Primera guerra civil de Costa d'Ivori

Primera guerra civil de Costa d'Ivori

La primera guerra civil de Costa d'Ivori es va iniciar el 19 de setembre de 2002, i despuix d'una treua, va concloure en març de 2007 en l'unió dels dos bandos per a conformar el govern del país. El conflicte va enfrontar al govern del president de Costa d'Ivori, Laurent Gbagbo, en una insurgencia interna liderada per les Forces Noves de Costa de Marfil (Forces nouvelles de Côte d'Ivoire). Despuix de la guerra, començaria una segona guerra civil pels resultats de les eleccions presidencials de Costa d'Ivori de 2010.

Antecedents

Des de la mort del primer president de Costa d'Ivori, Félix Houphouët-Boigny, els seus successors, tots provinents del sur del país de majoria cristiana, han jugat la carta del nacionalisme i la reducció de drets de les poblacions del nort i l'oest, majoritàriament musulmanes.

El 25 de decembre de 1999 un colp d'Estat, el primer en l'història d'eixe país, va depondre al successor d'Houphouët-Boigny. Des de llavors el país ha entrat en un procés d'empijorament econòmic i de disputes de caràcter ètnic. En octubre de 2000 es varen realisar eleccions en les que es va prohibir la participació d'un candidat musulmà. Eixe any el govern va retornar a mans civils al autoproclamarse president Laurent Gbagbo despuix d'un alçament civil que va depondre al règim militar.

Des de l'arribada al poder de Laurent Gbagbo es varen multiplicar els incidents de violència ètnica contra musulmans.

Nacionalisme en Costa d'Ivori

En els anys 1990 es va escomençar a utilisar el terme Ivoirité per a denotar la pertinença a Costa d'Ivori. Al principi es va parlar d'una pertinença cultural, a on tots els habitants de Costa d'Ivori podrien identificar-se, incloent un terç de la població d'orige estranger.

Pero la política ha fet variar el terme per a incloure actualment només a les poblacions de la costa i del centre del país, excloent molt particularment la població essencialment musulmana del nort i l'oest.

El 24 de decembre de 1999, Henri Konan Bedie va ser derrocat per l'eixèrcit, no pel concepte de Ivoirité , sino per una reforma constitucional que li permetria fer front als 75 anys d'edat. El concepte de Ivoirité desapareix, pero persistix la tensió xenòfoba. El General Robert Guéï es coloca en el poder fins a noves eleccions, el concepte Ivoirité s'utilisa en la política del país per a llimitar la vida social dels "Marfileños d'orige duduoso". És en estes condicions que el 23 de juliol de 2000 una nova Constitució va ser aprovada per referèndum, tots els partits polítics han cridat a votar. En ella s'estipula que només els ciutadans de Costa d'Ivori els pares dels quals siguen marfileños (Ivoirité) poden assistir a una elecció presidencial. Una gran "campanya per a identificar" sorgix supostament en l'intenció de definir la ciutadania real de Costa d'Ivori. La nova Constitució no impedix que Alassane Ouattara es declarar-se candidat a les eleccions presidencials. temps despuix esta noció es va utilisar en 2000 per a que la Cort Suprema anulara la participació en les eleccions del candidat Alassane Ouattara, originari del nort del país.

Hostilitats

Incidents a partir del periodo Electoral

El colp d'Estat del general Robert Guei es llegítima pel reconeiximent del Front Popular de Costa d'Ivori (FPI) de Laurent Gbagbo i l'Agrupació dels Republicans (RDR) d'Alassane Ouattara. Els sèt candidats presentats successivament pel Partit Democràtic de Côte d'Ivoire (PDCI) d'Henri Konan Bedie president en l'any 2000, són eliminats per la Cort Suprema. És lo mateix pel candidat de l'Agrupació de Republicans, Alassane Ouattara, considerat no Ivoirité. En total, catorze dels vint candidats en esta segona elecció presidencial presentats pels partits varen ser desestimats pel Tribunal Suprem. Durant les Eleccions Presidencials de 2000 es varen donar enfrontaments violents entre partidaris dels candidats, morint 50 persones en els disturbis. El conteo dels vots posa a Robert Guei en segona posició darrere de Laurent Gbagbo el 22 d'octubre, que no obstant este es va proclamar president lo que va provocar manifestacions massives de la població, pronte seguida per la gendarmería. Durant els enfrontaments entre la guàrdia pretoriana del general Guei i la població, esta és ràpidament reprimida pero persistixen els enfrontaments entre els partidaris i simpatisants d'Ouattara i de Laurent Gbagbo. Per últim, el 26 d'octubre, Laurent Gbagbo, que va ser proclamat president per decisió de la Comissió Electoral.

El fracàs de successius intents de colp d'Estat fan a partidaris d'Alassane Ouattara en l'eixèrcit a fugir a Burkina Faso.

En giner de 2001 un supost intent de colp d'Estat va ser adjudicat a la població estrangera, provocant la fugida d'immigrants de Burkina Faso del país.

Intent de Colp el 19 de setembre

El 19 de setembre de 2002 mentres Laurent Gbagbo es trobava en un viage diplomàtic en Itàlia va esclatar una rebelió en el nort i oest del país per part de militars opositors al govern i la política discriminatòria d'este fent-se cridar Moviment Patriòtic de Costa d'Ivori, lo que va produir una divisió de fet del país. Les tropes rebels varen intentar dirigir-se cap a la capital per a prendre el control complet de l'Estat. Els golpista varen llançar una ofensiva tractant de prendre les principals ciutats del país no podent prendre Abidjan pero si Korhogo i Bouaké. Durant el colp, varis intents d'assessinat contra Alassane Ouattara i Moisés Lida Kouassi, Ministre de Defensa. El ministre de l'Interior, Emile Voga Doudou, Robert Guei i els seus guardaespals són assessinats estos assessinats i atentats han segut atribuïts al Govern. Els líders del colp són continguts i es retiren a Bouaké. Els combats entre rebels i forces governamentals en les principals ciutats s'intensifiquen , Bouaké inclós i estes passen de mà en mà, les eixecucions sumarias es multipliquen en cada costat.

Esclata la Guerra Civil

Este intent de colp en Abidjan no és un signe d'una crisis tribal (com una secessió), sino d'una crisis de transició des de la dictadura d'Houphouet-Boigny cap a la Democràcia enfrontada en definició de la ciutadania en el concepte Ivoirité. Molts dels rebels són soldats que han segut exclosos de l'eixèrcit de Costa d'Ivori durant la Dictadura de Robert Guei i entrenats en el campament de Po en Burkina Faso i en Mali. Equipat en noves armes, recolzats per combatents de varis països de la regió i en un colp de sòrt financer significatiu d'orige desconegut, varen atacar Bouaké i varen tractar inicialment de fer-se passar per soldats es varen amotinar. Per l'èxit de la seua operació, les poblacions del nort varen donar respal a la seua rebelió. Les seues demandes principals són la partida de Laurent Gbagbo, de Costa d'Ivori l'obtenció de la nacionalitat a tots els habitants del país, els drets de vot i representació en Abidjan. El concepte de Ivoirité i tot lo que comporta és directament qüestionat pels rebels. Ells no obstant, varen formar una aliança en els partidaris de la Ivoirité: partidaris de Bedie i hereus de Guei.

Fins a novembre, molts sindicalistes, estudiants, opositors polítics del RDR o propencs a la RDR, sospitós d'estar darrere de la rebelió, i activistes d'organisacions comunistes són eixecutats per la policia o milicians. Trescentes persones en total han segut assessinats en l'autumne de 2002. Centenars d'estrangers o persones sospitoses són massacrats per les FANCI i Mercenaris Liberianos. massacres similars varen tindre lloc en la zona rebel donant com resultat l'escape al sur de Costa d'Ivori un milló de llavors cridats desplaçats. El bombardeig dels helicòpters del eixèrcit lealista causa moltes morts en la població civil en novembre i decembre de 2002, especialment en el poble de Pelezi en l'oest. En el mateix periodo, una massa de decenes de cadàvers s'ha descobert també Monokozoé (prop de Daloa) despuix del pas de les forces lleals.

Els rebels afirmaven lluitar en contra d'un govern que els nega drets civils i religiosos, ademés de no compartir la prosperitat del sur en les zones pobres i desérticas del nort del país. Per la seua banda, el govern de Laurent Gbagbo considera als rebels com un grup de desertor ávidos de poder i sostinguts pel govern de Burkina Faso, l'interés del qual és el de desestabilisar la regió.

Vore també

• Segona guerra civil en Costa d'Ivori