Anar al contingut

Segona guerra civil de Costa d'Ivori

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La segona guerra civil en Costa d'Ivori[1][2] va ser un conflicte armat desenrollat des del 25 de febrer fins a l'11 d'abril de 2011, es va tractar de combats entre les forces lleals al president electe Alassane Ouattara i l'expresident Laurent Gbagbo que de facto seguia ostentant el poder en l'oest del país.[3]

Trasfondo

[editar | editar còdic]

El conflicte armat es va deure a l'escalada de la violència que vivia el país per la crisis política produïda pel desconeiximent de la victòria del líder opositor Alassane Ouattara per un estret marge de vots en el segon regrés de les eleccions presidencials del 28 de novembre de 2010 de part del derrotat president Laurent Gbagbo, qui contava en la llealtat de les forces armades per a perpetuar-se en el poder, pero en un fort rebuig per part de la ciutadania i la comunitat internacional.

Despuix d'haver quedat clares les postures d'abdós bandos, la comunitat internacional al complet (cal destacar l'Unió Europea, Estats Units, l'Organisació de les Nacions Unides, l'Unió Africana o la Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental) s'ha posicionat a favor dels resultats proclamats per la comissió electoral que donen a Outtara com a vencedor en les eleccions.[4]

Conflicte

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Jóvens marfileños incendien un coche en un creuament de Riviera II, Abidjan, Costa d'Ivori, 13/1/2010

Despuix de les controvertides eleccions, es varen produir brots esporàdics de violència, en particular en Abidjan, a on els partidaris d'Ouattara es varen enfrontar repetidament en les forces governamentals i les milícies. Es va dir que les forces de Gbagbo eren responsables d'una campanya d'assessinats, tanes i seqüestres dirigida contra els partidaris d'Ouattara.[5]

La violència va escalar fins a març de 2011 en una série d'incidents en Abidjan en els que es va informar de la mort de decenes de persones. En un dels incidents individuals més mortíferos, fins a 30 persones varen morir el 17 de març en un atac en eixides en un suburbi pro-Ouattara d'Abidjan. L'ONU va emetre una declaració dient que el bombardeig va ser "un acte, perpetrat contra civils, [que] podria constituir un crim contra la humanitat".[6]

Despuix de mesos de negociacions infructuoses i la violència esporàdica entre els partidaris dels dos costats, protestes reprimides per l'eixèrcit i la policia i atacs a opositors polítics entre els distints bandos, la crisis es va convertir en una verdadera guerra civil quan les milícies d'Ouattara varen prendre el control del nort del país durant març de 2011 i Gbagbo es va atrincherar en l'ex-capital i ciutat més gran del país, Abidjan.

Batalla d'Abidjan

[editar | editar còdic]

Al sendemà les milícies d'Ouattara varen entrar en Abidjan produint-se una terrible batalla per la ciutat, uns 2000 a 3000 rebels varen entrar en ella mentres el president electe va declarar un toc de queda de tres dies.[7] Mentres les tropes internacionals varen intervindre especialment en la lluita per la ciutat a Gbagbo li quedaven solament una chicoteta fracció de les seues forces, en la seua majoria del seu guàrdia personal o jóvens milicians, molts dels seus oficials havien desertat passant-se a l'enemic o escapat del país.[8]

Arrest de Gbagbo

[editar | editar còdic]

L'11 d'abril, les forces d'Ouattara varen assaltar la residència de Gbagbo i ho varen arrestar. L'assalt final va ser assistit per forces franceses utilisant helicòpters i vehículs blindats, encara que la captura real va ser realisada per les tropes d'Ouattara. Hi ha hagut rumors persistents de que les forces especials franceses varen volar un mur que bloquejava un túnel entre l'embaixada francesa i la residència de Gbagbo en Abidjan; Les forces de Costa d'Ivori lleals a Ouattara després es varen precipitar a través del túnel cap a la casa i ho varen arrestar. Gbagbo, la seua esposa, el seu fill i uns 50 membres del seu sèquit varen ser capturats ilesos i duts al Gòlf Hotel, sèu d'Ouattara, a on varen ser posats baix la vigilància de les Nacions Unides. La batalla d'Abidjan es va donar per finalisada en la captura de Gbagbo en la seua residència l'11 d'abril donant-se per acabada oficialment també la guerra civil.[9]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]