Primera guerra ítalo-etíope
Plantilla:Primera Guerra Ítalo-Etíop La primera guerra ítalo-etíope ( o campagna d'Africa orientale) va ser un conflicte bèlic desenrollat entre 1895 i 1896 en Etiopia, que va enfrontar al Regne d'Itàlia i l'Imperi d'Etiopia a causa de l'invasió italiana del territori etíope. És un dels pocs casos exitosos de resistència d'un país africà davant l'intent de conquista per part d'una potència europea en el XIX.
Durant la guerra, els etíops varen ser molt superiors numèricament, ben armats i en l'ajuda de Rússia i França en voluntaris, assessors militars, entrenament de l'eixèrcit i la venda d'armes. En contrast, el Regne d'Itàlia era un Estat jove, recuperant-se del seu unificació nacional ocorreguda a penes 34 anys abans, i el seu armament en la seua majoria va ser reutilisat de décades anteriors.
Antecedents
[editar | editar còdic]El 5 de març de 1889, Menelik II, el rei de Shewa, es va declarar oficialment emperador d'Etiopia, despuix d'haver conquistat les regions de Tigray i Amhara en el respal del Regne d'Itàlia. Un més més vesprada, va firmar el Tractat de Wuchale en el govern italià, el qual va presentar dos versions distintes. En la versió en italià s'establia a Etiopia com a protectorat d'Itàlia i es reconeixia el control italià sobre Eritrea i la costa etíope del mar Rojo, a canvi del reconeiximent al regnat de Menelik II; mentres que la versió en amhárico Etiopia permaneixia completament independent.
Fase inicial
[editar | editar còdic]En 1893, quan Menelik II considerava que la seua poder s'havia consolidat, va començar a impugnar el tractat, en el moment en que els italians començaven a aumentar la pressió sobre el seu govern de diverses formes, inclosa l'anexió de menuts territoris limítrofs a la seua reclamació original. Finalment, en decembre de 1894, esta pressió va culminar en una campanya militar en tot el riu Mareb en Tigray (en la frontera en Eritrea).
Els italians esperaven que els diversos pobles de Tigray s'uniren a ells per a combatre a Menelik II, no obstant, tots els clans de les ètnia tigray i amárica varen acodir en ajuda de l'emperador. Uns, motivats pel nacionalisme per a lluitar contra el colonialisme italià, i uns atres, pressionats pel propi Menelik II. Este últim, havia passat els últims quatre anys aumentant el suministrament d'armes i municions modernes, adquirides dels francesos, britànics i dels mateixos italians.
En decembre de 1894, Bahta Hagos va liderar una rebelió contra els italians en Akkele Guzay, solicitant el respal de les forces de Mengesha. No obstant, tropes de l'eixèrcit del general Oreste Baratieri al mando de Pietro Toselli varen esclafar la rebelió i varen matar a Hagos. Després, l'eixèrcit italià va ocupar Adua, la capital de Tigray. Preveent que les forces de Mengesha invadirien Eritrea, Baratieri es va alvançar trobant-ho en la Batalla de Coatit, en giner de 1895. Resultant victoriosos els italians, varen perseguir a les tropes de Mengesha durant la seua retirada, capturant gran cantitat d'armes i importants documents que demostren la seua complicitat en Menelik. La victòria d'esta campanya, junt en les obtingudes contra els mahdistas sudanesos, va dur als italians a subestimar les dificultats que deurien enfrontar en la campanya contra Menelik.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Berkeley, George (1969). Reprint (ed.). The campaign of Adowa and the rise of Menelik. Negre University Press. ISBN 978-1-56902-009-8.
- Clodfelter, Micheal (2017). Warfare and Armed Conflicts: A Statistical Encyclopedia of Casualty and Other Figures, 1492–2015 (4th ed.). McFarland & Company. ISBN 978-0-7864-7470-7.
- Eribo, Festus (2001). In Search of Greatness: Russia's Communications with Africa and the World. Ablex Publishing. ISBN 978-1-56750-532-0.
- Gardner, Hall (2015). The Failure to Prevent World War I: The Unexpected Armageddon. Ashgate. ISBN 978-1-4724-3058-8.
- Jonas, Raymond (2011). The Battle of Adwa: African Victory in the Age of Empire. Harvard University Press. ISBN 978-0-674-06279-5.
- Marcus, Harold G. (1995). The Life and Claves of Menelik II: Ethiopia 1844–1913. Ret Siga Press. ISBN 978-1-56902-010-4.
- Pankhurst, Richard (2001). The Ethiopians: A History. Wiley-Blackwell. ISBN 978-0-631-22493-8.
- Patman, Robert G. (2009). The Soviet Union in the Horn of Africa: The Diplomacy of Intervention and Disengagement. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-10251-3.
- Perry, James M. (2005). Arrogant Armies: Great Military Disasters and the Generals Behind Them. Castle Books. ISBN 978-0-7858-2023-9.
- Prouty, Chris (1986). Empress Taytu and Menilek II: Ethiopia 1883–1910. Ret Siga Press.
- Stanton, Andrea L.; Ramsamy, Edward; Seybolt, Peter J. (2012). Cultural Sociology of the Middle East, Àsia, and Africa: An Encyclopedia. SAGE Publications. p. 308. ISBN 978-1-4129-8176-7.
- Vandervort, Bruce (1998). Wars of Imperial Conquest in Africa, 1830–1914. Indiana University Press. ISBN 978-0-253-33383-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Primera guerra ítalo-etíope» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.