Pretori

Archiu:Modell Praetorium, Cologne.JPG

Model del Pretori en la Colónia romana. Ocupava una superfície de prop de 3½ hectàrees i va deure ser una de les majors edificacions de la Germania Inferior.

Archiu:Castra1.png

Mapa d'un castrum en: 1 Praetorium 2 Via Praetoria 3 Via Principalis 4 Porta Principalis Dextra (porta dreta) 5 Porta Praetoria (porta principal) 6 Porta Principalis Sinistra (porta esquerra) 7 Porta Decumana (porta atrassera).

El pretori (en llatí, praetorium) era el nom de la tenda d'un general romà dins del campament o castrum. El terme deriva del pretor, un dels principals magistrats romans durant la República.

Posteriorment el pretori va ser utilisat com a residència del procurador (governador) de la província romana. El terme era usat aixina mateix per al quarter general del emperador.

La paraula (també escrita com praetorium o pretorium) va donar orige al grec tardà praitórion, en el mateix significat de quarter general.

Praetor ("líder") va ser en principi el títul d'un dels funcionaris de més alt nivell de la República romana, pero ulteriorment es va convertir en la posició directament inferior en ranc al cònsul. La guàrdia personal d'un general era coneguda com la cohors praetoriae (cohorte pretoriana), de la qual va nàixer la Guàrdia Pretoriana, la guàrdia personal de l'emperador.

Connotacions cristianes

En el Nou Testament, es denomina Pretori a la residència del procurador de Judea: Poncio Pilato, en Jerusalem. Es discutix si es referix a la Fortalea Antonia, ubicada al nort del Temple, o al Palau de Herodes, situat a l'oest. Segons els evangelios, Jesus va ser assotat, jujat i condenat a mort per crucifixió en el Pretori.