President de Surinam

El president de la República de Surinam (neerlandés: President van de Republiek Suriname) és, d'acort a la Constitució de 1987, el cap d'Estat i de Governe de la República de Surinam, ademés de ser comandant en cap de les forces militars del país.

L'actual presidenta és Jennifer Simons, pertanyent al Partit Nacional Democràtic (NDP), que va ser elegida despuix de les eleccions generals de 2025.

Història

El càrrec de President de la República va ser creats despuix de l'independència de Surinam els Països Baixos en 1975, no obstant, fins a 1987, el càrrec era en gran part ceremonial. El primer titular va ser Johan Ferrier, un mestre d'escola i polític veterà que s'havia eixercitat com a governador. Va dimitir com a president en agost de 1980, varis mesos despuix d'un colp d'Estat. Des de llavors, i fins a 1988, els presidents titulars varen ser instalats per l'eixèrcit del tinent coronel Bouterse, qui va governar com a dictador. La democràcia es va restablir en 1988, un any despuix de l'aprovació de la Constitució, en la que es varen incloure els deures i responsabilitats del President. El 24 de decembre de 1990, dos dies despuix de la dimissió de Bouterse com a comandant de l'eixèrcit, l'eixèrcit va informar al president Ramsewak Shankar de que ell i el seu gabinet havien segut destituïts. El cap de policia i comandant interí de l'eixèrcit, Ivan Graanoogst, va ser nomenat president interí. El 27 de decembre de 1990, Johan Kraag va ser nomenat president, i des de llavors, el cap d'Estat ha segut elegit de forma democràtica.

Procés d'elecció

Elegibilidad

En la Constitució es detallen les limitantes i els requisits del càrrec. Sobre els requisits, estos es troben detallats en l'artícul 92:

• Posseir la nacionalitat surinamesa
• Tindre a lo manco 30 anys d'edat.
• No quedar exclós del dret de sufragi actiu i passiu
• No haver actuat en violació de la Constitució
• Abans de presentar la seua candidatura, deu haver tingut el seu domicili i residència principal i real en Surinam durant a lo manco sis anys.

Elecció

El president i el vicepresident són elegits per dos terços de la majoria dels membres de l'Assamblea Nacional per a un mandat de cinc anys i són responsables davant la mateixa. L'Artícul 94 de la carta magna establix que, durant el seu mandat, el primer mandatari deu renunciar a qualsevol càrrec adicional en política o negocis.

Jurament

D'acort en l'Artícul 93, tant el president com el vicepresident deu presar el següent jurament, al moment de ser investits en el càrrec:

"Jure (promet) que per a ser elegit President (Vicepresident) de la República de Surinam no he donat ni promés, ni donaré ni prometré, directa o indirectament, baix cap nom o pretext, res a ningú. Jure (promet) que per a fer o abstindre'm de fer qualsevol cosa en esta oficina, no acceptaré cap promesa o regal, directa o indirectament, de qualsevol que siga. Jure (promet) que en l'eixercite del càrrec de President (Vicepresident) atendré i promouré, en totes les meues facultats, els interessos del comtat i del poble. Jure (promet) que defendré i preservaré, en tots els meus poders, l'independència i territori de la República de Surinam; que protegiré la llibertat general i particular i els drets de totes les persones i ampraré, per al manteniment i promoció del benestar particular i general, tots els mijos que les lleis i circumstàncies posen a la meua disposició, com un President bo i fidel (Vicepresident) deuria fer. Jure (promet) obediència a la Constitució i totes les demés regles de la llei. Jure (promet) llealtat a la República de Surinam. Aixina que ajuda'm Deu Totpoderós (que declare i promet) "."

Artícul 93, Constitució de la República.

Vore també

• Missions diplomàtiques de Surinam