Pouteria salicifolia
Pouteria salicifolia (Spreng) Radlk. , Mataojo és un arbust originari d'Argentina, Paraguay, Brasil i Uruguay.[1] Rep els noms comuns de mataojos, sacaojos, marcela, aguaí[2]o aguay.[2]Creix sempre en zones propenques a l'aigua en boscs ribereños, màrgens de rius i rieres i illes.[3][4]
El seu nom vulgar aludix al fum irritante que desprén la fusta en cremar-se.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbres o arbusts de 3-10 m d'altura, ramificat des de la base, copa àmplia, ben desenrollada, corfa rojosa, badada llongitudinalment. [3] Tallos jóvens coberts de tricomas color ferroso. Fulls simples, alternes, lanceoladas, , marge sancer, àpiç agut,perennes.[3]#Inflorescència axilars d'1 cm de llarc, color vert-crema, perfumadas. Frut verdenc fins a rojós en madurar, semiseco, ovoide, llavor única. Florix en primavera i fructifica en estiu-autumne, melífera.Florix en estiu, fructifica en estiu i en autumne.[4] Frut drupa de 3-5 cm de diàmetro, quan se seca fa un pico (i permet diferenciar-la aixina fàcilment d'atres Pouteria en fulls semblants).[5]
- Guapeba neriifolia (Hook. & Arn.) Pierre;
- Guapeba salicifolia (Spreng.) Pierre;
- Labatia salicifolia (Spreng.) Mart.;
- Lucuma longifolia A.DC.;
- Lucuma neriifolia Hook. & Arn.;
- Lucuma sellowii A.DC.;
- Pouteria neriifolia (Hook. & Arn.) Radlk.;
- Pouteria salicifolia var. neriifolia (Hook. & Arn.) Monach. & Moldenke;
- Pouteria salicifolia var. typica Baehni;
- Pouteria salicifolia var. uruguayensis Dubard;
- Pouteria schenckii Engl.;
- Pouteria sellowii (A. DC.) Engl.;
- Richardella salicifolia (Spreng.) Baehni;
- Roussea salicifolia Spreng.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Institut de Botànica Darwinion». www.darwin.edu.ar. Consultat el 2024-08-03.
- ↑ 2,0 2,1 Malaret, August (1970). (en espanyol), Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «a-proteccion-del-bosc-natiu-30 Pouteria salicifolia (Spreng.) Radlk.» (en és). Ministeri de Ganaderia, Agricultura i Peixca. Consultat el 2024-08-03.
- ↑ 4,0 4,1 «'WFO (2024): Pouteria salicifolia Radlk.». Consultat el 03/08/2024.
- ↑ Rodriguez, I.I.; Aceñolaza, P.G.; Picasso, G. i Gago, J. 2018.. «el_baix_rio_uruguay_VERSION-DIGITAL.pdf Plantes del baix Riu Uruguay: Arbres i Arbustos. Volum I - 1ª ed. - 310p». ISBN 978-9974-641-22-8.www.caru.org.uy (Comissió administradora del Riu uruguay). Consultat el 03/08/2024.
- ↑ «Pouteria salicifolia». The Plant List. Consultat el 13 de giner de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cabrera, A. L., ed. 1965–1970. Flora de la província de Buenos Aires. (F Bon Aire).
- Burkart, A. 1979. Dicotiledoneas Metaclamideas: Primulales a Plantaginales. 5:. In A. I. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
- Fabris, H. A. 1965. Primulaceae, Myrsinaceae, Ericaceae, Plumbaginaceae, Sapotaceae, Symplocaceae, Oleaceae, Loganiaceae, Gentianaceae, Menyanthaceae, Apocynaceae, Asclepiadaceae, Convolvulaceae, Bignoniaceae, Campanulaceae in A. Cabrera. 4(5): 6–12; 298–302. In A. L. Cabrera (ed.) Fl. Prov. Buenos Aires. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
- Pennington, T. D. 1990. Sapotaceae. Fl. Neotrop. Monogr. 52: 1–771.
- Zuloaga, F. O. & O. Morrone. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de la república Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pouteria salicifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.