Anar al contingut

Prensa BARS

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Esquema d'una prensa BARS; el tamany del caño exterior està reduït per a millorar la representació.
Esquema del sistema BARS.
Dos dispositius BARS, un d'obert per a recarregar o buidar i l'atre tancat.
Esquema del funcionament d'una prensa BARS. Algunes parts estan distorsionades per a millorar la visulización.

La prensa BARS (o " d'esfera dividida") és una prensa que alcança altes pressions i altes temperatures amprada generalment per a la génesis o processament de minerals, especialment diamants. El nom és una transliteración de l'abreviatura russa БАРС = Беспрессовая Аппаратура высокого давления "Разрезная Сфера" (instalació de prensa lliure d'alta pressió o de "esfera dividida"). Les pressions i temperatures típiques alcanzables són de 10 GPa i 2500 °C.

La tecnologia BARS es va inventar entre 1989 a 1991 pels científics del Institut de Geologia i Geofísica una branca siberiana de l'Acadèmia de Ciències de la URSS.[1] En el centre del dispositiu, es troba una cèlula de reacció cilíndrica, realisada en ceràmica, d'aproximadament 2 cm³ de capacitat. Rodejant dita cèlula de disponen sis elements, encluses, realisats en carbur cementado (aleació dura VK10), en acabament superficial especular, que transmeten la pressió.[2] Una volta montats estos elements forma un octaedre en un buit en el seu centre. El buit pot ser cúbica en els que les sis peces són iguals (vore poliedres duals), o en forma de prisma quadrat, en lo que existixen dos grups de peces: dos per a les bases i quatre per a les cares del prisma.[3] En dit buit es coloca la cèlula. Rodejant a l'octaedre existixen una esfera d'acer tallada en 8 parts iguals, per mig de tres plans perpendiculars entre ells i que passa pel centre. La punta de dites parts, que correspondria en el centre de l'esfera, esta rebaixada per a formar la cavitat octaèdrica. Estos sectors transmeten la pressió de treball cap a l'interior. Despuix de ensamblada, tot el conjunt es tanca en un barril en forma de disc en un diàmetro aproximat d'1 metro. El barril s'ompli en oli, que es presuriza despuix del calfament; la pressió de l'oli es transferix a la cèlula central. La cèlula central es calfa per mig d'un calfador de grafit coaxial. La temperatura es medix en un termoparell.

La taxa de creiximent d'una peça de 5 quilats (1,0 g) tipo Ib (groc, ric en nitrogen) utilisant Fe-Ni com catalisador alcança valors elevats de 20 mg / h cap al final del cicle de creiximent de 100 h. És dir, una peça de 5 quilats (1,0 g) pot aumentar a 6 quilats (1,2 g) en menys de 100 h.[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. N. Pal'yanov et al.(2002).Lithos.60doi:10.1016/S0024-4937(01)00079-2.
  2. M. G. Loshak and L. I. Alexandrova(2001).Int. J. Refractory Metals and Hard Materials.19doi:10.1016/S0263-4368(00)00039-1.
  3. «Cemented carbide anvil with mirror surface for pressuring diamond» (en anglés). Zhuzhou Good Cemented Carbide Co., Ltd.. Consultat el 9 de juny de 2012.
  4. R. Abbaschian et al.(2005).Diam. Rel. Mater..14doi:10.1016/j.diamond.2005.09.007.