la seua família i en abundant ganado; es va establir a les afores de l'antiga ciutat de Siquem i va aplegar a comprar el terreny que ocupava, pagant per ell 100 monedes d'argent als fills de Hamor. Açò ocorria aproximadament en l'any 1800 a. C.[1] Este camp seria heretat posteriorment pel seu fill José per expresse desig de Jacob (Gn 48:21-22), pero José moriria en Egipte sense aplegar a habitar en ell. Décades despuix, quan el poble d'Israel va conquistar Canaán despuix del seu periple pel desert, este territori va passar a ser possessió dels descendents de Manasés, fill de José. Va ser en este camp a on varen depositar els restants de José, que havien dut en si des d'Egipte, en ser esta la seua voluntat abans de morir (Gn 50:24-25, Ex 13:19). El pou de Jacob es troba situat a sol 220 m de la tomba de José.
Encara que el text bíblic solament diu que Jacob va comprar este terreny —i no es fa menció al pou—, es sobreentiende que va haver algun acort previ o adicional que li permetera fer us del manantial, com era costum en aquella época, per a evitar les disputes per l'aigua.[2]
En el I, el pou de Jacob —junt en la tomba de José—, s'havia convertit en un lloc de pelegrinage per a molts judeus piadosos, i va anar ací a on va tindre lloc la trobada de Jesús en la dòna samaritana (Jn 4:1-10). Esta trobada és celebrada pels cristians com una lliçó magistral sobre l'adoració que verdaderament agrada a Deu i sobre la reconciliació entre judeus i samaritanos. D'ell cal destacar la célebre promesa de Crist: el que bega de l'aigua que Yo li donaré, no tindrà set jamai, sino que l'aigua que Yo li donaré es farà en ell una font d'aigua que brote per a vida eterna. (Jn 4:14)[3]
En el sigle IV d. C., el pou va quedar ubicat en l'interior d'una iglésia bizantina que va ser construïda a la seua entorn, sent descobert pel Peregrí de Bordeaux en l'any 333.[4]
Posteriorment, i per les guerres ocorregudes en eixe territori, l'iglésia va ser demolida i reconstruïda vàries voltes sobre el mateix lloc, fins que en 1863 l'Iglésia ortodoxa grega va adquirir el lloc, restaurant la cripta i el pou.[5]
El pou de Jacob en l'art
[editar | editar còdic]La trobada entre Jesús i la dòna samaritana ha segut inspiració de numeroses obres d'art, algunes d'elles molt primerenques, com la fresca anònima de la Catacumba de la Via Llatina en Roma, Itàlia, que data de el IV. També la pintura ha deixat constància de belles obres, com el Crist i la samaritana de Duccio vaig donar Buoninsegna, un temple i or sobre taula de 1310 que es pot visitar en el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrit, Espanya, o les obres de Jacinto d'Espinosa i Alonso Cano.
-
Fresc de la Catacumba de la Via Llatina
-
Crist i la samaritana, de Duccio vaig donar Buoninsegna
-
Crist i la samaritana, de Jerónimo Jacinto d'Espinosa
-
Crist i la samaritana, d'Alonso Cano
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Barry, J. D. (2014). Diccionari Bíblic Lexham, Pou de Jacob: Lexham Press.
- ↑ Murphy-O’Connor, Jerome. The Holy Land: An Oxford Archaeological Guide from Earliest Claves to 1700, Oxford University Press, p. 288.
- ↑ Bíblia textual, Tercera edició, Societat Bíblica Iberoamericana.
- ↑ Hollis, Christopher (1969). Holy Plaus: Jewish, Christian, and Muslim Monuments in the Holy Land, Nova York: Praeger, p. 134.
- ↑ Murphy-O'Connor, Jerome. The Holy Land, Oxford University Press, p. 288.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pozo de Jacob» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.