Pou de Zamzam
El pou de Zamzam (en àrap: بِئْرُ زَمْزَمَ) és un pou considerat sagrat en l'Islam, ubicat en la mesquita de Másyid al-Haram en La Meca, Aràbia Saudita, a uns 20 metros a l'orient de la Kaaba,[1] el lloc més sagrat de l'Islam. Té 35 metros de profunditat i està cobert per una cúpula. En l'Islam es creu que és una font d'aigua generada miraculosament per Deu, que va sorgir espontàneament fa mils d'anys quan el fill d'Ibrahim (Abraham), Ismail (Ismael) va ser abandonat junt en la seua mare Hayar (Agar) en el desert, sediento i plorant. Per tal raó, se li coneix també en el nom de «pou d'Ismael». Tots els musulmans que realisen el Gran Pelegrinage o hach (aixina com els pelegrinages menors, umrah) beuen de les seues aigües, considerades medicinals, l'arrepleguen en algun recipient per a dur-la als seus llocs d'orige, i procuren sumergir en les seues aigües el sudario en el que seran amortajados quan muiguen. De fonts fidedignes se sap que dit pou ya era reverenciado en l'época preislámica.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom del pou prové segons pareix de la frase Zomë Zomë, que significa ‘deixa de fluir’, una orde repetida per Agar mentres intentava contindre l'aigua del manantial.[1] Atres formes de transcripció inclouen les grafies Zam Zam, Zam-Zam, Zemzem, Zem Zem i Zem-zem.
Orige segons la tradició
[editar | editar còdic]La tradició islàmica afirma que el pou de Zamzam va ser revelat a Hayar (Agar), la segona esposa d'Ibrahim (Abraham) (vejau Génesis, 16:3) i mare de Ismail. Per orde de Deu, Ibrahim va abandonar a la seua esposa i fill en un lloc del desert i es va marchar. Agar va buscar aigua desesperadament per al seu menut fill, sense poder trobar cap, puix La Meca es troba en una vall calorosa i sec en pocs manantiales. Segons la tradició, Agar va córrer sèt voltes d'un costat a un atre en mig de la calor abrasador entre els dos tossals de Safa i Marwah en busca d'aigua. Més sediento a cada instant, el bebé Ismail hi hauria escarbado la terra en els peus, i de sobte va brotar aigua d'allí. Segons atres versions de l'història, Deu va enviar al seu àngel Gabriel (Yibrail), qui hi hauria pateado el sol en un taló (o la seua ala) i l'aigua hauria brotat.[2]
Segons la tradició islàmica, Ibrahim va reconstruir la Baitullah (‘Casa de Deu’) prop del lloc del pou, un edifici que havia segut construït originalment per Adán (Adem), i que hui dia rep el nom de Kaaba, l'edifici cap al qual els musulmans de tot lo món giren els seus rostres en orar, cinc voltes al dia. El pou de Zamzam es troba aproximadament a 20 m a l'orient de la Kaaba.[1] Segons un hadiz, el cor de Mahoma va ser tret del seu cos despuix de morir, llavat en aigua del pou de Zamzam i lloc de nou en el seu lloc original, despuix de la qual cosa es va omplir de fe i saber.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Zamzam Studies and Research Centre» (en ar). Saudi Geological Survey. Archivat des d'el original, el 2013-06-19. Consultat el 2014-06-02.
- ↑ Mahmoud Isma'il Shil and 'Abdur-Rahman 'Abdul-Wahid. «Historic Plaus: The Well of Zamzam». Archivat des d'el original, el 2008-02-23. Consultat el 2008-08-06.
- ↑ «Sahih Muslim Book 001, Hadith Number 0314». Hadith Collection.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pozo de Zamzam» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.