Anar al contingut

Pouteria salicifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pouteria salicifolia (Spreng) Radlk. , Mataojo (Pouteria salicifolia)

Pouteria salicifolia (Spreng) Radlk. , Mataojo és un arbust originari d'Argentina, Paraguay, Brasil i Uruguay.[1] Rep els noms comuns de mataojos, sacaojos, marcela, aguaí[2]o aguay.[2]Creix sempre en zones propenques a l'aigua en boscs ribereños, màrgens de rius i rieres i illes.[3][4]

El seu nom vulgar aludix al fum irritante que desprén la fusta en cremar-se.

Descripció

[editar | editar còdic]

Arbres o arbusts de 3-10 m d'altura, ramificat des de la base, copa àmplia, ben desenrollada, corfa rojosa, badada llongitudinalment. [3] Tallos jóvens coberts de tricomas color ferroso. Fulls simples, alternes, lanceoladas, , marge sancer, àpiç agut,perennes.[3]#Inflorescència axilars d'1 cm de llarc, color vert-crema, perfumadas. Frut verdenc fins a rojós en madurar, semiseco, ovoide, llavor única. Florix en primavera i fructifica en estiu-autumne, melífera.Florix en estiu, fructifica en estiu i en autumne.[4] Frut drupa de 3-5 cm de diàmetro, quan se seca fa un pico (i permet diferenciar-la aixina fàcilment d'atres Pouteria en fulls semblants).[5]

  • Guapeba neriifolia (Hook. & Arn.) Pierre;
  • Guapeba salicifolia (Spreng.) Pierre;
  • Labatia salicifolia (Spreng.) Mart.;
  • Lucuma longifolia A.DC.;
  • Lucuma neriifolia Hook. & Arn.;
  • Lucuma sellowii A.DC.;
  • Pouteria neriifolia (Hook. & Arn.) Radlk.;
  • Pouteria salicifolia var. neriifolia (Hook. & Arn.) Monach. & Moldenke;
  • Pouteria salicifolia var. typica Baehni;
  • Pouteria salicifolia var. uruguayensis Dubard;
  • Pouteria schenckii Engl.;
  • Pouteria sellowii (A. DC.) Engl.;
  • Richardella salicifolia (Spreng.) Baehni;
  • Roussea salicifolia Spreng.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Institut de Botànica Darwinion». www.darwin.edu.ar. Consultat el 2024-08-03.
  2. 2,0 2,1 Malaret, August (1970). (en espanyol), Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
  3. 3,0 3,1 3,2 «a-proteccion-del-bosc-natiu-30 Pouteria salicifolia (Spreng.) Radlk.» (en és). Ministeri de Ganaderia, Agricultura i Peixca. Consultat el 2024-08-03.
  4. 4,0 4,1 «'WFO (2024): Pouteria salicifolia Radlk.». Consultat el 03/08/2024.
  5. Rodriguez, I.I.; Aceñolaza, P.G.; Picasso, G. i Gago, J. 2018.. «el_baix_rio_uruguay_VERSION-DIGITAL.pdf Plantes del baix Riu Uruguay: Arbres i Arbustos. Volum I - 1ª ed. - 310p». ISBN 978-9974-641-22-8.www.caru.org.uy (Comissió administradora del Riu uruguay). Consultat el 03/08/2024.
  6. «Pouteria salicifolia». The Plant List. Consultat el 13 de giner de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Cabrera, A. L., ed. 1965–1970. Flora de la província de Buenos Aires. (F Bon Aire).
  2. Burkart, A. 1979. Dicotiledoneas Metaclamideas: Primulales a Plantaginales. 5:. In A. I. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  3. Fabris, H. A. 1965. Primulaceae, Myrsinaceae, Ericaceae, Plumbaginaceae, Sapotaceae, Symplocaceae, Oleaceae, Loganiaceae, Gentianaceae, Menyanthaceae, Apocynaceae, Asclepiadaceae, Convolvulaceae, Bignoniaceae, Campanulaceae in A. Cabrera. 4(5): 6–12; 298–302. In A. L. Cabrera (ed.) Fl. Prov. Buenos Aires. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  4. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  5. Pennington, T. D. 1990. Sapotaceae. Fl. Neotrop. Monogr. 52: 1–771.
  1. Zuloaga, F. O. & O. Morrone. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de la república Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
  2. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi