Comandant en cap
Un comandant en cap o comandant suprem és la persona que té el mando suprem del conjunt o d'una part significativa de les forces armades d'una nació o, en ocasions, de vàries nacions aliades. En la majoria dels països este càrrec és eixercit pel cap d'Estat o el cap de Govern por intermedio d'el ministre de Defensa o similar, en això es reforça la noció de que és l'autoritat civil i política la que està al mando de les forces armades. El terme va ser utilisat per primera volta per Carlos I d'Anglaterra en 1639.
Definició
[editar | editar còdic]El paper formal i el títul d'un governant al mando de les forces armades deriva de la figura del imperator de la Monarquia romana, la República i l'Imperi romà, que posseïa imperium (comando i atres poders reals).[1]
Es va usar també durant la guerra civil anglesa.[2] el cap d'Estat (monàrquic o republicà) d'una nació sol ocupar el càrrec de comandant en cap, inclús si el poder eixecutiu efectiu està en mans d'un cap de Govern separat. En un sistema parlamentari, la branca eixecutiva depén en última instància de la voluntat de la llegislatura; encara que la llegislatura no emet órdens directament a les forces armades i, per lo tant, no controla a les forces armades en cap sentit operatiu. Els governadors generals i els governadors colonials també es designen a sovint comandant en cap de les forces militars dins del seu territori. Un comandant en cap a voltes es denomina "comandant suprem", que a voltes s'usa com un terme específic. El terme també s'usa per als oficials militars que tenen tal poder i autoritat, no sempre a través d'una dictadura, i com a subordinats (generalment) a un cap d'Estat (vore generalísimo). El terme també s'utilisa per als oficials que tenen autoritat sobre una branca militar individual, branca especial o dins d'un teatre d'operacions.[3]
Comandants en cap per país
[editar | editar còdic]Albània
[editar | editar còdic]Segons la Constitució d'Albània, el president de la República d'Albània és el comandant en cap de les Forces Armades d'Albània.
Alemània
[editar | editar còdic]El cas d'Alemània és el més curiós, ya que en temps de pau el títul de comandant en cap pertany al ministre de Defensa. En temps de guerra el títul passa a mans del canceller federal d'Alemània, el cap de Govern.
Argentina
[editar | editar còdic]En Argentina el comandant en cap de les Forces Armades és el president de la Nació Argentina. Fins al fi de la Revolució Argentina en 1973, el titular de cada força armada, Eixèrcit, Armada i Força Aérea, tenia el càrrec de comandant en cap. Durant el tercer peronisme (1973-1976) va canviar per comandant general. En el Procés de Reorganisació Nacional (1976-1983) el titular de cada força armada era el comandant en cap de la força, a l'hora que era membre de la Junta Militar. En 1983 el comandant en cap en cada força va desaparéixer i el cap de l'Estat Major General va assumir la conducció suprema.[4]
Austràlia
[editar | editar còdic]
En el capítul II de la secció 68 titulada Mando de les forces navals i militars, la Constitució d'Austràlia establix que: Plantilla:Blockquote
En la pràctica, no obstant, el governador general no eixercita un paper actiu en l'estructura de mando de les Forces Armades (ADF), i el Consell de Ministres (presidit pel primer ministre) controla de facto les ADF. el ministre de Defensa i varis ministres subordinats eixercixen este control a través de l'Organisació Australiana de Defensa. L'artícul 8 de la Llei de Defensa de 1903 establix: Plantilla:Blockquote
Barbados
[editar | editar còdic]Segons la Constitució de Barbados, el president de Barbados és el comandant en cap de la Força de Defensa de Barbados. Entre 1966 i 2021, abans de la transició a un sistema republicà, la monarca de Barbados, Isabel II, era la cap de la Força de Defensa, en el governador general de Barbados com el seu virrey. El president va adoptar estos poders.
Bangladés
[editar | editar còdic]El comandant en cap de les Forces Armades de Bangladés és el president, encara que el poder eixecutiu i la responsabilitat de la defensa nacional residixen en el primer ministre de Bangladés. Esta s'eixercix a través del Ministeri de Defensa (Bangladés), dirigit pel ministre de Defensa, que proporciona el marc polític i els recursos a les Forces Armades per a que complixquen en les seues responsabilitats en el context de la defensa del país. L'única excepció va ser el primer comandant en cap, el general M. A. G. Osmani, durant la guerra de lliberació de Bangladés de 1971, que va ser comandant de totes les Forces de Bangladés, reincorporat al servici actiu per orde oficial del govern de BD, que despuix de l'independència es va publicar en el bolletí oficial en 1972. Es va retirar el 7 d'abril de 1972 i va renunciar a tota autoritat i deures al president de Bangladés.[5]
Bèlgica
[editar | editar còdic]L'artícul 167 de la Constitució de Bèlgica designa al rei com a comandant en cap. En la pràctica, el cap de Defensa és el cap i comandant del Eixèrcit belga. Depén directament del ministre de Defensa i s'encarrega d'assessorar al ministre, de l'aplicació de la política de defensa i de l'administració del departament.
Bielorússia
[editar | editar còdic]
el president de Bielorússia és el comandant en cap de les Forces Armades de Bielorússia ().[6] El comandant en cap bielorús té un uniforme oficial d'acort en el ranc, que el president vares vore en ocasions oficials i cerimònies relacionades en l'eixèrcit. El paper del comandant en cap està arreplegat en l'artícul 28 de la Constitució de Bielorússia, que establix que té autoritat per a «nomenar i destituir a l'alt mando de les Forces Armades».[7]
Bòsnia i Hercegovina
[editar | editar còdic]
Segons la Constitució de Bòsnia i Hercegovina, la Presidència de Bòsnia i Hercegovina colectiva és el comandant en cap de les Forces Armades de Bòsnia i Hercegovina. En la pau, el comandant en cap eixercix el seu mando a través del ministre de Defensa. En guerra i en els casos en que el ministre de defensa no complix órdens, el comandant en cap eixercix el seu mando directament a través del cap de l'Estat Major Conjunt.
Canadà
[editar | editar còdic]
Els poders de mando en cap sobre les Forces Armades Canadenques corresponen al monarca canadenc,[8] i es deleguen en el governador general de Canadà, que també utilisa el títul de comandant en cap.[9] En calitat de tal, el governador general té dret a l'uniforme d'oficial general, en l'emblema del càrrec i un trenat especial en la bocamanga o els espalars com a insígnies de ranc. Per convenció constitucional, els poders prerrogatius de la Corona sobre les forces armades i els poders constitucionals com a comandant en cap s'eixercixen en l'assessorament del primer ministre i el restant del Gabinet, el ministeri de govern que goja de la confiança de la Cámara. Segons la Llei de Defensa Nacional, el ministre de Defensa Nacional és responsable i rendix contes davant el Parlament de Canadà de tots els assunts relacionats en la defensa nacional i les Forces Armades canadenques.[10]
Chile
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Comandant en cap de l'Eixèrcit de Chile.
En les Forces Armades de Chile, esta és la denominació que posseïx l'oficial general de major antiguetat dins de cada branca i que ostenta el mando màxim de la mateixa. Existixen tres, nomenats pel president de la República: En l'Eixèrcit, en l'Armada i en la Força Aérea. En les Forces d'Orde i Seguritat Pública de Chile, els màxims responsables tenen diferents denominacions: En Carabineros rep el nom de general director; en la Gendarmería, director nacional. D'acort en l'actual Constitució Política, el president de la República assumix la jefatura suprema de les Forces Armades en cas de guerra.
Colòmbia
[editar | editar còdic]El comandant en cap de les Forces Militars i de la Policia Nacional, és el president de la República Abelardo de la Espriella.
Corea del Sur
[editar | editar còdic]En Corea del Sur el president de la República Lee Jae-myung és el comandant en cap de les Forces Armades de la República de Corea, integrades pel Eixèrcit de la República de Corea, Força Aérea de la República de Corea i Armada de la República de Corea.
Cuba
[editar | editar còdic]L'estructura de direcció de les Forces Armades Revolucionàries de Cuba part del paper directiu del comandant en cap. Este càrrec va ser eixercitat des dels temps del Eixèrcit Rebel fins al 24 de febrer de 2008 per Fidel Castro. En l'actualitat eixercix esta funció Miguel Díaz-Canel, despuix de ser designat com president de Cuba el 19 d'abril de 2018.
Equador
[editar | editar còdic]La màxima autoritat civil de les Forces Armades de l'Equador és el president de la República, Daniel Noboa, segons la Constitució[11] i la Llei de Defensa.[12]
Espanya
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
En Espanya, segons l'artícul 62 de la Constitució espanyola, li correspon al rei «el mando suprem de les Forces Armades» i la potestat de «conferir les ocupacions civils i militars».[13]
Aixina mateix, el paper del monarca en l'àmbit militar és desenrollat principalment per dos lleis. Per una part, l'artícul 2 de la Llei 39/2007, de 19 de novembre, de la carrera militar, regula l'ocupació militar del rei: «El Rei té l'ocupació militar de capità general del Eixèrcit de Terra, de l'Armada i del Eixèrcit de l'Aire, màxim ranc militar que li correspon en exclusiva com a mando suprem de les Forces Armades». Per una atra, la Llei de Defensa Nacional li otorga la presidència del Consell de Defensa Nacional, que té l'obligació d'informar-li sobre els assunts de defensa.[14]
Sobre la forma d'eixercir el càrrec, l'artícul 97 de la Constitució establix que: «el Governe dirigix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat», i l'artícul 64 estipula que «Els actes del Rei seran refrendats pel President del Govern i, en el seu cas, pels Ministres competents».[13] Açò significa que, si ben el monarca té el mando militar suprem, este lo eixercix a través del Govern,[15] encara que és cert que, com apunten alguns autors, en casos extraordinaris —com el colp d'Estat del 23 de febrer de 1981— el rei pot actuar més allà d'estos llímits, en l'objecte de restaurar l'orde constitucional,[16] una tesis tan recolzada com criticada.[17]
Estats Units
[editar | editar còdic]En Estats Units, segons la Constitució, tal grau també ho porta el president de la República, càrrec eixercit per Donald Trump des del 20 de giner de 2025.
Guatemala
[editar | editar còdic]En Guatemala, el president de la República Bernardo Arévalo és el comandant general del Eixèrcit de Guatemala i oficial superior de major ranc en la Policia Nacional Civil.
Hondures
[editar | editar còdic]El comandant en cap de les Forces Armades d'Hondures és el president de la República, Nasry Asfura.
Japó
[editar | editar còdic]En Japó, la primera ministra Sanae Takaichi és la comandant en cap de les Forces d'Autodefensa de Japó, integrades per la Força Terrestre d'Autodefensa de Japó, Força Aérea d'Autodefensa de Japó i Força Marítima d'Autodefensa de Japó.
Mèxic
[editar | editar còdic]En Mèxic, la presidenta de la República Claudia Sheinbaum és la comandant suprema de les Forces Armades de Mèxic, integrades pel Eixèrcit Mexicà, l'Armada de Mèxic, la Força Aérea Mexicana i la Guàrdia Nacional de Mèxic.
Nicaragua
[editar | editar còdic]En el cas de Nicaragua, els copresidentes de la República Daniel Ortega i Rosario Murillo són els qui eixercixen el títul de cap suprem de les Forces Armada i de les Forces de l'Orde i Seguritat Pública.
Perú
[editar | editar còdic]En el Perú, segons el art. 167 de la constitució vigent, el president de la República (actualment José Jerí)[18] és el cap suprem de les Forces Armada, constituïdes pel Eixèrcit, la Marina de Guerra i la Força Aérea, i de la Policia Nacional del Perú.
Uruguay
[editar | editar còdic]En la República Oriental de l'Uruguay, el president de la República Yamandú Orsi li correspon el mando superior de totes les Forces Armades de l'Uruguay.[19]
Veneçola
[editar | editar còdic]La comandant en cap de la Força Armada Nacional Bolivariana és la presidenta encarregada de la República Bolivariana de Veneçola, Delcy Rodríguez.
Vore també
[editar | editar còdic]- Comandant (militar)
- Generalísimo
- Dai-gensui
- Estat profunt
- Comandant suprem aliat
- Comandant suprem de les Potències Aliades
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «LacusCurtius • Roman Law — Auctor (Smith's Dictionary, 1875)».
- ↑ Per eixemple: "Ordene que esta Cambra s'una i estiga d'acort en la Cámara en esta votació; i que por la presente es desija alord almirant, des d'abdós Cambres del Parlament, que el comandant en cap de la Flota d'Estiu baix La seua Senyoria, puga ser el comte de Warwicke.", british-history. ac. uk/lords-jrnl/vol4/pp645-646#h3-0007 House of Lords Journal 15 March 1642
- ↑ Dupuy, Trevor N., Curt Johnson, and Grace P. Hayes. "Supreme Commander." Dictionary of Military Terms. New York: The H. W. Wilson Company, 1986.
- ↑ «Titulars de la Força Aérea Argentina». Força Aérea Argentina. Archivat des d'el original, el 29 de giner de 2007. Consultat el 20 d'octubre de 2019.
- ↑ Bangladesh : General M. A. G. Osmani (1918-1984) - C-IN-C Liberation Forces 1v MNH 1986
- ↑ «Детям об армии ' Библиотека ' Руководство вооруженных сил РБ ' Главнокомандующий».
- ↑ «Национальный правовой Интернет-портал Республики Беларусь».
- ↑ «Llei de Constitució, 1867».Queen's Printer.Westminster:
- ↑ «Letters Patent Constituting the Office of Governor General of Canada».King's Printer for Canada.Ottawa:
- ↑ «Llei de Defensa Nacional».
- ↑ Art 147. Atribucions del Senyor President: 16. Eixercir la màxima autoritat de les Forces Armades i de la Policia Nacional i designar als integrants de l'alt mando militar i policial.
- ↑ Llei de Defensa. Art 3. El president és la màxima autoritat de les Forces Armades i eixercix totes les funcions de conformitat en lo dispost en la Constitució i més lleis pertinents. Les seues funcions constitucionals, en els aspectes polític administratius, les implementarà a través del Ministeri de Defensa Nacional i en els aspectes militar estratègics, en el Comando Conjunt, sense perjuí de que les eixercixca directament.
- ↑ 13,0 13,1 BOE.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Jefatura de l'Estat. . www. boe. es. Consultat el 2024-06-21.
- ↑ «¿Qué significa que Felipe VI és el Capità General de l'Eixèrcit i quin són els seus poders com a Mando Suprem?» (en és). Diari AS. Consultat el 2024-06-21.
- ↑ Revista espanyola de dret constitucional.
- 11-44.ISSN 0211-5743.Consultat el 2024-06-21.
- ↑ «[1]». Consultat el 2024-06-21 (en és).
- ↑ «José Jerí Vaig orar assumix com a president de la república despuix de la vacancia de Dina Boluarte» (en en). Comunicacions. Consultat el 2026-01-13.
- ↑ impo. com. uy/bases/constitucion/1967-1967/168 Constitució d'Uruguay, art. 168
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comandante en jefe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.