Primera expedició de Cevallos a Riu Gran
Plantilla:Campanya Guerra anglo-espanyola (1761-1763) La primera expedició de Cevallos a Riu Gran va ser una acció militar, entre setembre de 1762 i abril de 1763, portada a terme pels espanyols liderats per Pedro Antonio de Cevallos contra els portuguesos en Amèrica del Sur, com a part de la guerra dels Sèt Anys.
Preludis
[editar | editar còdic]
En prendre coneiximent Cevallos de que el Tractat de Madrit (1750) havia segut anulat per mig del Tractat del Pardo (12 de febrer de 1761), i per això, devia restablir-se la llínea del Tractat de Tordesillas, va escriure per dos voltes al virrey del Brasil, Gomes Freire, per a que torne els territoris espanyols ocupats i deixe en llibertat de retornar als seus pobles als indígenes misionero, al no tindre resposta, va escriure de nou el 12 de juliol de 1762. Intimó també al governador de Colónia a que desestajara les illes Martín García i Dos Germanes.
En giner de 1762 Espanya es va unir a França contra Gran Bretanya en la guerra dels Sèt Anys, en consonancia con el Pacte de Família. El pla era atacar a Portugal, que havia segut neutral fins a eixe moment, pero que era un important aliat econòmic de Gran Bretanya. El 9 de maig de 1762 Espanya va invadir Portugal i també va decidir atacar-ho en Amèrica del Sur, i en particular prendre durant la disputa la Colónia del Sacrament.
Cevallos va començar preparatius de guerra al no obtindre la devolució de territoris que li reclamara al virrey del Brasil, per a això, va enviar a José de Vora en milícies de Santa Fe a Maldonado, aprovisionó les guarnicions de Montevideo i de Buenos Aires, va formar un batalló de milícies i va posar en moviment cap al Riu de l'Argent a 1000 indígenes misionero.
El tinent coronel Tomás Luis de Osorio, comandant de les tropes de Cavalleria del Regiment de Dragons i del Fort Jesús, María, José de Riu Pardo, va construir una fortificació de campanya en decembre de 1762, la Fortalea de Santa Teresa, guarnicionándola en prop de 400 soldats i artillándola en algunes peces de chicotet calibre. El lloc elegit va ser el desfiladero de Angostura prop del mont de Castells Gran, tancant el camí terrestre junt al llitoral, que anava des de la Colónia del Sacrament cap a la vila de Riu Gran.
L'expedició en 1762
[editar | editar còdic]
En els primers dies de giner de 1762 la fragata Victoria, en 26 canons, comandado pel tinent de navío Carlos José de Sarrià, va partir de Càdis rumbo a Buenos Aires en órdens de que el governador del Riu de l'Argent, Pedro Antonio de Cevallos, atac a la Colónia.
Cevallos va començar a preparar en secret les seues forces i en setembre de 1762 va organisar suficients hòmens i barcos per a l'atac. A principis de setembre va partir la flota composta per la fragata Victoria, el navío de registre armat Santa Creu, tres avisos (entre ells el Sant Zenón), dotze llanches grans armada i quinze transports. 2.700 milicians varen creuar el Riu de l'Argent i des del 7 al 14 de setembre es va produir el desembarc. El 26 d'eixe més se'ls va sumar l'artilleria i municions procedents de Montevideo en 113 carros. Després l'eixèrcit va ser aumentat per una força d'1.200 indígenes misionero el 27 de setembre. L'1 d'octubre les forces varen començar a moure's cap a Colónia i el 5 d'octubre va començar el lloc de la plaça.
Les relacions entre Cevallos, qui comandaba l'eixèrcit, i Sarrià, qui comandaba la flota, eren molt males. Despuix de desembarcar l'eixèrcit i sense l'aprovació de Cevallos, Sarrià va partir en la flota de 16 barcos cap a l'Ensenar de Barragán, en a on va permanéixer fins al 29 d'octubre en els barcos del seu mando: Victoria, Santa Creu, tres avisos, huit llanches i tres bucs corsarios. El 14 d'octubre 4 bergantines portuguesos varen conseguir eixir de Colónia evacuant a alguns residents civils i duent-se objectes de valor, sense que la flota espanyola actuara. Tres d'ells varen retornar a Colónia el 17 d'octubre en víveres per als sitiats.
Afortunadament per als espanyols, els portuguesos estaven mal preparats i el 31 d'octubre de 1762 Vicente da Silva dona Fonseca, el governador de la plaça, va capitular, entrant els espanyols en Colónia el 2 de novembre de 1762, sent també ocupades l'illa Martín García i l'illa Sant Gabriel. Els presoners portuguesos són enviats a Riu de Janeiro en els seus propis bucs, mentres que gran part dels civils són traslladats a Que el seu.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Primera expedición de Cevallos a Río Grande» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Wikipedia:Referenciar (aún sin clasificar)
- Guerra dels Sèt Anys
- Conflictes Espanya-Portugal en la Banda Oriental
- Expedicions navals d'Espanya a Amèrica
- Història de Riu Gran del Sur
- Guerra anglo-espanyola (1761-1763)
- Portugal en el sigle XVIII
- Espanya en el sigle XVIII
- Batalles d'Espanya del sigle XVIII
- Batalles de Portugal del sigle XVIII
- Batalles de Gran Bretanya en la guerra dels Sèt Anys (1754-1763)