Prefecto de l'annona

El prefecto de l'annona, també, prefecto de l'anona (en llatí: Praefectus annonae, 'prefecto dels recaptes') era un funcionari imperial romà encarregat de la supervisió del suministrament de blat i cereals (gra) a la ciutat de Roma.

Història

Durant la República romana, el treball de l'administració de l'annona, generalment, ho feya un edil. No obstant, en periodos d'emergència, o d'escassea extraordinària, podien ser elegits determinats ciutadans per al càrrec per a controlar l'abastiment a tota la població. Lucio Minucio Augurino, l'acusador d'Espurio Melio, va anar el primer designat per a este càrrec, des de l'any 439 a. C.^[1]

A principis dels anys 60 a. C., despuix del saqueig del port d'Ostia per pirates, Pompeyo va ostentar el càrrec. Cap a l'any 7 a. C., el primer emperador romà, Augusto, va seguir este eixemple i, despuix d'investir-se en estos poders, va especificar que cada any es nomenaren dos antics pretorés per a eixercitar les funcions d'este càrrec. Augusto va transferir este càrrec, abans en poder dels edils a que ho ostentaren membres de l'orde ecuestre. Augusto també va especificar que estos oficials serien ajudats per un adiutor (adiutor praefecti annonae), que des de el II, seria el subpraefectus (subpraefectus annonae), que seria nomenat directament per l'emperador i rebia un salari de 100.000 sestercis i per davall, tot un aparat administratiu i de gestió, cada volta més numerós i especialisat.

Posteriorment, Augusto va ordenar que este càrrec devia tindre ranc consular. Despuix del regnat d'Augusto, es va conservar este càrrec.^[2] Despuix del regnat de Claudio (r. 41-54), es varen nomenar procuradors per als ports (___protected_title_11___), per al suministrament de cereals en Ostia (___protected_title_12___)^[3] i per a les províncies, també gremis de professionals actius en el comerç i transport de cereals.^[4] El càrrec de prefecto de l'annona va continuar existint fins a la caiguda de l'Imperi Romà. Durant l'Imperi Romà Tardà, es varen establir prefectos de l'annona per a la ciutat d'Aleixandria (___protected_title_13___)Plantilla:Harvref i la província d'Àfrica (___protected_title_14___).Plantilla:Harvref

El prefecto de l'annona, junt al prefecto del pretori, el prefecto dels vigiles (prefecto vigilum que actuava com a màxim responsable del cos de bombers) i el prefecto d'Egipte, estaven englobats dins del grup de les grans prefectures de l'Imperi romà.

Funcions

Donades les dimensions que havia alcançat la ciutat de Roma i l'imperiosa necessitat de controlar adequadament el seu abastiment, els poders del prefecto de l'annona, que depenia directament del emperador, varen aplegar a ser molt importants. Devia gestionar els diferents suministraments des de tots els punts de l'Imperi, lo que requeria des de l'establiment de especialisació en la producció agrícola fins a la programació exhaustiva del transport i el seu almagasenament, en els corresponents excedents agrícoles per a poder garantisar una regularitat en l'abastiment, inclús en époques d'escassea extraordinària.

Les seues funcions incloïen, per tant, des de la compra de blat i atres cereals, fins a la contractació del transport o la jurisdicció sobre assunts relacionats en el preu dels cereals en el mercat i l'administració d'aliments, podent per tant sancionar als funcionaris que realisaren manipulacions en el comerç de cereals.Plantilla:Harvref

Vore també

Referències

↑ Tito Livio, IV.12; Niebuhr, History of Rome, ii. p. 418.
↑ Dión Casio LII.24; ___protected_title_10___ 1 tit. 2 p.2 §33; 14 tit. 1 p.1 §18, tit. 5 p.8; 48 tit. 2 p.13.
↑ Potter (1999). Life, Death, and Entertainment in the Roman Empire, Ann Arbor, Michigan: University of Michigan Press, p. 188. ISBN 0472085689.
↑ Berger, Adolf (1968). Encyclopedic Dictionary of Roman Law, Volum 43, Filadèlfia: American Philosophical Society, p. 643. ISBN 0871694328.

Bibliografia

Bowman, Alan (2005). The Cambridge Ancient History: Volum 12, The Crisis of Empire, AD 193-337, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0521301998.
Eck, Werner (2003). Deborah Lucas Schneider (traductora) (ed.). The Age of Augustus, Oxford: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-22957-5.
Giordani, Mário Curtis (1985). História dos regnes bàrbars, Volum 2, São Paulo: Vozes.
(1998) «Carthage Papers: The Early Colony's Economy, Water Supply, a Public Bath, and the Mobilization of State Olive Oil», Journal of Roman Archaeology Supplementary Series, Portsmouth: Journal of Roman Archaeology. ISBN 1887829288.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Prefecto de la annona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Tito Livio, IV.12; Niebuhr, History of Rome, ii. p. 418.

[2] Dión Casio LII.24; ___protected_title_10___ 1 tit. 2 p.2 §33; 14 tit. 1 p.1 §18, tit. 5 p.8; 48 tit. 2 p.13.

[Potter188-3] Potter (1999). Life, Death, and Entertainment in the Roman Empire, Ann Arbor, Michigan: University of Michigan Press, p. 188. ISBN 0472085689.

[Berger643-4] Berger, Adolf (1968). Encyclopedic Dictionary of Roman Law, Volum 43, Filadèlfia: American Philosophical Society, p. 643. ISBN 0871694328.

[1]

[2]

[3]

[4]