Primera llei de la geografia
La primera llei de la geografia, o principi de autocorrelación espacial, va ser formulat pel geógrafo Waldo Tobler d'esta forma en 1970:[1]
Totes les coses estan relacionades entre sí, pero les coses més pròximes en l'espai tenen una relació major que les distants.
Waldo Tobler
Esta observació s'encaixa en el model de la gravetat de la distribució de viages o en la llei de la demanda, que indica que les interaccions entre els llocs són inversament proporcionals al cost del recorregut entre ells. També es relaciona en les idees de la llei d'Isaac Newton sobre la gravitació universal i ve a ser un concepte similar al de dependència espacial que constituïx la base de la geoestadística.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Economic Geography.46
- 234–240.ISSN 0013-0095.doi:10.2307/143141.Consultat el 2024-08-05.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Primera ley de la geografía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.