Pretérito imperfecte

El pretérito imperfecte d'indicatiu o copretérito d'indicatiu és un temps verbal freqüent en les llengües romançades. Descriu una acció o estat en el passat els llímits temporals del qual no són rellevants, és dir, un temps gramatical del passat en aspecte gramatical imperfectivo.

En llengües romançades

Les llengües romançades solen opondre un pretérito imperfecte a un pretérito perfecte. Aixina succeïx en francés, portugués, italià o català per eixemple a on la distinció estava present en llatí. En llatí hi havia un únic pretérito imperfecte (amābam, monēbam, lēgēbam, audēbam 'amava, advertia, llegia, sentia') que s'oponia a un pretérito perfecte (amāvī, monuī, lēgī, audīvī 'vaig amar, vaig advertir, vaig llegir, vaig sentir').

Les llengües romançades varen afegir ademés una forma composta, per lo que en els primers estats de les llengües romançades existien a lo manco tres pretéritos: l'imperfecte (amava), el perfecte simple (vaig amar) i el perfecte compost (he amat). En el temps algunes llengües han perdut algunes d'estes formes: en francés i en alguns dialectes italians el perfecte simple no s'usa en el llenguage parlat, i en alguns dialectes de l'espanyol el perfecte compost ha caigut en desús. En francés el perfecte compost és l'únic que s'usa en la pràctica, llevat en el llenguage lliterari, com succeïx també en part en alemà, a on el pretérito perfecte compost ha desplaçat casi completament al pretérito perfecte simple, perdent-se les sotils diferències semàntiques entre abdós. ^{cita requerida} En català, pel contrari, ha sorgit un nou pretérito perfecte perifràstic que ha substituït en molts dialectes al perfecte simple original.

La situació de les llengües romançades contrasta en la de les llengües germàniques que es caracterisen per posseir un pretérito simple (que pot ser perfecte o imperfecte segons el context); comparen-se les oracions de l'anglés:

I worked here for many years (perfecte)

'Vaig treballar ací molts anys'

I worked here during the financial crisis. (imperfecte)

'Yo Vaig treballar/Treballava ací durant la crisis financera'

Encara que algunes voltes és recomanable utilisar el passat continu o progressiu per a substituir al pretérito imperfecte, en especial quan es parla d'events puntuals en el temps; relegant-se la forma anteriror només a events duradors (com una crisis):

I was walking here when the accident happened. (passat continu)

'Caminava/Estava caminant per ací quan va succeir l'accident'.

En espanyol

En espanyol, per eixemple, en l'oració "Juan entrava", l'acció de "entrar" està indicada com alguna cosa en procés, sense definir si es va completar a falta de context. No sabem si Juan va aplegar a entrar o no, solament que això intentava. En contrast, en l'oració "Juan va entrar", l'acció es va completar i Juan està definitivament dins sense més context. Esta última forma es diu pretérito perfecte simple, i indica que l'acció sí va ser completada.

Hi ha atres usos del pretérito imperfecte en espanyol (cridats usos desplaçats del temps verbal) que no complixen verdaderament en ser imperfectivos:

• Per a denotar accions que varen ocórrer de manera habitual o repetida en el passat. «Em '___protected_title_13___' a les huit i '___protected_title_14___' fins a les dotze».
• Per a denotar característiques inherents o distintives d'alguna cosa o algú, inclús si se sap que ya ha mort o no existix: «El meu tatarabuela tenia ulls grisos; La meua casa era gran, pero la varen demolir».
• En relatar somis o visions (us modal), «Vaig somiar que '___protected_title_15___' president i em '___protected_title_16___'»

Atres usos modals prescindibles són:

• Per a propondre escenaris lúdics:«Juguem a que yo '___protected_title_17___'/soc president i vostés '___protected_title_18___'/són diputats»
• Per a referir-se a alguna cosa que l'emissor recorda en anterioritat, inclús si parla sobre el futur: «Vosté em va dir que '___protected_title_19___'/és de Colòmbia; ¿El teu nebot no '___protected_title_20___'/és mèdic?» «Crec que el tren '___protected_title_21___'/ix/eixirà demà a les huit del matí»
• En expressions de cortesia: «'___protected_title_22___'/volguera/voldria demanar-li alguna cosa, si no és molèstia».

Existix també en espanyol un pretérito imperfecte de subjuntiu (també cridat simplement imperfecte o pretérito de subjuntiu), en terminacions en -es o en -ra (cantara o cantara, partira o partira, temera o temera). Expressa accions o estats del passat que es consideren subjectius o condicionats. Per eixemple, en "anava a menjar quan aplegares", l'acció de "aplegar" està indicada com a possibilitat en la ment del parlant, sense determinar si es va verificar en la realitat o no.

En llengües germàniques

En les llengües germàniques occidentals únicament apareixen dos pretéritos: una forma simple (que pot ser perfectiva o imperfectiva segons el context), i una forma composta en el verp equivalent a 'haver' o 'ser'. En estes llengües no hi ha una diferència explícita entre formes d'imperfecte i perfecte en la forma simple, per lo que l'interpretació del aspecte gramatical deu deduir-se del context, alguns eixemples:

I went to the cinema (anglés) / Ich ging ins Kino (alemà) : 'Vaig ser/Anava al cine'

I have gone to the cinema (anglés) / Ich bin ins Kino gegangen (alemà) : 'He anat al cine'

Vore també

• Aspecte gramatical
• Temps verbals en espanyol